LA PAJA EN EL OJO DE DIOS
The Mote in God's Eye
(1974)

Larry Niven & Jerry Pournelle

Editorial:
Martínez Roca (1994)

Col.lecció:
Gran Super Ficción

Núm: ---

Pàgines: 472

Altres edicions:

2003 Minotauro. Kronos

1985 Orbis. Biblioteca ciencia ficción, 36-37

1976 Dronte, Nueva dimensión, 13-14

El Primer Contacte amb alienígenes intel.ligents sempre ha despertat un cert morbo entre els escriptors de Ciencia Ficció... Seran més intel.ligents que nosaltres? Ens envairan? Podem comfiar en ells? Com ens afectarà això ara que sabem que no estem sols?

Navegar entre aquestes preguntes és una tasca difícil, la recerca de les respostes és la fita principal que s’han proposat Larry Niven i Jerry Pournielle a La Paja en el ojo de Dios.

En un univers controlat pels humans des de fa milenis i on un segon imperi pseuso-feudal s’aixeca entre guerres separatistes i reconquestes de planetes mig oblidats, l’home topa amb allò que no s’hagués pensat mai trobar: Vida intel.ligent i amb una tecnología important.

En aquest punt és on el lector s’espera una novel.la plena d’aventures al més pur estil space-opera però s’equivoca perquè aquesta història de Primer Contacte és seriosa. Planteja els problemes ètics, religiosos, econòmics i polítics d’una trobada entre races intel.ligents, entre dues espècies, la humana i la pajeña que es respecten i es temen alhora. Però els autors han enfocat l’obra des de diverses perspectives: La militar, la civil, la científica i l’econòmica a través de diversos protagonistes, d’aquesta manera ens topem amb opinions contradictòries sobre el problema del primer contacte, però són opinions argumentades i coherents i mai estereotipades, de manera que els personatges poden canviar llur opinió segons la informació que reben.

Un altre plantejament interessant és també el punt de vista dels alienígenes, amb les seves pròpies teories respecte als humans i al llur comportament, i també, lògicament amb els seus propis interessos. No hem de buscar aquí a dos bandols enfrontats on uns són els bons i els altres els dolents. Ambdós actuen segons els seus instints basics, els quals en el fons són els mateixos: Por, supervivència, desconfiança, curiositat…

La diplomacia guanya la batalla de l’acció en aquesta obra. Amb això no vull dir que la novel.la sigui avorrida o lenta, si no que ens transmet més un missatge sobre el valor de la negociació que no pas sobre el de la victoria militar.

Així doncs, una novel.la coherent i completa, que cal llegir pausadament i que poseeix un ritme que creix a mesura que aquesta avança. Potser se li pot retreure la planitut dels seus personatges o la poc satisfactoria relació amorosa existent, la cual se la veu una mica forçada, però en general tenim a una molt bona obra sobre l’apasionant mon del “Primer Contacte”.