Aquest és el llibre més estrany del cicle de El
Planeta de la Aventura. Per una banda Jack Vance evidencia una
tendencia a ser més intimista, a no anar tan al gra (excepte
en les pagines finals) i a construir una història més
sòlida entre els dos protagonistes principals: Adam Reith
(com no) i ZAP 210. Però per altra banda s'oblida completament
de la resta d'acompanyants de Reith: Anacho i Traz cosa que provoca
un cert sentiment de mancança amb respecte a les altres novel.les
de la saga.
A què ens duu això? A una novel.la desigual; ens
trobem amb la entrega més ben escrita des del punt de vista
literari (tot i que tampoc es per fer una festa) ja que l'autor
s'entreté a decriure el món dels pnume i els sentiments
i sensacions que passen pel cap dels protagonistes de manera més
efectiva que en les anteriors entregues, però també
tenim una novel.la presentada una mica fora del contexte en que
es desenvolupava fins ara l'argument... com una història
afegida, amb molta imaginació, sí, però afegida.
El cicle de Tschai hagués pogut finalitzar amb Los
Dirdir. Amb això no estic dient que Los Pnume sobri dins la saga, si no més aviat que es tracta de la novel.la
més inconexa.
El que sí és criticable és un tram final massa
accelerat on Vance trenca aquell esquema més sensible en
vers al lector que duia fins aleshores. Un final tan ràpid
i sobtat com el començament de Los
Chasch.
Què dir de la saga completa? Doncs que Vance ens entreté
de manera amena amb una sèrie de llibres que es llegeixen
en tres i no res, que cau en els tòpics de les novel.les
d'aventures però sense repetir-se, sense resultar pesats
en cap moment i on es manté un cert nivell de tensió
en totes elles. Manca potser un aprofundiment en la psicología
d'uns personatges totalment plans i una visió més
global i estreta de les relacions existents entre les races alienígenes
(i nadiues) que poblen Tschai.
Recomanable per passar unes bones estones imaginant al heoi perfecte
en el món perfecte per ser explorat: Salvatge, traidor, sorprenent
i canviant: Tschai.
|