Pórtico és la primera de les novel.les que
Frederik Pohl dedica a la saga dels Heechee. Una novel.la
que en el seu moment va guanyar alguns dels principals premis de
la CF anglosaxona: El Nebula, l'Hugo i el J. W. Campbell. No significa
això -com és aquest cas- que l'obra sigui imprescindible,
però sí que té un nivell de qualitat força
elevat.
Frederik Pohl és un autor que m'agrada. Les altres novel.les
que he llegit d'ell -Mercaderes
del espacio i La
Guerra de los Mercaderes- les vaig trobar més completes
però tant aquestes com Pórtico posseeixen una
sèrie de característiques comuns molt interessants.
Pohl ens mostra en totes aquestes novel.les un futur imperfecte,
amb problemes de superpoblació a la Terra, amb escassetat
de recursos naturals -pràcticament inexistents- i amb veritables
problemes socials.Pórtico no n'és l'excepció
i a la original proposta argumental de la novel.la se li ha de sumar
precisament això: Aquesta ambientació pessimista,
quasi decadent on viuen els seus personatges, les seves misèries,
les seves preocupacions i en definitiva la seva visió de
futur egoïsta, on primen els interessos personals al bé
de la humanitat.
La raça anomenada Heechee va existir almenys fa mig
milió d'anys i se'n coneix ben poc d'ella, però la
trobada d'un arsenal de naus en un asteroide proper a Venus propicia
que els humans les utilitzin. El problema és que no saben
com: Les naus estan programades per anar a un punt de l'espai i
després tornar, aquest punt pot aportar nous descobriments
sobre els Heechee i sobre els misteris de l'univers per l'home
però també pot significar la mort. Bona part dels
pilots que s'aventures a explorar amb naus heechee no tornen mai
o tornen destrossats.
A aquest interessant punt de partida se li ha de sumar l'estructura
de la novel.la. Per una banda Pohl ens mostra l'anàlisi psicològic
en el present del Bob Broadhead, un prospector retirat que pateix
greus problemes de personalitat i culpabilitat i per l'altra, el
mateix Broadhead ens ilustra les seves experiències a Pórtico,
la base on s'entrenà i realitzà els viatges amb les
naus Hecchee.
La novel.la aborda els problemes del present amb la visió
del passat del protagonista de forma prou interessant però
sense que el lector s'hi identifiqui massa. Sovint les sessions
amb el psicòleg resulten repetitives. De la mateixa manera
els fets ocorreguts en el passat també poden resultar repetitius
en el tram central de la història.
Un fet curiós de la novel.la és que l'autor ilustra
com és la vida a Pórtico a través de quadres
explicatius insertats enmig de la narració: Quadres on s'explica
des de com és un forat negre, als anuncis personals que pots
trobar en aquesta base. És una idea original però
de que té doble fulla: Sí, ens mostra perfectament
aquest ambient pessimista, angoixant, restrictiu de la vida a Pórtico
però també trenca sovint l'acció de la novel.la
a no ser que siguin llegits al final del capítol.
En definitiva, una novel.la original i ben estructurada però
que peca de poc desenvolupada. Això potser es donarà
en les altres parts de la saga. Per ara però, aconsegueix
interessar al lector en quasi tot el llibre però sense motivar-lo
excessivament a continuar l'esmentada saga.
|