Juan Miguel Aguilera té la capacitat de soprendre'm a cada
novel.la que llegeixo d'ell. Cert és que només n'he
llegit dues, però cada una ha representat tot un descobriment.
Vaig tenir el plaer d'escoltar a Juan Miguel Aguilera a les darreres
jornades literàries de Kosmopolis de Barcelona, justament
quan debia acabar de treure aquest llibre al mercat (o si no estava
a punt de fer-ho), la llàstima és que llavors encara
no havia llegit res d'ell, només visualitzat el seu guió
cinematogràfic, Stranted; al Festival de Cinema Fantàstic
de Sitges.
Rihla és una gran novel.la: Complexa, dissenyada
al detall i narrada per un autor emergent que està demostrant
que es pot combinar tranquil.lament la novel.la històrica
amb la fantasia i la ciència ficció. No són
aquests uns arguments molt originals doncs altres autors també
es dirigeixen per aquesta línia, però Aguilera mostra
a les seves obres aquella bareja perfecta entre realitat i fantasia,
entre història i ficció que queden a l'abast de pocs.
Ens trobem doncs davant del Tim
Powers valencià? Possiblement. El treball de documentació
en que es basa Rihla és extraordinari. El mateix autor explica
-i ens transmet- la seva fascinació per la cultura precolombina
del Yucatán a través d'una obra madura, que tot i
no assolir el nivell de la seva predecessora és sens dubte
una novel.la cabdal dins el gènere de la fantasia històrica.
Rihla conta el viatge iniciàtic de Lisán Al-Aysar,
un erudit àrab, nascut i criat a Al-Andalus a finals del
segle XV, just quan la pressió cristiana sobre el regne de
Granada es comença a fer insoportable. "Rihla",
de fet significa "viatge", "Periple" i no se
m'acudeixen millors paraules per explicar l'argument de la novel.la
doncs en el fons, el nostre erudit realitza aquest viatge iniciàtic
que el portarà a conèixer alguns dels grans misteris
de la vida i de l'univers.
A la primera meitat de l'obra l'autor recull la millor tradició
salgariana per presentar-nos un escenari exòtic, meticulosament
descrit -la recreació de l'ambient de Granada és fantàstic-
i ple d'aventures que porta al protagonista a embarcar-se cap a
un món nou a l'altra banda del mar, un territori que encara
no ha estat descobert oficialment per Europa.
Hem de tenir clar que Lisán Al-Aysar és un erudit
i que es mou per la ciència i el coneixement, tal com feia
Ramon Llull a La Locura de Dios.
Aquest fet repercuteix a la segona meitat de l'obra, on les aventures
exòtiques es combinen amb tocs fantàstics i de Ciència
Ficció. L'autor ens porta a terrenys més complexos
per explicar fenòmens i mites com l'Atlàntida, la
teoria de Gaia -molt present durant tot l'obra- , la mitologia precolombina
i fins hi tot s'atreveix amb referències a Vlad l'empalador
conegut sobretot pel alter ego que li va proporcionar Bram
Stoker. A l'igual que a La Locura de Dios enfronta el món
racional, representat en aquest cas per la cultura àrab amb
el món fantàstic, irracional, mitològic dels
pobles del Yucatán. Els coneixements d'Aguilera sobre aquest
tema són increïbles, fins al punt que en algun moment
hom pot quedar saturat d'informació. Així doncs, la
línia argumental es va complicant a mesura que l'autor s'endinsa
en la mitologia precolombina dels itzás o els mexicas, però
alhora s'obren cada vegada més portes especulatives que t'exigeixen
una atenció cada cop més gran en la novel.la. Potser
cal remarcar que en algún moment tanta informació
en tan poc temps pot fer perdre el fil de l'acció.
Sacrificis multitudinaris, cometes premonitoris, ritus xamànics,
teories científiques que farien tremolar a més d'una
religió, viatges astrals a llocs inconcebibles, xocs culturals
entre el vell món racional i el nou món verge, màgic
tot això i més ho podem trobar a Rihla.
En definitiva, una aventura que agafa el millor de les aventures
exòtiques de Salgari -que sempre ha estat un referent
per mi- amb la bona literatura especulativa, en clau de ciència
ficció o de fantasia que en aquest llibre ve a ser pràcticament
el mateix.
|
|