Ray Bradbury és
un escriptor molt prolífic i també dels més
coneguts pels lectors de ciència ficció. Ha publicat
algunes obres clàssiques que no passen de moda (Cròniques
marcianes, Fahrenheit 451)
i ha demostrat el seu talent com a narrador de contes.
El signo del gato és una antologia que
em va regalar la meva parella per Sant Jordi (entre d'altres llibres)
perquè sempre que es queda bloquejada buscant un llibre de
Ciència Ficció per obsequiarme, m'acaba regalant un
Bradbury. -"I així l'encerto segur", em diu. Però
aquesta vegada per desgràcia no ha estat així, i aquesta
recopilació no és ni de bon tros el que m'esperava.
Aquesta antologia eclèctica mostra molts
temes diferents encara que només 4 o 5 dels contes tenen
alguna cosa a veure amb la ciència ficció o la fantasia.
No és que això sigui un problema (com és normal
llegeixo de tot) però la veritat és que els d'aquesta
temàtica no destaquen gens, excepte potser Cuestion de
gustos (en el que m'hi sento plenament identificat per cert).
La qüestió és que la majoria dels contes no estan
a un nivell prou interessant com per recomanar-los. Si exceptuem
alguns d'ells com Muerte de un hombre precavido (Un relat
dur i directe sobre el terror a la mort, implícita en el
títol), l'esmentat Cuestión de gustos, la relació
impossible entre els humans i uns extraterrestres de forma aràcnida
o d'altre de temàtica més costumista (La Casa)
o de denúncia racial (La Transformación), la
veritat és que l'antologia no arriba a l'aprovat.
Un fet curiós és que els
contes pertanyen a tota la carrera literària de Bradbury,
des d'alguna repesca dels seus primers temps fins als darrers escrits
fa uns anys. Curiosament, d'aquests últims només un
arriba a l'aprovat, mentre que els millors contes son de finals
dels anys 40 i començaments dels 50. Serà que el bo
de Ray Bradbury està perdent facultats? O potser és
simplement que la tria de contes no és la millor que es podria
oferir?
|
|
|