SINDBAD, EL MARINER
Al-Sindbad al-bahri

Anònim

Editorial:
La Llar del llibre (1986)

Col.lecció:
Nova Terra

Núm: 53

Pàgines: 157

Altres edicions:

CATALÀ:
2001 Todolibro, Mini conte sclàssics

2000 Bromera. A la lluna de València, 31

ESPANYOL:
2002 Sirpus. Travesías, 4

Nota: S'han exclòs versions del llibre i adaptacions infantils. Probablement existeixen més edicions que no he sabut trobar

Seria un gosadia intentar criticar un fragment d’una obra universal com és Les mil i una nits, una sèrie de contes d’origen indi, persa i àrab suposadament recopilats a finals del segle IX i més tard traduïts (i ampliats) al segle XVIII com és aquest Sindbad, el mariner. Impossible comparar una obra que beu de la mitologia àrab i que té segles d’història amb les aventures més o menys fantàstiques que s’escriuen avui dia. Però és un bon exercici poder conèixer algunes narracions tal com eren contades en aquells temps. Almenys això és el que ens promet el pròleg, doncs aquesta traducció al català del francès està basada en una primera traducció literal i completa de l’àrab.

Els set viatges de Sindbad probablement siguin alguns dels textos més coneguts de Les mil i una nits, de fet corresponen als contes de les nits 290a. a la 315a. en que Shahrazad va explicar aquestes històries al rei Shahriyar per salvar la pell.  Són textos que probablement siguin part de la tradició oral dels pobles de la zona. De fet, els entesos afirmen que existeix la possibilitat que alguns dels viatges de Sindbad estiguin inspirats en l’Odissea d’Homer.

En tot cas a mi em va vèncer la curiositat . Des de petit que el nom de Sindbad m’ha evocat a aventures fantàstiques pels oceans orientals, però fins ara no se m’havia acudit buscar i llegir una traducció acurada i sense adaptacions infantils. Fins avui, totes les aventures que coneixia ambientades a l’índic eren les descrites per Salgari (encara que sense elements fantàstics).

La qüestió és que quan el vaig trobar en un mercat de segona mà, me’l vaig comprar sense dubtar-ne un segon. El resultat de la lectura, per una banda, ha estat interessant: Un text instructiu i divertit, però per un altre cantó m’ha decebut lleugerament: el fet que m’esperés més del personatge mitificat que tenia de Sindbad m’ha deixat amb un cert desencís.

Dic instructiva perquè rere les aventures del mariner Sindbad, hem pogut veure de reüll alguns costums propis de l’època, el tractament de la religió o del fet de la llegendària cortesia musulmana. Divertida per que la fantasia del nostre autor (o autors) anònims és fins a un cert punt entranyable: El nostre benvolgut heroi, en el set viatges que realitza, pateix naufragis (pràcticament a cada viatge), l’enterren viu, troba animals colossals, vola juntament amb amics del dimoni, és apressat per un vell raquític o fins hi tot és assaltat per una munió de micos salvatges que li prenen la nau. Imaginació al poder!

El curiós és que se’ns expliquen sovint aquestes aventures sense moralines afegides, cosa que m’estranya si tenim en compte l’alt component religiós d’alguns textos. De fet, que hi hagi gent que actuï bé o malament no afecta a la narració; molt sovint Sindbad acaba sortint d’una situació apurada però els “dolents” no són castigats ni alliçonats sobre el mal que han fet. Més aviat, els viatges de Sindbad ens obren les portes a la imaginació desenfrenada del moment, en una època (cap al segle X) on els mars eren encara un misteri i on la fantasia es solapava amb la voluntat d’Al.là a cada moment. La gran riquesa del text és contemplar fins on arribava la fantasia del moment. No importava com l’heroi avançava o aconseguia escapar dels mals, si no descriure imaginativament el que hom podia esperar dels mars oberts de l’Oceà Índic.

I pel que fa al meu comentari anterior sobre la figura de Sindbad, jo sempre me l’havia imaginat com un home intel·ligent, honest, íntegre i valent. El fet que normalment se’n surti de les seves aventures per casualitats de la vida o per mitjà d’ajuda d’altres m’ha desmitificat el personatge com a heroi. Que és un home honest no en dubto però la integritat és un fet qüestionable (si convé assassina a pobres desvalguts per alimentar-se ell mateix). I pel que fa a l’atribut de ser un home intrèpid i valent... deixem-ho que en que la protecció que exerceix Al.là en ell és infinita.

En tot cas, la lectura és molt amena, apte per qualsevol edat; no hi buscarem un sentit literari, si no com deia abans, una curiositat sobre alguns dels primers herois que interactuaven amb la fantasia, en aquest cas d’origen àrab.