Potser la novel.la més coneguda de Dick, encara que no precisament
per la seva qualitat si no per la pel.lícula Blade
Runner de Ridley Scott, basada en aquesta. Aquí tenim
un d'aquells pocs exemples en que la pel.lícula acaba superant
-i de molt- a la novel.la.
Ens trobem davant una decadent història post-nuclear que
ens narra de manera contundent i depresiva la situació de
la Terra després de la Guerra. L'argument barreja als éssers
human i als androides (replicants) i a llurs sentiments.
La idea és bona, però l'autor no s'hi ha esmerssat
massa o és que no ens ha sabut definir bé la línia
argumental. La qüestió és que la bona idea queda
en això. Sovint, la novel.la és confosa i no saps
de què parla. L'acció és massa ràpida,
i trobem alguns diàlegs un pèl incoherents.
A més, (no sé si això és cosa de l'editor)
però no es fan diferències alhora d'expressar el pensament
i tot plegat queda més confós. Per cert, poca cosa
a veure amb la famosa pel.lícula.
Una curiositat: Phillip K. Dick va morir mesos després que
aparegués la pel.licula als cinemes (1982), amb lo que començaria
a fer-se famós després de mort, potser per aquest
motiu a Dick li dien el "Van Gogh" de la CF.
|