A vegades passa que les teves opinions van en
contra de la corrent majoritària. No se sap ben be per què,
però hi ha novel.les molt ben considerades dins dels fandom que per una raó o una altra a tu no tentren. I Tú,
el inmortal és una daquestes.
No és el primer cop que em passa que
una novel.la mhagi decepcionat, es clar, però aquesta
ho ha fet especialment... potser mesparava molt per haver
guanyat un Hugo, o per aparèixer en alguns dels reculls de
millors obres de la Ciencia Ficció (i Fins i tot potser
mha afectat un títol tan cridaner), la qüestió
és que aquesta obra de Zelazny la trobo ensopida, avorrida,
sense tenir objectius clars i en definitiva una novel.la més
que mediocre.
Largument gira entorn a una Terra devastada
per les radiacions provocades pel mateix home, on grans àrees
de la mateixa són impracticables per la vida i on aquesta
queda vinculada a les zones menys exposades a lesmentada radiació:
Les illes. Els humans han mort en bona part o emigrat a altes mons,
alguns dels que shan quedat encara arrosseguen mutacions de
la mateixa manera que bona part de la fauna i flora de la Terra
ha desaparegut o ha mutat, curiosament en éssers de la mitología
grega.
Però també tenim un altre factor:
Els vegans, raça extraterrestre pacífica que acull
a inmigrants humans que es van venent els terrenys del seu planeta
natal. Tot plegat, en un ambient post-apocalíptic i decadent
curiós. Però aquí sacaba tot. El fil
argumental es planteja com un viatge per Egipte i Grècia
on un antic "retornista" (moviment que vol retornar la
Terra als seus habitants), que posseeix lestranya capacitat
de ser inmortal ha de guiar a un vegà que suposadament vol
fer turisme.
Bona part dels personatges que acompanyen lexpedició
no intervenen quasi bé en el llibre i són buits i
planers; el viatge en sí és un continu daventuretes
contra la fauna mutant (I els homes) que no aporta res a la novel.la
i el sentit final daquesta, tot i que coherent no et deixa
un bon gust de boca.
La novela és lenta, a vegades confosa,
amb elements i personatges insípids i sense un objectiu massa
ambiciós (la intriga de pseudo-espionatge en que senvolta
el viatge del vega és irrisoria). Tot plegat un nyap.
|