Tu, el inmortal
CF POST-APOCALÍPTICA

TÚ, EL INMORTAL
This, immortal
(1966)

Roger Zelazny

Editorial:
Orbis (1985)

Col.lecció:
Biblioteca Ciencia Ficción

Núm:
18

Pàgines:
183

Altres edicions:

2004 Bibliópolis, Bibliópolis fantástica, 20

Tú, el inmortal  

A vegades passa que les teves opinions van en contra de la corrent majoritària. No se sap ben be per què, però hi ha novel.les molt ben considerades dins dels fandom que per una raó o una altra a tu no t’entren. I Tú, el inmortal és una d’aquestes.

No és el primer cop que em passa que una novel.la m’hagi decepcionat, es clar, però aquesta ho ha fet especialment... potser m’esparava molt per haver guanyat un Hugo, o per aparèixer en alguns dels reculls de millors obres de la Ciencia Ficció (i Fins i tot potser m’ha afectat un títol tan cridaner), la qüestió és que aquesta obra de Zelazny la trobo ensopida, avorrida, sense tenir objectius clars i en definitiva una novel.la més que mediocre.

L’argument gira entorn a una Terra devastada per les radiacions provocades pel mateix home, on grans àrees de la mateixa són impracticables per la vida i on aquesta queda vinculada a les zones menys exposades a l’esmentada radiació: Les illes. Els humans han mort en bona part o emigrat a altes mons, alguns dels que s’han quedat encara arrosseguen mutacions de la mateixa manera que bona part de la fauna i flora de la Terra ha desaparegut o ha mutat, curiosament en éssers de la mitología grega.

Però també tenim un altre factor: Els vegans, raça extraterrestre pacífica que “acull” a inmigrants humans que es van venent els terrenys del seu planeta natal. Tot plegat, en un ambient post-apocalíptic i decadent curiós. Però aquí s’acaba tot. El fil argumental es planteja com un viatge per Egipte i Grècia on un antic "retornista" (moviment que vol retornar la Terra als seus habitants), que posseeix l’estranya capacitat de ser inmortal ha de guiar a un vegà que suposadament vol fer turisme.

Bona part dels personatges que acompanyen l’expedició no intervenen quasi bé en el llibre i són buits i planers; el viatge en sí és un continu d’aventuretes contra la fauna mutant (I els homes) que no aporta res a la novel.la i el sentit final d’aquesta, tot i que coherent no et deixa un bon gust de boca.

La novela és lenta, a vegades confosa, amb elements i personatges insípids i sense un objectiu massa ambiciós (la intriga de pseudo-espionatge en que s’envolta el viatge del vega és irrisoria). Tot plegat un nyap.

 

Premis:

1966 Hugo

 

Recerca per seccions:
Ciència-Ficció
Fantasia
Terror
Còmic
Revistes
 
  Creative Commons License
Aquest text està sota llicència de Creative Commons.
Podeu buscar el vostre llibre a: