UNIVERSO DE LOCOS
What mad universe?
(1949)

Fredric Brown

Editorial:
Orbis (1986)

Col.lecció:
Biblioteca de ciencia ficción

Núm: 82

Pàgines: 217

UNIVERSO DE LOCOS
What mad universe?
(1949)

Fredric Brown

Editorial:
Edhasa (1979)

Col.lecció:
Nebulae

Núm: 35

Pàgines: 257

Altres edicions:

1965 Edhasa, Selección de Nebulae, 5

2007 Gigamesh, dins "Universo de Locos y otras historias de marcianos"

Havia sentit a dir que Fredric Brown era un bon narrador. Fins avui només havia llegit una novel.la seva: Marciano, vete a casa que tot i resultar entretinguda i divertida no l'havia considerat mai cap obra mestra. Però a l'acabar Universo de Locos entenc el que es diu de Brown i més perquè aquesta és una de les obres més rodones que m'he trobat en aquest gènere.

Ara sí que puc afirmar també que Brown és un gran narrador, i com a tal no es preocupa en descriure tecnicismes científics. Per entendre'ns, les seves obres recorden més a Vance que a Egan. Fàcilment podem catalogar les seves novel.les com a soft, ho sigui, que les raons científiques brillen per la seva absència i en canvi l'entreteniment assumeix el paper més important. No importa com es resolen les línies argumentals si no que es resolen de forma que enganxa al lector.

Universo de Locos, a més, té un argument molt ben estructurat on es combinen de forma magistral la intriga, l'humor i l'aventura sense deixar de banda una lleu especulació científica, en aquest cas dirigida a la possibilitat de l'existència d'universos infinits. Aquesta és la premisa bàsica: La semblança però també la diferència entre universos diferents on s'ha avançat en molts camps però també s'ha retrocedit en d'altres.

Keith Winton és el cap de redacció d'una revista de fantasia científica, tan comú als EUA de mitjans del segle XX. En un accident Winton és traslladat a un altre univers instantàniament on la realitat és semblant a la nostra però també lleugerament diferent: Bàsicament per l'existència del viatge interestelar i pel desagradable fet que tot el planeta el vulgui assassinar sense fer preguntes (es nota la influència de la paranoia anti-soviètica que començaven a tenir els americans en aquells anys. El mateix autor la ridiculitza). Brown ens fa viure amb una prosa directa i adictiva les desventures de Winton per integrar-se al nou univers sense renunciar a buscar la manera de tornar a casa.

No puc evaluar cap tret de la novel.la que m'hagi semblat negatiu: Ni la llargada (perfecta), ni el ritme (trepidant), ni l'argument, que resulta perfectament acabat. La imaginació que aboca Brown en la creació d'aquest univers alternatiu és entre al.lucinant i divertida. Hi podem trobar naus estelars però en canvi ni un sòl ordinador, avenços científics increïbles al costat de la més casolana vida americana. ¡Fantàstic!

L'única frontera d'aquesta novel.la és la pròpia imaginació de l'autor, de la mateixa manera que també ho va ser un altre gran clàssic com és Las estrellas mi destino. Anomeno aquesta darrera obra perquè possiblement aquestes siguin el millor exemple de novel.la soft que hagi pogut trobar llegint ciència ficció (ambdues fugen de tecnicismes innecessaris i ofereixen un missatge sense embolcalls tecnològics). És possible que aquesta afirmació sigui arriscada i no compartida per molts, però pel que fa a mi, Universo de Locos serà un dels llibres que més recomenaré a partir d'ara.

No caldrà que busquem una novel.la profunda sobre realitats paralel.les perquè no la trobarem aquí però sí tindrem entre les mans una obra coherent, divertida i molt adictiva que pot recomanar-se a qualsevol lector, fins hi tot a aquells no avessats a llegir ciència ficció. Un clàssic indiscutible totalment descatalogat (per ara, doncs l'editorial Gigamesh ha anunciat la seva recuperació) que no hauria de faltar a cap biblioteca.