AQUESTA NIT NO PARLIS AMB NINGÚ
(2015)

Josep Sampere

Editorial:
Les males herbes
(2015)

Col.lecció:
Distorsions

Núm: 26

Pàgines: 211

Els autors catalans no són molt prolífics pel que fa a la literatura fantàstica de terror. Deixant de banda alguns títols juvenils no es pot dir que anem sobrats. Per això una proposta com aquesta sempre serà més que benvinguda. Les males Herbes s’està convertint en una editorial d’escapament per als autors que tenen apostes diferents que no encaixen en altres llocs més generalistes. Aquest nit no parlis amb ningú és una novel·la breu de terror sobrenatural, escrita per Josep Sampere, al qual descobreixo ara, tot i que l’autor posseix diversos treballs anteriors tant com a escriptor com per traductor (a casa tenim tota la col·lecció del capità calçotets traduïda per ell per exemple).

El cas és que aquesta incursió dins l’angoixant món d’un petit nucli familiar format per un pare -ja gran- i dos fills, un d’ells encara adolescent, ens descobreix les inestables relacions que tenen tots tres amb totes les dones que gosen entrar a la seva vida, almenys des de fa uns anys. Aquesta premissa, que ja se’ns mostra al primer capítol es desenvolupa sota una trama ben portada, directa i perfecta per passar unes hores sense aixecar el cap de les pàgines del llibre

Josep Sampere ens marca una pauta, un ritme constant que no té descans. Des del primer moment comprovem com la vida de l’Eduard i dels seus fills esta vinculada, com dèiem, a una sèrie de desgràcies al voltant del sexe femení. Però serà el fill petit, l’Àngel, qui les notarà en pròpia pell quan en una nit de tempesta i mal temps haurà de passar refugi en un poblet. Allí una misteriosa i afable noia l’atraurà a casa seva. I a partir d’aquell moment la seva existència serà un continu malson farcit de situacions estranyes que el duran a conèixer la realitat que amaga la seva família.

Sampere utilitza un llenguatge directe i natural, poc subtil i dirigit més que a espantar, més aviat a suggerir situacions a través de converses que de seguida intuïm pertanyen a un món fantàstic, sobrenatural, però ancorat fortament a la nostra realitat a través d’un personatge que no deixa de ser un esperit que es troba atrapat entre dos mons. El seu misteri es veurà desvetllat al final amb una trama si més no curiosa que amaga infortunis, passions pel teatre i dosis de mala llet. Però tot i que em declaro un admirador de les històries de fantasmes que tenen una base ferma, una causa arrel des d’on desplegar-se amb coherència – com és el cas-, el que interessa potser més de la història és com l’autor ens ha mantingut atents a una trama formada per tants pocs personatges i amb tan escasses pinzellades de com són. Certament amb quatre línies ens presenta un personatge i de seguida empatitzem amb ell. Un dels punts forts doncs són també els diàlegs que retransmeten els torturats tarannàs dels protagonistes. El patiment d’aquests és el que ens crida l’atenció, un patiment evidenciat per una misògina relació amb l’altre sexe on la dona encarna tant el poder d’atracció com de destrucció. El conclusiu i excel·lent capítol final demostra un cop més el patiment dels mortals davant el que no podem manipular més perquè ja no es troba al nostre abast, quan ja només ens queda demanar humilment perdó i esperar un impossible.

Una novel·la suggerent i ben narrada. Potser es mereixeria uns capítols més que descobrissin més punts de la vida de l’Òscar –el germà gran- i de son pare que són deixats una mica massa de banda pel meu gust, però tot i així, tenim davant nostre un trama de caràcter sobrenatural notable, breu i efectiva. I això, es miri com es miri sempre és un punt a favor.