LA BALADA DE
TOM EL NEGRO
The ballad of black Tom
(2016)

Víctor Lavalle

Editorial:
Alianza Editorial
(2018)

Col.lecció:
Runas

Núm: ---

Pàgines: 142

Darrerament m’estic adonant que l’ombra de Lovecraft és molt més extensa del que em pensava. És força evident que la desbordant imaginació del de Providence ha estat font d’inspiració per a molts autors des de sempre. Però el fet és que m’estic topant amb molts obres que reten homenatge als mites de Cthultu, des de contes que fins i tot han aparegut a la revista Catarsi de mà de l’Hugo Camacho a novel·les curtes com la que fa pocs mesos vaig ressenyar: Agentes de Dreamland i la que ara ens ocupa: La balada de Tom el negro.

La present novel·la arriba avalada per dos importants premis: El Shirley Jackson i el British Fantasy Award que no és poca cosa. Alianza Editorial i el segell Runas han tornar a elaborar una edició magnífica en tapa dura, tot i ser una novel·la breu que no arriba a les 150 pàgines. Molt semblant, en aquest aspecte a Agentes de Dreamland.

Però les semblances físiques no es transmeten a l’interior, tot i que ambdues novel·les profereixen un gran homenatge a Lovecraft. La balada de Tom el negro està ambientada als anys 20 a la ciutat de Nova York, especialment a districtes com Harlem, Queens o Brooklyn. Tom és un jove murri que es guanya la vida fent encàrrecs de dubtosa legalitat. Toca la guitarra i canta molt malament però se’n va sortint. La primera meitat del llibre està dedicada a aquest personatge. Coneixem el seu pare, les seves ambicions i dubtes però sobretot ens veurem submergits en un món de racisme i intolerància on els negres són potser lliures però sense pràcticament drets civils. Estem en un país que s’està construint i que no amaga el seu menyspreu i sentiment racista contra els immigrants i especialment contra la població de color. En aquest ambient enrarit, Tom coneixerà a un estrany personatge que el contracta i el que descobrirà a la seva mansió li farà témer pel seu seny.

L’altra meitat del llibre està dedicada, en canvi, a un inspector de policia de Brooklyn, solitari i poc integrat dins el cos de policia que investiga a l’estrany personatge que ha contractat a Tom. Les seves inquietuts el portaran a perseguir pistes i a realitzar actes que no sempre són ètics. El seu punt de vista és interessant en la mesura que tracta de racionalitzar allò que no és possible.

La novel·la, com deia, està perfectament ambientada i és àgil. Potser però, el canvi de personatge (i de punt de vista) a la meitat del llibre l’he trobat un pèl massa brusc de manera que no he arribat a empatitzar ben bé amb cap dels dos protagonistes. No hi ha hagut temps.

Per altra banda, l’autor, Víctor Lavalle, segueix una mica els preceptes Lovecraftians d’insinuar i mostrar poc. I això evidencia un cop més l’homenatge però desentona una mica amb el caire més físic i brusc que va prenen la novel·la a mesura que avança.

En definitiva, és una història molt correcta, ben escrita i ben plantejada però que m’ha deixat una mica a l’expectativa. Necessito més explicacions sobre certs personatges per exemple. I també més introspecció sobre els pensaments de Tom, el negre. M’agrada pensar que era un home íntegre que les circumstàncies de la vida l’han convertir en el que és, però voldria que aquests pensaments s’haguessin expressat més dins el seu cap. Crec que la història donava més de sí i Lavalle l’hagués pogut allargar una mica més en tot cas. Com a trama integrada dins els mites de Cthulhu és una notable aportació però que et deixa amb ganes de més.

Per una vegada m’agradaria que un autor es mullés i ens llancés a una colla de monstres primigenis a sobre per contemplar una destrucció universal molt de temps promesa però mai realitzada.

Eloi Puig

24/09/2018