CLA CAJA DE BOTONES DE GWENDY
Gwendy's Button Box
(2017)

Stephen King &
Richard Chizmar

Editorial:
Penguin Ramdon
house
(2018)

Col.lecció:
Suma

Núm: ---

Pàgines: 186

Traductor:
José Óscar Hernández Sendín

Dec ser una persona amb poca imaginació perquè sempre que parlo d’Stephen King dic el mateix: “Feia massa temps que no el llegia”. Ah! Però això ha començat a canviar. O almenys, la meva ment m’està insistint que enfoqui més la meva atenció a l’autor de Maine. I així ho he fet. Si bé en aquests moments estic llegint una antologia de relats dels seus primers temps, fa pocs dies vaig finalitzar una de les seves darreres novel·les, escrita conjuntament amb Richard Chizmar: La caja de Botones de Gwendy.

La present novel·la segueix sota l’estel·la de la majoria d’obres de King: un fet sobrenatural, estrany, màgic afecta de forma directa a la vida d’una persona o grup de persones. En aquest cas, aquesta regla segueix unes pautes un pel diferents però. Per començar direm que el que no m’ha sorprès gens és quedar-me atrapat a la prosa de King de forma irrevocable quasi des de la primera pàgina. Enganxat. I no tant per un argument que es va construint poc a poc i que a començament no li trobes un especial interès sinó perquè s’evidencia que estem davant d’una escriptor veterà que sap plasmar el que vol dir de forma directa i sense perdre temps. Perquè no, no ens trobem davant d’un dels totxos de la segona època d’Stephen King. Aquesta és una novel·la breu, que t’hipnotitza i que te la pots llegir en un parell d’hores.

Per altra banda sí que m’ha sorprès un aspecte: El to que disposa l’autor és molt senzill, quasi juvenil, relaxat. De fet prescindeix d’ambientacions tenebroses, redueix al mínim les descripcions i es centra en relatar-nos la vida d’una noia de dotze anys durant un periode de temps força llarg. King ens exposa la vida i els sentiments de la Gwendy a mesura que va creixent durant uns quants anys. Una història que seria normalíssima si no fos per l’estrany artefacte que reb un dia de la mà d’un misteriós personatge: Un artefacte que pot manipular a discreció i que li pot fer la vida més soportable… es clar que també pot destruir el món.

Aquesta premissa fantàstica (més que de terror) és la que ens proposen King i Chizmar. Què faries si poguessis esborra del mapa un país, un continent, si tinguéssis aquest poder quasi absolut? La pressió per impedir que caigui en males mans, la sensació que sense voler ets la persona que podria acabar amb la humanitat o almenys amb una part important d’aquesta, la frustració per no conèixer si això és veritat o no… són alguns dels aspectes que treballa l’autor a mesura que passen els capítols. Però sempre amb un to cordial, allunyat d’escenes macabres o de tòpics del terror. Aquesta és una història més subtil.

Tanmateix, King s’encarrega d’introduir moments molt emocionants – especialment al final de la novel·la- que resulten, però, només transcendents en part. S’ha contingut i aquí és on volia anar a parar. Si bé, la novel·la es llegeix en un moment i és addictiva i ben narrada com era d’esperar potser trobo que s’ha aprofitat poc l’excel·lent idea inicial. Trobo que la trama dóna per bastant més, que sense renunciar a la seva senzillesa també s’hagués pogut estirar una mica més per copçar el patiment interior d’una persona que porta a sobre una gran secret.

La qüestió, però, és que si bé el terror al que estem acostumats a les obres de King, aquí més aviat resta diluït a alguna que altra escena impactant, sí que és cert que el plantejament i la capacitat de manteir-nos atents no ha variat gens i que La caja de botones de Gwendy segueix sent una lectura molt agraïda per concisa i per tot el que exposa. Sí, jo volia més, però en aquest cas també en plantejo si realment valia la pena explotar més la situació personal de la Gwendy.

En definitiva, una obra notable de King que s’allunya del que estàvem acostumats i que com sempre planteja dilemes que et fan glaçar la sang per les possibles conseqüències que podrien tenir si un es salta les regles.

Eloi Puig, 07/01/2019