LA CANÇÓ DE BELIT
Queen of the Black Coast, The Vale of Lost Women, Shadows on the Moon, a Witch Shall be Born,
Shadows in Zamboula
(1934-1935)

Robert E. Howard

Editorial:
Laertes
(2022)

Col.lecció:
L'arcà

Núm: 104

Pàgines: 220

Traductor:
Enric Navarro Pérez

Haig de reconèixer que quan vaig llegir per primer cop els relats de Robert E. Howard de Cònan (a l’anterior volum) m’esperava divertir-me molt amb històries pulp, que si bé probablement fossin amenes no tindrien una qualitat literària massa elevada. Vaja, que per això una mica s’encabien dins els començaments del gènere pulp. El cas és com que com quasi bé sempre, em vaig equivocar doncs Howard va demostra ser un narrador molt bo atorgant ritme i tensió a la majoria dels seus contes.

Aquest fet l’he corroborat encara més en aquest segon volum que recopila contes de Cònan entre els anys 1934 i 1935. I és que l’autor crec que encara va depurar més el seu estil i va acabar per introduir-te al fabulós món d’Hibòria amb imatges impactants i amb un sentit de l’aventura esplèndid. En resum, que Cònan assenta les bases per l’aventura fantàstica de qualitat.

Aquest segon volum, titulat La cançó de Belit, ens acosta a cinc contes de llargada mitjana- llarga (alguns fins i tot amb capítols interns) que tenen en comú a que les dones son sempre coprotagonistes. Des de braves guerres com la mateixa Belit, a filles de nobles que anhelen ser rescatades del monstre o dolent de torn. Però sí que Howard els ha atorgat un protagonisme més intens que en altres relats del nostre antiheroi. Perquè això sí, Cònan segueix els seus propis principis sempre i continua sent allò que era al néixer: un bàrbar. Ah! Que no sabeu qui és Cònan? Doncs aquest:

(...) el cimeri tenia la resistència i la vitalitat d’un llop, els músculs i els tendons de ferro i els nervis agusats per la vida dura i adusta dels erms del món. No li costava gens riure i era ràpid i terrible quan s’enfurismava. Sempre menjava amb gana i les begudes fortes eren la seva passió i la seva debilitat. Ingenu com un infant en molts aspectes,, aliè als sofismes de la civilització, tenia una intel·ligència innata, marcava bé el seu terreny i  era perillós com un tigre afamat. (...)

Per altra banda en aquests contes continuem explorant el món d’Hibòria, especialment en llocs remots i més salvatges. Cònan viatjarà com a pirata i com a mercenari per exòtiques ciutats en ruïnes, selves i indrets replets de màgia i aventura... allunyat a vegades totalment dels llocs civilitzats i en altres formant part de milícies però sempre en territoris i espais que Howard s’ha encarregat de tenyir encara més de misticisme. Ciutats, temples i paratges perillosos on sembla Howard s’aferra per crear ambientacions fantàstiques. Això és pura poesia èpica:

(...)  "els vaixells no atracaven en aquest port, on bruixots de pell bruna llançaven encanteris entre la boirina del fum expiatori del fum que s’enlairava constantment d’altars amarats de sang sota els crits de dones nues (...)

Comencem amb “La reina de la costa negra” on Howard sembla que presenta (per fi) una parella a l’alçada de Cònan. Es tracta de Belit, l’esvelta capitana pirata de cabells negres (Ejem) i salvatge com ell mateix.

(...) “indòmita com un vent del desert, elegant i perillosa com una pantera, es va acostar al bàrbar sense fer cas de l’espasa tacada de sang dels seus guerrers.”

Tot i que només apareix en aquest conte llarg dins el cànon de Howard, el personatge va tenir tanta força que va ser desenvolupat anys més tard per altres autors, seguidors del texà. Un personatge que va tenir una clara influència en altres heroïnes bàrbares posteriors i que com podem comprovar en aquests fragments... estan fets l’un per l’altre:

“La seva ànima de bàrbar es va agitar. Explorar regnes misteriosos amb aquesta tigresa jove de pell blanca... fer l’amor, riure, vaguejar, saquejar...

En aquest conte, Howard explota l’aventura mística amb misteris arrelats a antigues civilitzacions sobrehumanes que ens porten a recordar altres episodis similars com “La torre de l’elefant”. Molta batalla i sang i un final èpic d’aquells mítics tot i ser clarament un deus ex machina

" (...) va partir cranis, destrossar pits, mutilar extremitats, esbudellar entranyes. Una horripilant  collita de cervells i de sang es va escampar per la coberta.”

A “La vall de les dones perdudes” ens trobem amb una gran narració sota el punt de vista d'una presonera. Cònan rescata una bella noia i mata un dimoni pel camí. No és una historia excessivament original però compta amb una narrativa extraordinària. També entreveiem el racisme i la superioritat blanca de l'època, especialment entre pobles civilitzats i els negres salvatges que descriu Howard. Un punt curiós és la influència lovecraftiana i que evidencia més que mai l’esret contacte que existia entre els dos autors:

(...) “Va ser conscient que presenciava la manifestació màxima de l’horror, de la bogeria còsmica que sotja els abismes més profunds de la nit, aliens als somnis més forassenyats que pogués concebre un boig.”

Un conte bastant similar (tot i que aquí no hi ha el punt de vista femení directe) és “Ombres a la llum de la lluna” on el cimeri allibera una noia i s'escapen a una misteriosa illa dins el mar interior... on lluiten contra monstres i pirates. També poc original però un altre cop una aventura molt ben narrada.

Seguim amb “Naixerà una bruixa”, un dels relats més aclamats pels fans de Cònan. Un conte sobre suplantacions al néixer i governs corruptes a mans d’una bruixa especialment malvada. Dóna lloc per pensar en que aquesta idea ha estat present sempre en històries de fantasia èpica. Realment és una bona història on Cònan hi té un paper secundari. En aquest cas ell és el cap de la Guàrdia mercenària d’un petit regna fronterer on tothom estima a la seva reina. Però d’un dia per l’altre aquesta sembla perdre el senderi i abraça l’entrada dels exèrcits invasors que fa temps lluiten per apoderar-se del regna. Cònan haurà d’intervenir.

“Ombres de Zamboula” és un relat fosc, també ambientat en territoris fronteres on sembla que tot pugui passar. Aquí hi intervé també aquella por a la foscor i allò desconegut i s’hi barregen temes com el canibalisme. Cònan haurà de sobreviure a la nit de Zamboula on els residents tanquen les seves portes i on ombres depravades caminen pels carrers buscant a preses. També un noia de gran bellesa necessitarà els serveis del nostre bàrbar. M’ha semblat un molt bon relat que s’acosta més al terror en molt moments.

Seguim, doncs, gaudint de les aventures de Cònan, el bàrbar amb aquestes boniques edicions de Laertes, els quals ens han promès treure tots els relats canònics de Howard. De fet, el tercer volum, El diable de ferro ja està anunciat per sortir publicat en poques setmanes.

Eloi Puig
15/10/2022