el carrer del xiprer
(2022)

Ivan Ledesma

Editorial:
Obrador
(2022)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 152

I·lustrador:
Lui Saifer

No soc un gran lector de novel·la negra. Deixant de banda els clàssics, bàsicament m’he alimentat d’algunes de les novel·les del Jordi de Manuel que he anat llegint en els darrers anys d’aquest gènere. Ivan Ledesma, autor recorrent de terror i fantasia també ha començat  introduir-se en el noir i ho fa amb una obra que al meu parer canvia les regles del joc. Entenc que escriure una novel·la policíaca diferent ha de ser un exercici complex i que en el fons ha de ser complicat sortir de l’esquema de Crim + Investigació + Resolució. Naturalment sempre és possible però jo, almenys, no hi estic acostumat.
 
Per això sorprèn una novel·la com aquesta, doncs l’autor ha volgut trencar la pauta i de fet alterar-la completament. Aquí, a El carrer del xiprer l’esquema narratiu es podria definir com Resolució del crim + Investigació. I és que l’escriptor barceloní ens presenta un crim confés on des de la primera pàgina —literalment— ja sabem què ha passat i qui és el culpable.

En una fotocomposició d’un fictici article de diari ja comprovem que l’assassí del llenç— així és com l’anomenen— és un maníac anomenat Àlex G.S, que ha perpetrat més d’una quinzena de crims, assassinant a noies i després celebrant estranys ritus macabres escorxant llurs pells. L’assassí va ser abatut quan el van agafar in fraganti a casa seva a punt de matar a una de les noies. Ara ja és mort. El malson ha acabat.

Però sembla que per a en Barto no. Tot i que el cas està tancat — o pràcticament tancat— torna al carrer del Xiprer on hi havia la casa de l’assassí i on es va trobar la darrera víctima i continua interrogant al veïnat, placa de policia en mà. En Barto és meticulós i hi ha coses que no li quadren, coses que vol deixar ben lligades abans d’oblidar-se del tema. Ell porta una vida complicada també: En procés de separació de la dona i fent hores extres en una investigació que ja ha està resolta. En Barto recorre el veïnat, interroga, cerca i crea un perfil psicològic de la gent amb qui l’assassí interaccionava poc o molt només unes setmanes enrere.

Té poc temps, tot just tres dies: Aviat haurà de tornar a la seva feina però poc a poc descobreix coses, secrets, mirades funestes, somriures hipòcrites potser... tot i que en teoria no queda res per descobrir. Bé, sí, una de les víctimes desaparegudes no s’ha trobat encara. Ni cadàver sencer ni trossets i molt menys cap llenç amb la seva pell. Estarà viva encara? O potser la seva desaparició no té res a veure amb el cas?

Sigui com sigui el lector es pregunta en tot moment què està passant i perquè es continua investigant un crim ja resolt. La nostra ment divagarà buscant possibles escletxes per on podria continuar la investigació i nous sospitosos. I tots ells es troben al mateix espai: al carrer del Xiprer, on en Barto, de forma metòdica i un tant obsessiva, cerca respostes.

Un llibre lleuger, molt ràpid d’ingerir, amb diàlegs molt naturals, creïbles i que sustenten una bona història i estableixen les continues aportacions d’informació sobre el cas tancat. Converses entre veïns que també ens fan apujar les celles i entretancar els ulls de forma suspicaç doncs tot sembla sospitós un cop la ploma de Ledesma hi passa per sobre. M’ha semblat una novel·la intel·ligent i ben portada i òbviament amb un final a l’alçada d’aquells que sorprenen moltíssim. Molt bé.