connerland
(2017)

Laura Fernández

Editorial:
Plaza & Janés
(2017)

Col.lecció:
--

Núm: ---

Pàgines: 458

Llibre no finalitzat.

M'ha costat molt deixar de llegir aquest llibre. Encara que sembli paradoxal li veia (li veig) un bon potencial i té trets molt atractius com la prosa de Laura Fernández però a mesura que llegia més pàgines més em costava connectar amb la història fins que finalment he decidit aparcar-lo i potser reprendre'l en una altra ocasió més propícia

Anem a pams: Connerland és una història fantàstica ambientada en unes difuses dècades passades (sembla estar centrada en uns Estats Units dels seixanta o setanta) on un escriptor de Ciència-Ficció, Voss Van Conner, mor en un accident domèstic. El seu esperit, estranyat, investigarà perquè li ha passat tal cosa mentre un munt de personatges (amics, familiars, representants, agents literaris) giren en nombroses subtrames al voltant de la mort de l'escriptor.

Com podeu comprovar és una novel·la en clau d'humor i el cert és que aquest fet queda reflectit de forma subtil en la prosa fresca i desinhibida de Fernández. Realment he gaudit llegint a l'autora: Les seves repeticions en els noms, la seva particular forma de tractar els diàlegs, tot m'ha sembla notable i molt ben portat per la seva part.

L'argument, però, costa d'arrencar i arrelar, especialment pel tractament coral dels personatges (massa al meu entendre) que talla contínuament l'evolució de la novel·la. He llegit un 41% d'aquesta i no he sabut discernir cap on anava la història. Aquesta manca d'empatia amb la trama argumental és el principal punt al que m'he agafat per deixar la novel·la. Que a quasi la meitat d'aquesta les subtrames no et proporcionin prou diversió o intriga per seguir-les amb atenció no és cosa bona. Crec que l'autora ha diversificat massa els punts d'atenció (i ha deixat massa de banda el personatge de Voss Van Conner i el de la hostessa que el pot veure a la vida real tot i ser un fantasma).

Tot això m'ha provocat una sensació de cansament en la lectura de Connerland. Potser més endavant hi tornaré però per ara la deixo aparcada a la biblioteca.

20/08/2017