EL CONTRACTE WONG
(2018)

Montserrat
Segura i Feliu

Editorial:
Pagès Editors
(2018)

Col.lecció:
Lo Marraco

Núm: 336

Pàgines: 87

És curiós com d'un tema tan transcendent com és el de la intel·ligència artificial aplicada a les relacions íntimes humanes (Ho sigui, per l‘amor i el sexe) hagi llegit tan poc al respecte. Potser és més propi de pel·lícules i sèries de televisió però literàriament m’han arribat pocs textos sobre aquesta qüestió.

Montserrat Segura aborda el tema en aquesta novel·la curta guanyadora del premi Joaquim Ruyra 2017 de manera coherent i ben planificada: Una dona de mitjana edat, amb feina i recursos però cansada de relacions esporàdiques que no la porten enlloc i pressionada per una societat amb aires distòpics que no li permet moure’s amb llibertat sense els permisos corresponents, decideix encarregar un model d’IA de cos masculí perquè li ompli el buit que té a la vida.

La novel·la planteja el tema des del començament, seguint tots els passos lògics que una persona hauria de realitzar al comprar aquest tipus de joquina. La nostra protagonista té dubtes i anhels completament naturals a l’adquirir la IA. De fet el principal problema és que se n’enamora de bon començament i pateix pels mesos que triguen a calibrar tots els paràmetres i a passar els tests psicològics per saber si ella és apta per a posseir aquest tipus de tecnologia a casa.

Però crec que la novel·la és massa curta al respecte doncs després d’aquests elaborats passos, com si no hi hagué temps per desenvolupar la trama, l’autora ens planteja el problema i ràpidament la solució dràstica final. M’he sentit una mica faltat d’arguments per posar-me a la pell de la protagonista, no pels seus desitjos o esperances, sinó pels petits canvis que el dia a dia hauria de fer en el seu tarannà i que no podem descobrir per manca de capítols.

I el cert és que narrativament, Segura se’n surt molt bé i ens deixa immersos en una novel·la que t’atrapa de bon principi i de la qual en vols saber més. Però aquest punt d’inflexió, quan els sentiments afloren i on es precipita la novel·la ens arriba potser de forma un tan sobtada i sense que ens haguem pogut acomodar amb el personatge robòtic masculí, el qual no ens desperta empatia potser perquè apareix massa poc.

En definitiva, una novel·la correcta i ben definida als capítols inicials. Mancada potser de nus suficientment flexible per a incorporar-hi altres elements que podrien captar el nostre interès com ara més personatges, saber com funciona aquest futur distòpic més enllà dels murs de les llars, i potser una major profunditat en la ètica sobre la incorporació de les Intel·ligències artificials i el seu paper en les relacions humanes. Tot plegat provoca que tot i tenir un text de qualitat al davant no el puguem gaudir més a fons per manca de pàgines.

Eloi Puig

18/08/2018