cruces
historia de dos almas
(2024)

Alex Landragin

Editorial:
Duomo Ediciones
(2024)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 398

Tradustor:
Marcelo E. Mazzanti

De quan en quan hi ha autors (entenc que amb la complicitat de les editorials) que volen experimentar d’alguna manera una idea, una trama, un estil... un camí diferent de transmetre aquella història que tenen al cap, de manera singular. D’exemples en podem trobar diversos: Des de la claustrofòbica experiència que és llegir La casa de hojas de Mark Danielewsky a novetats recents com El barco de Teseo, publicat per Duomo Ediciones.

La gràcia és entrar en el joc de llegir una llibre d’una manera diferent, deixar-te endur pel que l’autor ha dissenyat per a tu. Llavors, l’experiència pot ser enriquidora (o no) però sense intentar-ho, mai podràs saber si haguessis gaudit d’una lectura inspiradora o almenys original.
La mateixa editorial que comentava, Duomo Ediciones, va publicar fa uns mesos Cruces. Historia de dos almas d’Alex Landragin presentat amb un estoig de cartró on es guarda la novel·la, que té una enquadernació clàssica i una il·lustració que ens fa pensar en una història directament extreta d’alguna facció maçònica.

Aquesta és una novel·la que en el fons no té massa complicació però que ha estat escrita per ser llegida de dues maneres diferents: La primera? De forma tradicional, passant les pàgines una a una de principi a fi. Aquesta via ens portarà a descobrir que tenim davant nostre tres textos, tres novel·les si volem pensar-ho així, i que tenen una relació estreta entre elles, com un fix up de tres històries. Però es clar, la gràcia, com comentava abans, és entrar en el joc que ens proposa Landragin i llegir-la seguin un itinerari que entra i surt de les tres novel·les per compondre’n una de sola. Per exemple, si ho fem d’aquesta manera (i així ho recomano), després d’un pròleg que ens situa una mica i especula sobre l’origen del text que esteu a punt de llegir... has de passar a la pàgina 180 fins que trobes indicacions que et condueixen a altres pàgines, anteriors o posteriors.

No és gens complicat i d’aquesta manera penetrarem a la trama de Cruces. Historia de dos almas de forma més immersiva, atenent a subtrames diferents tota la lectura de manera més o menys simultània.

Però de què va el llibre? Què ens amaga? El cert és que Cruces parteix d’una premissa força original i que t’atrapa, especialment després del tercer salt. I és que la novel·la, com hem comentat, es separa en tres parts: La primera és La educación de un monstruo i ens obra les portes a una mena de biopic del famós poeta francès Charles Baudelaire, de les seves misèries en ple s. XIX i de com escriu un diari personal (titulat precisament La educación de un monstruo) per deixar constància que no està boig i que persones alienes a ell semblen volen intervenir en la seva vida de forma misteriosa.

La segona part es titula Ciudad de fantasmas i ens trasllada a les setmanes prèvies a la presa de París pels nazis, ho sigui al 1940 i aquí trobem a una parella que es coneixen contemplant la tomba de Baudelaire al cementiri de Montmartre. La seva relació sembla que formi part d’una atracció invisible com dos pols imantats. La subhasta d’un manuscrit inèdit de Baudelaire els unirà en una aventura per intentar aconseguir-lo en aquests temps bèl·lics que els ha tocat viure.

I la tercera part (Cuentos del albatros)  és la que ens ofereix la premissa revulsiva (des de la pàgina 180): una tribu del Pacífic coneix un secret que els permet intercanviar la consciència amb una altra persona si es miren als ulls directament durant uns minuts. Aquest poder es pot executar de tres maneres diferents (i no tothom és capaç de fer-ho) però una d’elles és intercanviant les ments on només l’executor pren consciència del canvi de manera que la persona que ha estrat atreta al cos de l’executor... no recorda res del seu anterior jo.

Com veieu, si naveguem entre les tres històries seguint l’itinerari suggerit per l’autor ens anirem assabentant de la trama de manera gradual però amb referències a fets que ja han ocorregut i d’altres que passaran en el futur. Això, reconec, li dóna un aspecte fresc a la lectura i a més juganer: El lector és qui anirà resolent el trencaclosques que son les vides que han anat ocupant les dues ànimes que les van intercanviar en una plàcida però fatídica nit quan exploradors francesos van arribar a l’illa. Una ànima que busca a l’altra, la segona aliena al que està passant.

Ja parlant més en termes literaris, haig de dir que Alex Landragin aconsegueix despertar el nostre interès encara que alguna de les parts sigui més revulsiva i colpidora que les altres. Potser la que més es pot fer costa amunt (i que també és la més curta) és la primera que s’ocupa de retratar la vida del poeta maleït, Charles Baudelaire.

L’autor s’ocupa també d’investigar la vida de personatges històrics que apareixen a l’obra: Des del mateix Baudelaire o la seva musa, l’ex-esclava Jeanne Duval o altres com Coco Chanel però pel meu gust, tant si apareixen personatges històrics com si seguim el fil de l’ànima de l’Alula, la noia que voluntàriament va fer el sacrifici d’intercanviar la seva consciència amb un mariner, a aquests els manca una mica de carisma. Potser no ens acaba d’importar massa el seu destí en mig d’una trama tan enrevessada.

També el ritme que aplica l’autor no acaba d’acompanyar-nos del tot. Si bé, és complidor, resulta a vegades monòton fins i tot en parts de la trama que ens hauria d’exaltar pel que s’hi descriu. Em manca emoció a la història. Però alhora, paradoxalment, a mesura que avancem en l’itinerari per les tres parts anem sentint-nos més còmodes amb una trama argumental que va encaixant poc a poc però de manera ferma i sense fissures. Potser, però, m’hagués agradat un final més rodó que encara que transcorri pels inestables anys de la II Guerra Mundial, on les dues ànimes lluiten per comprendre’s i retrobar-se, mereixeria més consistència, al meu parer.

Cruces, Historia de dos almas. ens porta a una persecució fantàstica en cossos i èpoques diferents, amb autoreferències que tenen quelcom de metaliterari i amb una original presentació i execució que li atorguen un plus a la lectura. Una història d’amor infinita, una recerca que canvia per dins als personatges de forma metafòrica i literal alhora.

Eloi Puig
02/02/2025