CURRÍCULUM CON MOSNTRUOS
Resumé with Monsters
(1995)

William Browning Spencer

Editorial:
Gigamesh
(2021)

Col.lecció:
Gigamesh Ficción

Núm: 071

Pàgines: 336

Traductora:
Nuria Salinas

Trobar maneres d’acostar-se als mites de Cthulhu d’una manera original sembla cada cop més difícil però òbviament sempre hi ha algú que aconsegueix sorprendre al lector i doblegar una trama argumental per que s’adapti a la mitologia lovecraftiana de manera versemblant. I així és com William Browning Spencer va assolir la fita de barrejar conceptes tan antagònics com la precarietat laboral amb el terror còsmic a Currículum con monstruos

L’editorial Gigamesh ens presenta, doncs, un autor del tot desconegut a casa nostra, amb una obra breu i amb el premi International Horror Guild per aquesta obra. I cal dir que és una decisió valenta i arriscada per part de l’editorial perquè per molta atracció que el lector pugui tenir per la mitologia lovecraftiana, integrar-ho amb una trama tan estranya al voltant de les feines i contractes escombraries dona una resultat curiós que potser no acabarà d’agradar a tothom.

Ja a la primera pàgina de la novel·la trobem noms propis de l’alçada de Cthulhu, Yog-Sothoth i Nyarlathhotep, tots ells déus i monstres primigenis dels mites de Cthulhu, tots ells una declaració d'intencions gens dissimulada del que està per venir en aquesta aventura. Philip és un home de mitjana edat que treballa de forma precària en una impremta, preparant i adaptant currículums entre altres tasques menors. El seu passat recent és fosc, molt tenebrós: Va marxar de la seva antiga ciutat fins a Austin on viu ara, perseguint el que en aquell moment era la seva novia Amelia després d’un mal tràngol esgarrifós amb monstres d’altres dimensions inclosos.

O almenys això és el que ell diu. La seva antiga parella no té massa clar què va passar i li retreu que la imaginació de Philip l està passant factura. Ell està escrivint una novel·la des de fa anys. Llarga, inacabable i que tracta sobre mitologia lovecraftiana. Ella creu que tot plegat li està afectant i que tergiversa la realitat sobre el que veu o creu veure en racons foscos d’habitacions desendreçades:

"En casa escribías sobre monstruos —dijo Lily—, y los veías con el rabillo del ojo mientras trabajabas. (...) Pero, aunque no sepa cómo se llama algo, ese algo existe.”

Philip vol recuperar l’amor de la seva vida però no vol renunciar a continuar escrivint la seva obra magna. No vol apartar de la seva vida tot el que coneix sobre els déus primigenis i la seva tornada a la nostra realitat. Coneixerà a Lily, una psicòloga retirada amb qui establirà connexió i amistat. A través de les sessions de teràpia anirem desgranant el passat de Philip, les seves obsessions, la vida familiar, les relacions... i els seus encontres amb els monstres.

William Browning Spencer, l’autor d’aquesta paranoia que s’endinsa en el terreny de la comèdia quotidiana i del terror subtil a parts iguals va patir durant dècades el que anomenem precarietat laboral: feines mal pagades, horaris abusius, contractes infames. Un sistema que funciona perquè els treballadors l’acaten i perquè sembla està supeditat a la mateixa cultura estatunidenca. A la novel·la, Philip es topa amb un concepte que anomena com ‘el Sistema’. Una paraula que aquest entorn equival a opressió i que també es pot servir de metàfora sobre la por i el desconcert que ens podrien provocar l’aparició de qualsevol ésser dels Mites de Cthulhu. Fins al punt que sovint parla dels tentacles del sistema com si aquesta inestabilitat professional estigués estretament vinculada amb la probable arribada de Cthulhu i la seva tropa i per tant de la fi del món.A vegades utilitzant un humor subtil carregat de crítica que juga amb el lector:

 " (...) Soy sindicalista. Supongo que he visto unos cuantos monstruos."

Un altre punt on cal discernir la realitat de la ficció és amb perspectiva d’un estat mental concret: La bogeria. És un Philip un boig que imagina coses? O potser la visió entrellucada de formes impossibles, tentacles reptants i éssers que no haurien d’existir l’ha tornat mig foll? Aquesta bogeria com a part intrínseca de qualsevol relació amb la visualització d’un monstre lovecraftià molts la comprendreu (especialment si heu jugat al joc de rol) i d’altres potser us cal saber que la nostra ment no està preparada per assumir certs aspectes d’una realitat tan impactant com la que ens proposava Lovecraft a les seves obres.

Així doncs, durant bona part de la novel·la estarem pensant si tot plegat és el resultat de la imaginació o de fets contrastats per l’experiència directa del nostre protagonista. La novel·la es divideix en tres parts força diferenciades. A la primera se’ns exposa la vida actual de Philip, els seus problemes de relació i sobretot de feina. La segona és la que trobo més ben aconseguida amb viatges astrals a través del temps a l’antiga empresa on treballava Philip i on va conèixer Amelia: MicroMeg, de manera que connectem amb tot allò que els va passar en el passat a la desventurada parella. Té més ritme i les peces encaixen molt millor i acaba convertint-se en un bon tour de force narratiu. A la part final ens trobarem de nou al present de Philip i les conseqüències de tot plegat amb un final fins i tot de caire humorístic que no sabria dir si encaixa bé amb la resta de la novel·la

És complicat dir què m’ha semblat Currículum con monstruos. He trobat que la manera d’encaixar el mites a la vida quotidiana d’en Philip és per una banda original i refrescant però també un pèl forçada. Potser el fet que la part que s’arrossega més durant la novel·la poc té a veure amb el terror còsmic sinó amb la monotonia laboral. Tot i estar d’acord en la veu crítica que alça Spencer sobre la precarietat en el treball que ens narra el protagonista, després de sentir-ho durant tot el llibre n’acabes una mica fart.

(...) “Habló de sus empleos. Habló del tedio, un tedio que llegó a ver como la señal de la bestia, su hedor acre y sofocante.”

La sensació que durant molts capítols (per altra banda curts i ràpids de llegir) no passa massa cosa o que l’autor es reitera molt en les seves afirmacions sobre els problemes de treballar dignament contrasta amb els breus intents que l’autor dedica al terror psicològic, a la foscors, als tentacles i les ombres i a tot allò que potser tenim davant dels ulls però que no volem veure (perquè ens tornaríem bojos). Realment quan Spencer es dedica a narrar-nos terror ho fa més que bé, però particularment he trobat que la part més quotidiana de la novel·la, la vida estressant i avorrida de la feina de Philip és molt menys atractiva. I massa llarga.

En definitiva, una obra eminentment original però que potser m’ha costat una mica entrar-hi tot i la amenitat amb que s’expressa Spencer. Potser m’esperava més monstres i menys currículums i el resultat tot i que satisfactori no ha estat del tot a l’alçada de les expectatives.

Eloi Puig
05/02/2022