CENITAL
(2012)

Emilio Bueso

Editorial:
Salto de página
(2012)

Col.lecció:
Púrpura

Núm: 37

Pàgines: 278

Aquest és el primer cop que llegeixo una novel·la d'Emilio Bueso. Fins ara, tot i la seva fama, no havia acabat de connectar amb ell doncs els dos o tres relats que sí havia llegit del castellonenc no m'havien entusiasmat per diverses raons. Però abans d'embarcar-me amb aventures transcrepusculars he cregut convenient llegir el que va ser la primera novel·la de ciència-ficció (recordem que l'autor és molt conegut també en la seva vessant terrorífica) i que un servidor es va comprar farà cosa de quatre anys aconsellat pel Llibreter del mal de Gigamesh. I encara era a la pila...

Cenital és una novel·la post-apocalíptica. I és una obra en clau pessimista, molt pessimista. Bueso ens parla de com Destral un dia decideix començar-se a preparar pel pitjor, per la caiguda de la civilització a causa de la crisi, la manca de recursos energètics, la pressió demogràfica etc. Destral pot ser un visionari o un ingenu, però el cert és que la clava i comprovem a les poques pàgines de començar a la novel·la com tot se n'ha anat a norris. Destral funda un eco-llogaret amb capacitat per a l'auto-subsistència de unes desenes de persones.

Emilio Bueso ens proposa una novel·la a tres ritmes: El primer està ancorat al present i allí comprovem com Destral i els seus han de decidir sobre el seu futur immediat quan arriben problemes. El segon es centra en la història de l'eco-poble i dels seus personatges. Com van arribar allí, qui són, què pensen, què han perdut el camí. El tercer registre és el seu bloc a internet quan va decidir tirar pel dret i fugir a un lloc remot de la península Ibèrica per muntar el seu projecte. A través del bloc explicava de forma realista – i per tant pessimista- que al món li quedaven quatre dies i que qui no vulgui veure-ho hauria d'assumir les conseqüències. El bloc era la seva eina per reclutar aspirants a viure amb ell i a crear el seu projecte de subsistència.

El cert és que la combinació dels tres tipus de lectura és fantàstica doncs et proporciona una visió global a destemps del que ha passat i d'on es troben ara els protagonistes. Potser sí que a vegades el fet de tallar l'acció del present molesta una mica però crec que és un experiment que funciona molt bé en termes generals. També haig de reconèixer que al final m''he sentit més a gust amb la història de l'eco-poble i els seus personatges que amb la trama del present. Potser perquè la història és més dura, més significativa, és la fotografia d'unes persones que han hagut de canviar el xip, d'adaptar-se a un nou món o morir. I Bueso realment narra aquestes experiències amb mestratge, amb empenta, sense contemplacions.

Algú pensarà que la destrucció del mon civilitzat no pot produir-se en el lapsus de temps que ens proposa Bueso – uns pocs anys- Això és impossible de saber-ho. Perquè al contrari de novel·les com Apocalipsis suave de Will McIntosh on la humanitat va davallant de forma progressiva, sense grans trencaments, això sí, de forma inexorable, a Cenital Bueso creu que aquesta davallada seria un esfondrament precipitat i destructiu, fulminant. Sigui com sigui, pensem el que pensem sobre aquests plantejaments, la novel·la d'Emilio Bueso és una gran aportació a les obres post-apolíptiques i ens vol avisar que pel camí actual, hi farem cap.

Només puc retreure-li un final massa abrupte pel meu gust. Un acabament sense possibilitat d'estar-hi d'acord o en contra doncs resulta excessivament tallant.

Ara, però, ja puc anunciar ben fort que Emilio Bueso m'agrada, almenys en la seva vessant d'obres de gran recorregut (encara que de ben segur que no he llegit ni de bon tros totes les seves històries curtes). Ara ja estic a punt per les aventures transcrepusculars que tan se n'ha parlat en els darrers mesos.

Ja vinc!

Eloi Puig

28/09/2017