El tercer volum de Cònan, aquest cop titular El dimoni de ferro recull tres contes llargs que Robert E. Howard va dedicar al nostre bàrbar preferit entre 1933 i 1934. Recordem que —amb bon criteri— Laertes està publicant les aventures de Cònan en ordre cronològic segons l’edat del cimeri.
El primer dels contes és “L’ombra que llisca” (També s’ha traduït posteriorment com “Xuthal del crepuscle”) i ens tornem a trobar a un Cònan quasi bé resignat davant una mort imminent al desert, acompanyat de la seva amant Natala. Quan tot sembla perdut descobreixen una estranya ciutat que sembla deserta però que els depara mil i una trampes. Màgia, somnis ingents, una bèstia que sembla venir d'un altre mon o que potser sempre ha viscut aquí. Allí comprovaran que bona part de la població és addicta a una planta que els fa estar més al mon dels somnis que a la realitat. Cònan haurà de lluitar contra homes que semblen morts i també haurà de fugir de temptacions més femenines. Però sobretot, toparà amb enemic que sembla una ombra i que ens recorda —un cop més— a les influències lovecraftianes de l’amic de Providence.
"Una extremitat similar a un tentacle obscur va lliscar al voltant del seu cos. Va xisclar al notar-lo a la pell. No era fred, càlid, aspre ni suau. No tenia a veure amb res que l’hagués tocada mai.. Aquell contacte li va produir una sensació de por i vergonya inimaginables, com si percebés una il·limitada brutícia còsmica, l’obscenitat i la infàmia de les profunditats més abismals. Aleshores va comprendre que aquella forma de vida no era cap animal.”
Potser no és el relat més original de Cònan però segueix en alça la capacitat narrativa de Howard. Força recomanable. Aquesta és una aventura que ben bé podria ser un altre cop la presentació del Bàrbar: Violenta, sanguinària, misteriosa i amb una acompanyant espantadissa i de molt bon veure. Cònan torna a ser el paradigma testosterònic que esperàvem.
En canvi a “El dimoni de ferro” l’argument ja ens recorda potser massa a altres aventures del bàrbar. Aquest cop a Cònan l’acompanya una esclava desvalguda, armes màgiques i un déu adormit en un castell oníric. S'assembla potser massa a altres batalles que ha lliurat el cimeri. Cònan és enganyat per un alt guardià fronterer que el condueix a una illa del mar interior que només té un accés a través d’una escalinata i per tant un lloc ideal per parar-li una trampa. Però allí acaba de despertar un monstre que tractarà per igual a Cònan com als seus atacants. La serp gegant que apareix, entenem que ha inspirat a Luis Mujsant per l’excel·lent il·lustració de la coberta. Correcte però amb una sensació de dejà vu.
Quasi m’atreveixo a dir que “El poble del cercle negre” és un dels millors relats del Cònan, el bàrbar. També és un dels més llargs i elaborats doncs tenim molts elements trencadors que el situen directament al meu top particular de contes juntament amb “El colós negre” per exemple.
Un segrest casual, política a diverses bandes amb aliances i enganys. Una princesa que busca venjança sobre una ordre mística que atemoreix a tota la regió. I un Cònan que és cabdill d’unes tribus de les muntanyes que s’enfronta a enemics màgics, cosa que mai li ha resultat gens còmoda. Aquest és el punt inicial d’aquesta aventura místico-política.
L’equilibri de tota la zona muntanyosa del nord de Vèndia, amb diferents regnes i tribus que pugnen per la seva supremacia, queda relegada a mans del nostre bàrbar que veu com s’ha d’enfrontar a uns mags que estan molt per sobre de la seva destresa amb l’espasa.
Però és que a més, he trobat que Howard s’hi ha esmerçat molt en descriure’ns, per exemple, combats mentals de primer ordre que et deixen esbatanat, a més de mostrar-nos un Cònan especialment cru i violent i amb un rerefons de foscor malsana i màgia implacable i esfereïdora. Em reafirmo, doncs, en que és un dels més bons relats del nostre bàrbar.
I ara a seguir. Tot just fa uns dies ha sortit publicat ja el cinquè volum dels relats de Howard sobre Cònan (N’hi ha d’haver set en total). Poc a poc anem completant la sèrie que per primer cop ens ofereix en català, Laertes
Eloi Puig
27/06/2023
|