EL DRAC DE SA MAJESTAT
His Majesty Dragon
(2006)

Naomi Novik

Editorial:
RBA/ La Magrana
(2007)

Col.lecció:
Les ales esteses

Núm: 217

Pàgines: 319

Sèrie:
Temeraire

Altres edicions:

ESPANYOL:
2007 alfaguara

Les sigles HMS són un acrònim naval que s’utilitza des de fa segles davant dels noms dels vaixells de la flota anglesa. Així, trobem noms com l’HMS Beagle (el vaixell que portà a Charles Darwin per mig món), o l’HMS Terror (El malaurat buc explorador que s’enfonsà a l’àrtic). Les sigles signifiquen “His Majesty Ship” (Vaixell de sa majestat) amb clara referència a que la corona britànica posseeix els navilis de la marina i que aquests i els seus homes es deuen al rei. El títol d’aquesta primera novel.la de la sèrie sobre el drac Temeraire, doncs, no és casual. His Majesty’s Dragon, el títol original, fa referència implícita a les sigles HMD de manera que l’autora ha continuat amb la tradició britànica de vincular les seves naus a la corona anglesa, només que aquest cop la flota no és de la marina, si no de l’aire.

Ens trobem a començaments del segle XIX, en una Europa devastada per les guerres napoleòniques, a punt d’assistir –de lluny, doncs l’acció principal transcorre al canal de la Mànega- a una de les batalles més ferotges de la guerra entre la flota britànica i la franco-espanyola davant el cap de Trafalgar. Però a diferència de la nostra realitat on tothom sap com va acabar aquella batalla –i posteriorment la guerra-, aquí tenim un element distorsionador que converteix aquest univers en una ucronia fantàstica: els dracs. La majoria de les nacions del món tenen també una flota aèria de dracs, uns navilis de l’aire. Aquesta novel·la narra la història d’un drac i del seu capità, les aventures sobre l’HMD Temeraire.

Podem veure com l’originalitat de la proposta de Novik és evident. Només recordo una altra novel.la -si la memòria no em falla era la darrera part de la trilogia fantàstica La Espada de Joram- que vaig llegir en algun moment de la meva adolescència on éssers fantàstics com els dracs s’enfrontaven a les màquines de guerra humanes. No exagero quan anomeno als dracs navilis de l’aire doncs l’autora, Naomi Novik, amb una frescor innegable imagina aquests dracs realment com si fossin part d’una flota organitzada: existeixen exemplars pesants, pura força bruta, d’altres de petits i veloços utilitzats com a missatgers, d’altres que escupen verí o foc i que són la punta de la llança de les esquadres aèries… a més els dracs voluminosos porten a sobre un contingent de soldats i de mossos que realitzen tasques molt diverses: des de franctiradors fins a cirurgians per guarir les ferides dels dracs. Tota una tripulació perfectament entrenada per combatre a l’aire.

Pel capità de la marina Will Laurence la vida canvia quan en un assalt a un vaixell francès a l’Atlàntic capturen com a part del botí un ou de drac. Això no tindria res d’especial si no fos que l’ou és a punt d’oclosionar i segons les lleis naturals d’aquest univers alternatiu, sembla que el drac queda permanentment unit amb la persona que li posa l’arnès… en cas contrari esdevindria salvatge i aquest és un risc que Anglaterra no pot córrer doncs la seva flota aèria és molt més feble que la de Napoleó. Així doncs a mesura que el llibre avanci podrem veure com el drac Temeraire –nom francès que vol dir “temeritat”- i el seu capità van estrenyent cada cop més uns vincles i una relació empàtica que fa que el que semblava un càstig per l’antic capità de marina Laurence acabi esdevenint un regal del cel.

Aquest primer volum –autoconclusiu- es basa molt en aquesta relació quasi simbiòtica entre el genet i el drac; de fet Novik ens mostra diferents exemples de camaraderia i també d’indiferència entre alguns genets i els seus dracs i com aquest vincle tan fort pot condicionar totalment el caràcter i la predisposició d’un drac. És curiós com l’autora ens presenta a dos éssers totalment racionals – els humans i els dracs- que una vegada s’accepten, al néixer el segon, queden vinculats de per vida. Però a més molt sovint, els hereus dels genets humans també passen a servir/manar al mateix drac- aquests solen viure molt més que els humans. La millor definició possible d’aquesta relació prové del mateix text, cito textualment: “A Nosaltres [els humans] ens crien per a ells gairebé de la mateixa manera que ells es crien per nosaltres” . La simbiosi és doncs total ja que no sempre queda clara qui és l’amo i qui el criat.

A mesura que avanci el text, el contingut emocional entre drac i genet va pujant de to i també es va fent evident que ens trobem enmig d’un conflicte bèl.lic de grans proporcions i que com a tal, el drac Temeraire s’haurà d’entrenar i formar per tenir un paper dins les properes batalles. Tota la part central del llibre està dedicada a aquesta formació tant del caràcter del drac com de diverses disciplines militars. Mentrestant l’autora ens deixa entreveure com poden ser les batalles aèries. I aquestes certament arriben a la part final del llibre on l’espectacularitat s’obre pas per sobre la raó (potser per aquest motiu Peter Jackson ha comprat els drets per fer-ne una versió al cinema) i podrem llegir accions tan sorprenents com un preàmbul al desembarcament de Normandia en sentit contrari i per l’aire!

La prosa de Novik és clarament funcional, amb alguns tocs juvenils i sense complicar-se la vida; resulta amena i entretinguda. Està farcida de diàlegs que tan poden mostrar-nos com és un drac jove, encuriosit per la vida, com el tarannà d’un capità de mitjana edat, cavaller i aristòcrata. Una prosa doncs que agradarà tant al públic juvenil com a l’adult i que recomanaria a molta gent per entrar dins el món de la fantasia literària.

Una novel.la doncs, molt agradable de llegir, sense més aspiracions que fer-nos passar unes hores agradables mentre tuteja per igual a la història coneguda de les guerres napoleòniques i a la fantasia més fresca. La sèrie té fins ara cinc llibres escrits en anglès, dels quals se n’han traduït tres a l’espanyol, publicats per Alfaguara i dos al català – que han passat totalment desapercebuts degut a la seva manca total de promoció per part de l’editorial RBA/ La Magrana-. Aquest últims publicats a la col.lecció “les ales esteses”, un lloc ideal per veure-hi dracs volant.

Eloi Puig, 05/03/09