DONDE LOS ÁNGELES NO SE ATREVEN
Where angels
fear no thread
(1997)

The death of the
Captain Future
(1995)

Allen Steele

Editorial:
Grupo AJEC
(2009)

Col.lecció:
Albemuth

Núm: 26

Pàgines: 130

Dues novel.les curtes d’Allen Steele són les que integren aquest volum que ens presenta Grupo AJEC. I no dues històries qualsevol: Ambdues guanyadores dels Premis Hugo dels anys 1995 i 1997. Ambdues novel.les, inèdites fins ara en castellà. Abans de res doncs, cal agrair que una editorial petita com Grupo AJEC continuï oferint-nos petites sorpreses com aquesta.

Hildenburg. Aquest és el nom que em cridà l’atenció al llegir la contraportada del llibre. El magnífic dirigible alemany que havent sobrevolat més de 17 cops l’atlàntic transportant passatgers d’un continent a l’altre esclatà en flames sobre New Jersey, el 1937. És una història que sempre m’ha fascinat. Si no hagués passat aquell desastre (van morir 35 persones) potser avui dia tindríem una flota de dirigibles, de zeppelins, per realitzar certs trajectes… i potser veuríem el cel sota una perspectiva semblant a la d’algunes novel.les steam-punk.

Aquest punt d’inflexió en la història de l’aeronàutica és la que treballa Steel en una novel.la sobre viatges en el temps (Donde los ángeles no se atreven) on dos crononautes eviten involuntàriament aquest succés i queden atrapats en un univers paral.lel al nostre. Aquesta és la premissa, gens original però ben tractada per l’autor per narrar-nos una novel.la ben plantejada, tensa, i amb un final que no podia ser cap altre. Repeteixo que utilitza una trama poc innovadora però això no significa que no gaudim d’una bona novel.la de viatges en el temps. La trama està expressada a través de dues línies d’acció que acaben confluint per oferir-nos un final obert.

Per desgràcia, les especulacions sobre aquest món alternatiu no queden massa ressaltades. No s’aprofundeix en la nova societat creada arran del no-accident i l’autor es dedica més a seguir als personatges principals (tant els viatgers com a un científic d’aquesta realitat paral·lela) en els seus intents d’entendre què  ha passat, cadascú cercant respostes diferents.

La segona novel.la és molt diferent: La muerte del capitán futuro és un homenatge explícit a les aventures pulp d’un heroi espacial, Captain Future, descrites per Edmond Hamilton als anys 40. És una història més ben plantejada, amb tocs d’humor però amb una ambientació acurada sobre els viatges pel sistema solar i els diferents tipus de persones que el poblen. Té una estructura linial, amb moments tensos i també morbosos. En aquest cas, el protagonista s’haurà d’embarcar en una nau de càrrega comandada per l’únic capità que té el qualificatiu unànime d’indesitjable de tota la flota: El capità futur, un personatge que sent una admiració tremenda per les aventures fictícies del seu homònim i en general per tot el romanticisme que comporta salvar noies guapes i amb poca roba de robots o alienígenes monstruosos.

Dues novel.les que es llegeixen molt bé i que ens deixen un molt bon regust. A vegades penso que bona part de les històries de CF que llegeixo haurien de ser com aquestes: Curtes, concises, amb una especulació o aventura ben plantejada… i sobretot sense pàgines extres amb afany recaptatori.

Molt recomanables.

Eloi Puig, 15/08/09