DOS HISTORIAS PARA NO DORMIR
Nona/ The raft
(1978-1982)

Stephen King

Editorial:
De Bolsillo
(2004)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 120

Feia molt de temps que no llegia a l’Stephen King. Massa temps. Tinc encara algunes de les seves obres més mítiques per llegir i altres que vull rellegir per la gran sensació que em van produir fa anys – el cas de El misterio de Salem’s lot per exemple-. Ara però tocava una cosa curteta bàsicament pel fet que volia prendre quelcom que fos ràpid de llegir i no abultés per les passades vacances.

Dos historias para no dormir és el títol simplot de dos contes de King, escrits fa una colla d’anys, pocs després dels seus primers èxits: Es tracta de “La balsa” (The raft) del 1982 i de “Nona” (Nona) del 1978. El primer és un conte que crec ja és un clàssic ben conegut potser per l’adaptació que se’n va fer pel cinema (formava part d’un dels segments de Creepshow 2). Jo almenys el recordo d’aquesta adaptació. Es tracta del trauma psicològic que pateixen quatre adolescents que han nedat fins un rai el qual sura al mig d’un llac. El terror arriba quan veuen que no poden marxar degut a que una mena de taca fosca i sobrenatural literalment se’ls menja a la mínima que toquen l’aigua. Les descripcions d’aquest fet haurien de passar als anals del terror pel seu realisme. Molt bo.

“Nona” en canvi és més una road movie sobre una assassí psicòpata que és control·lat mentalment per una noia (o no?). Un seguit d’assasinats que no tenen una finalitat massa ben definida i una sèrie de flasbacks que tallen la narració fan que aquest conte el consideri menor a “La balsa”, sense treure el mèrit però a una lectura molt fluïda i amena, marca de la casa King. “Nona” no és Carrie, però aguanta bé el tipus.

Dos contes doncs, ideals per a trajectes d’aeroport i per tenir a bona lectura amb aires malsans. Stephen King encara tenia corda per estona quan els va escriure.