EL ESPECTROSCOPIO DEL ALMA
(1874-1881)

Edward Page Mitchell

Editorial:
Orciny Press
(2015)

Col.lecció:
Tar

Núm: 02

Pàgines: 181

Sempre que parlo amb amics o faig alguna xerrada per instituts sobre els orígens de la ciència-ficció acostumo a començar amb aquella dada més o menys objectiva que afirma que la ciència-ficció es va construir a Europa (Shelley, Verne, Wells...) però es va desenvolupar a Amèrica, en especial a través de les revistes pulp. Ara, per culpa del Sr. Hugo Camacho, editor i traductor d’aquesta antologia anomenada El espectroscopio del alma, m’haig de replantejar les meves paraules i canviar el discurs.

El seu nom és Edward Page Mitchell i fins fa uns mesos no n’havia sentit a parlar mai. És natural, es tracta d’un autor del s. XIX que va publicar poca ficció i es va dedicar més a treballar el periodisme. Fins que a mitjans del s. XX un editor americà no va recopilar la seva obra batejant-lo com “El gegant perdut de la ciència-ficció americana” i rescatant-lo de l’oblit, el món vivia sense conèixer-lo.

Ep! Què passa aquí? Un autor desconegut americà que escrivia ciència-ficció? No n’hi haurà per tant.... oi? Doncs sí. Perquè el senyor Edward Page Mitchell va escriure sobre temes com la criogenització, els androides, les ucronies, experiments científics que provocaven invisibilitat, teletransportació o viatges en el temps... i tot això, anys abans que ho fes H. G Wells a qui molts havíem considerat com a un dels precursors d’aquest estimat gènere tan nostre. I no és per menys, que fins i tot s’insinua que alguna de les idees de Mitchell les va recollir Wells per escriure les seves obres. Naturalment tot això són especulacions sense massa fonament però no oblidem que Mitchell fou abans que Wells.

Els contes recollits a El espectroscopio del alma, en l’estupenda edició d’Orciny Press, la nova editorial fundada per Hugo Camacho a començaments del 2015, ens acosten a tots aquests temes des d’una visió científica. A l’autor li encantava que els seus personatges fossin científics en la recerca de la veritat, de les lleis inqüestionables de la física etc. I les seves històries, sota un estil bastant decimonònic i que retrata perfectament la visió de l’època respecte a la ciència, en un moment on els nous descobriments geogràfics i científics eren el pa de cada dia – recordem que tots els textos de la present antologia van ser escrits entre 1874 i 1881- ens aporten una visió entre nostàlgica i entranyable de molts temes que avui dia han estat tractats pels autors de forma repetitiva.

Potser els primers dos contes del recull són els menys intensos i els més bàsics – en part també influeix els paràgrafs finals de Mitchell revertint els elements fantàstics cap a la realitat- però a partir de “El interior de la Tierra” i especialment “El hombre sin cuerpo” i “El hombre más capaz del mundo” la imaginació desbordant de Mitchell s’evidencia de forma aclaparadora, així com també el seu fi humor negre – llegiu “El experimento del profesor”- o la subtil i esbojarrada “Nuestra guerra contra Mónaco” i ho entendreu.

Però aquesta lectura pròpia del s. XIX no hagués entrat tan bé a la nostra ment febril del x. XXI sense una traducció, crec sincerament, que acuradíssima per part de l’Hugo Camacho. La vitalitat de la prosa de Mitchell es transmet molt plàcidament a través de la traducció de Camacho. A destacar també el pròleg del mateix Hugo Camacho novelitzant una entrevista fictícia amb el descobridor de Mitchell. Chapeau!

M’agradaria confirmar que ens trobem davant d’un rara avis, d’un autor del qual probablement no llegirem mai més res i d’una antologia valenta per acostar-nos als inicis de la ciència-ficció, de forma rigorosa. Naturalment per molts lectors els contes els trobaran senzills i sense dosis prou importants d’especulació, però cal tenir sempre en compte l’època en que van ser escrits i al públic al que anaven dirigits, per la qual cosa val la pena posar un filtre a l’atacar la seva lectura. Això sí, llegiu-la i descobriu les idees, estrambòtiques o no, dels científics retratats per Edward Page Mitchell. Gaudireu, us ho prometo.

Eloi Puig 10/07/15