ESPEJISMO
Wool
(2012)

Hugh Howey

Editorial:
Minotauro
(2013)

Col.lecció:
Ciencia ficción

Núm: ---

Pàgines: 549

Lectures relacionades:
Desolación
Vestigios

Hugh Howey deu pensar que li ha tocat la loteria doncs que a autor novell que va començar a autopublicar-se i a vendre via amazon, de cop i volta vengui milers de llibres per tot el món, sembla una utopia només a l’abast d’uns pocs escollits.

El cert és que la novel·la, Espejismo – el títol original és Wool (llana)- és una gran aventura post-apocalíptica que va ser promocionada com pocs llibres l’any passat. Minotauro ja ho té això: Quan creu en un producte i els astres s’alineen llança una campanya de promoció que ja voldrien els altres. Fins hi tot han tren una pàgina web (http://www.cronicasdelsilo.com) on podeu navegar i intentar esbrinar més detalls de la novel·la.

Però anem al que interessa. Espejismo és, com deia, una novel·la aparentment post-apocalíptica. Una història sòlida i amb personatges creïbles. Una successió de capítols curts ben entrellaçats i que et deixen sempre amb el cuquet de voler saber més. La trama argumental gira completament al voltant de la Sitja, el lloc on s’ha refugiat la humanitat al complet des de fa segles i la llar on intenta sobreviure després del que suposem ha estat un holocaust que ha fet inviable totalment la vida sobre la Terra. La Sitja és una estructura enorme la qual posseeix centenars de pisos, cadascun dels quals està destinat a una activitat o una altra: plantes hidropòniques, mecànica, informàtica etc... Tota la Sitja està destinada a preservar el que queda de la humanitat. Tota ella resta enterrada sota terra, en el que suposem són centenars de metres de profunditat i fins i tot quilòmetres. Només des de la planta 0, on hi ha una cafeteria, es pot contemplar cada dia la visió del món perdut, de la terra erma escombrada per un vent tòxic, de les construccions destruïdes al fons del paisatge. I tot això gràcies a uns sensors que envien imatges a unes pantalles panoràmiques de l’interior de la Sitja.

Però aquests sensors es van embrutant i només hi ha una manera de netejar-los: Sortint a l’exterior i morint poc després de fer-ho. Els gasos i les toxines s’encarreguen que els escollits per tant important tasca només tinguin uns minuts. Fins fa poc, els reus, els rebels i els malfactors eren els membres de l comunitat idonis per fer la neteja i curiosament sempre complien la seva missió, tot i saber que moririen al cap de pocs minuts. Ara, el comissari en cap Holston ha decidit presentar-se voluntari per la neteja i per morir.

Howey ha estructurat la novel·la en cinc grans blocs. Els tres primers són històries que es van desembolicant i mostrant cada cop més aspectes de la vida quotidiana de l Sitja. Són capítols protagonitzats essencialment per un individu i que passen el relleu a un altre persona en el següent bloc. Les darreres parts ja formen una estructura no lineal on l’autor ens narra fets que transcorren a diferents llocs alhora. Cal dir que el gran motor de la novel·la és el misteri, el saber què va passar a l’antiguitat i com la humanitat ha pogut sobreviure sota terra tant de temps. Però als enigmes que ens planteja Howey cal sumar-hi un treball molt eficaç a presentar-nos uns personatges que a priori semblen estereotipats però que els anem entenent a mesura que passem les pàgines. Tant Holston, com l’alcaldessa, com Juliette són encarnacions de diferents aspectes del complex sistema polític que presenta la Sitja. Cada un d’ells actuarà segons les seves creences i tarannà però el misteri de la Sitja sempre serà més gran que la suma dels seus esforços. Howey sembla que prepari el terreny per què un sol protagonista s’alci i agafi els regnes de la història. I així és, però no hem d’oblidar tota una sèrie de secundaris que el segueixen i que també estan molt ben perfilats.

El llibre és molt notable tot i tenir alguna petita variació de ritme a favor d’unes descripcions molt acurades però que potser no calen o alguns aspectes agafats més en pinces, com la relació quasi platònica entre Jules i Lukas, massa prematura al meu entendre; o també alguns elements i personatges del final que sembla busquin la complicitat i emotivitat amb el lector però que potser queden una mica fora de joc – almenys que s’usin en posteriors llibres-.

Vaig retardar la lectura d’Espejismo perquè el proper març ha de sortir la segona part i volia tenir aquesta fresca però cal dir en favor d'Hugh Howey que ha estat capaç de tancar amb fermesa les principals línies argumentals i que la novel·la pot gaudir-se plenament sense quedar penjat.

Ara espero amb impaciència la segona i tercera part (previstes ambdues per aquest 2014). Espejismo ha estat una grata sorpresa dins el gènere, ja força explotat de la ciència-ficció post-apocalíptica.

Eloi Puig, 31/01/14

.