FANTASMA
Haunt
(2011)

Laura Lee Bahr

Editorial:
Orciny Press
(2015)

Col.lecció:
Midian

Núm: 01

Pàgines: 300

Sarah està morta i és un fantasma. O no. Tu tries, tu interpretes la realitat a la teva manera; Perquè tu ets un dels protagonistes d’aquesta història. Fantasma no és una novel·la convencional. És una obra intimista, decidida, valenta i fins i tot polèmica si tenim en compte les diverses interpretacions que podem tenir d’ella. I tu hi seràs partícep. Des de dins el llibre i des de fora, doncs, tu, estimat lector, seràs part de l’àurea metaliteraria que envolta una obra com aquesta, estranya, irregular però també autèntica.

Fantasma, de Laura Lee Bahr és la novel·la amb que Orciny Press i el seu editor Hugo Camacho engeguen la col·lecció Bizarro. Aquesta paraula no té traducció directa al català; seria quelcom semblant a “estrany”. Però alguns diccionaris també apunten a “coratjós”, “brau”, “generós” i “esplèndid”. Són totes elles paraules importants, mots definitoris d’un gènere que vol atacar fort i directament trasbalsar al lector amb històries fora del comú, que barregen fets increïbles amb la vida més quotidiana, però escrites des de la més pura eufòria literària per part de creadors que saben que s’arrisquen amb treballs que no arribaran a tots els públics.

Tornem a Fantasma, la trama on tu també jugues. Perquè l’autora ha dissenyat una estructura semblant a la dels mítics llibres de Tria la teva aventura però on en comptes de decidir quin camí prendre, ella t’oferirà diverses possibilitats… i te les explicarà totes. Això significa trobar-se amb línies argumentals presents, passades i futures; això condiciona que en ocasions els personatges semblen tenir uns objectius i en d’altres la seva vida és completament diferent. I tot gira al voltant del suposat assassinat de Sarah While, també de Simon Would, l’obsessiu periodista que investiga la seva mort (o no) i de tu, un tal Richard, un jove cregudet que s’acaba de mudar a los Angeles per treballar en una empresa insípida mentre somia ser una estrella del rock. Tu, Richard, que ara ocupes l’antic apartament de Sarah While i on òbviament no hi viu ningú. O sí.

El fantasma de Sarah planejarà per bona part de les pàgines del llibre. De fet, un dels punts més forts de la novel·la són els capítols on aquest fantasma et parla a tu, benvolgut lector, amb una segona persona plena de fermesa i una autoritat nascuda de la voluntat, doncs físicament els fantasmes –—perdó, esperits— poca cosa poden fer. Aquests diàlegs impossibles que esdevenen monòlegs són impactants, fantàstics. El més lloable, potser, de la novel·la.

Però com podràs haver endevinat, oh sorprès lector, la novel·la no és senzilla d’assimilar, no és un entreteniment juvenil amb noies guapes, sexe, sang i ensurts. No, no és una novel·la de terror sobrenatural reciclada. És quelcom més: És una corda plena de nusos d’on sorgeixen fils que es dirigeixen qui sap on, camins que es separen i conflueixen com si es barregessin universos paral·lels, com si les pròpies pàgines estiguéssin unides per una cola fabricada pel Sr. Schrödinger, les quals ens mostressin diferents realitats possibles alhora. El gat és viu. I està mort també. O com diria l’enyorat Terry Pratchett, també està terriblement cabrejat. Com el nostre fantasma, com la nostra Sarah While.

Però no t’espantis, lector desconfiat, cert és que Laura Lee Bahr juga al seu joc com vol i que ens demana un esforç adicional durant la lectura de la novel·la. Però el seu estil és hipnòtic, directe i retentiu. Potser de quan en quan ens aturarem i pensarem què acabem de llegir; potser –—segur— al finalitzar el llibre voldrem compartir les nostres opinions amb altres lectors per descobrir com han percebut ells segons quins paràgrafs o capítols. Però d’això es tracta no? D’obrir la ment a noves perspectives literàries o metaliteràries. I ja se sap que si hom parla molt d’un llibre —positiva o negativament; o d’ambdues maneres— és que el llibre s’allunya d’aquell forat fosc que és la indiferència.

Chapeau per Orciny Press. Per ser bizarros, per ser braus i coratjosos, generosos i esplèndids; en definitiva per arriscar-se i acostar-nos altres literatures. Aquest pot ser un llibre de culte o pot esdevenir una deixalla guardada darrera la teva saga fantàstica preferida. En el meu cas, la meva valoració es pot veure alterada per ser un dels primers llibres que llegeixo d’aquest gènere bizarro. Però ja és això. Si una lectura t’entra bé, cal dir-ho amb veu alta i ferma. Tingues clara una cosa, oh pacient lector, potser no serà una novel·la apta per tots els públics, però presumiràs d’haver-la llegit.

Eloi Puig, 03/12/15