ELS FILLS D'EN HURIN
The tale of the chldrens of Húrin
(2007)

J.R.R. Tolkien

Editorial:
Columna (2007)

Col.lecció:
Clàssica

Núm: 719

Pàgines: 281

Lectures relacionades:
El Silmaril.lion

Contes inacabats de Números i la Terra Mitjana

Altres edicions:

ESPANYOL:
2007 Minotauro
2007 Círculo de Lectores

Torno als orígens.

Feia molt de temps que no llegia res de Tolkien i per mi ha estat com retornar al principi de la meva afició per la fantasia, doncs amb Tolkien em vaig iniciar i amb els seus llibres vaig passar moments inoblidables de grata lectura. No pensava que arribaria a llegir cap obra nova d’aquest autor, es clar que la paraula nova no es pot aplicar correctament en aquest cas doncs Els Fills d’En Hurin, la Narn i Chîn Hurin ja va ser publicada anteriorment dins l’empar dels Contes Inacabats.

Anem a pams que val la pena deixar les coses clares: J.R.R. Tolkien va escriure durant desenes d’anys tota la mitologia d’Arda (La Terra, el món) però no la va publicar mai. El seu fill, Christopher Tolkien, l’any 1977, va fer un pas de gegant compilant dita mitologia en un sol volum, El Silmaril.lion, magnífic però dens i espès com pocs i no apte per a qualsevol afeccionat. Òbviament moltes històries, contes i esbossos es quedaren fora i alguns d’ells, per llur extensió o per la simple incapacitat de ser integrats amb coherència a El Silmaril.lion, foren novament recopilats en Els Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana. És aquí on per primer cop poguérem delectar-nos amb la Història dels fills d’En Hurin. Tot i que de manera incompleta, representava el gruix principal de text dedicat a la primera Edat en aquells Contes inacabats. I ara, anys més tard, Christopher Tolkien ha tornat a remenar en l’obra del seu pare per oferir-nos una versió més acabada i potser més versemblant de la tràgica història dels fills d’En Hurin. Una versió que ha ha integrat textos tant de El Silmaril.lion, dels Contes inacabats com també de collita pròpia per oferir-nos en una edició bellíssima que compta amb el conegut talent d’Alan Lee com a il.lustrador, la història completa i esperem que definitiva.

La Narn i Chîn Hurin, doncs, ens narra la desfeta de la Nirnaeth Aernoediad -la Batalla de les llàgrimes incontables- la pitjor derrota dels pobles lliures davant Mórgoth durant la Primera Edat i el que succeí després, centrant-se en la família d’En Hurin. Aquest va ser capturat a les acaballes de la batalla i encadenat a Thangorodrim i degut al seu orgull i la seva renúncia a delatar als seus, el propi Mórgoth el maleí a ell i a la seva família. I aquesta és la història protagonitzada per Turin, el seu fill gran; la seva infantesa, el seu creixement personal amb els elfs grisos de Doriath, els seus dies de proscrit i la seva etapa de maduresa, potser la més tràgica de totes i on l’ombra del fat el perseguí amb més fervor.

Algú va dir una vegada que Tolkien havia ajustat el final de El Senyor dels anells – que recordem passaria milers d’anys més tard que aquesta història- per que acabés bé. Mai he compartit aquesta opinió però llegint la balada dels fills d’En Hurin seria impensable creure que l’autor mima als seus personatges. Tolkien escriví el que probablement era la seva història preferida després de la d’En Beren i Na Luthien: La tragèdia, quasi shakesperiana, que portà la maledicció a la família d’En Hurin, tan a la seva dona – Morwen-, com als seus fills, però especialment a Turin. Trobem aquí una narració elegant, amb aires majestuosos, molt típica de l’estil del mestre però que enfonsa a la misèria a pràcticament tots els seus protagonistes, abocant tristesa i fets dramàtics per tot arreu. L’alegria brilla per la seva absència i la grisor, el fred i els vents de l’hivern a Beleriand se’ns fiquen fins al fins de la ment. Tot i l’afinitat que tenia Tolkien per descriure’ns el paisatge que envoltava les seves històries, en aquesta balada, l’escalfor del Sol o l’estiu són marginats, potser per donar un aire més trist a les desventures de Turin i els seus.

La balada resulta especialment èpica a estones, sobretot amb la participació del Drac Glàurung, el primer de tots els grans cucs creats per Mórgoth i potser el més temible tant pel seu potencial físic com per la seva malícia inesgotable; però la balada també ofereix moments de tendresa i d’amors platònics, compensant sobradament els passatges més bèl.lics. Així, Tolkien construí un argument molt complet que combinava la guerra, l’amor i sobretot els sentiments extrems: Orgull, ressentiment, amistat, odi i desesperació.

Pels que no hagin llegit res de Tolkien sobre la Primera Edat és una bona manera d’introduir-s’hi, doncs a diferència de El Silmaril.lion, la lectura de la Narn i Chîn Hurin no presenta problemes i és fluida i amable amb el lector. Pels que ja coneguin la història de El Fills d’En Hurin per haver-la llegit abans als Contes Inacabats, aquesta no aportarà molta informació nova, però trobaran un relat –de fet novel.la curta- més ben estructurat i més ben finalitzat que el text anterior.

És curiós com veus les coses després de vint anys. Vaig tenir la sort de llegir a Tolkien en el moment precís, als catorze anys. En aquells temps, l’obra de Tolkien m’enlluernava; ara també, però afegint un petit somriure al meu rostre, més a veure amb la nostàlgia que amb altra cosa.  En el transcurs d’aquests anys he llegit molta més fantasia, d’estils i arguments molt diferents, amb proses més dures i amb personatges més ben treballats, però l’obra de Tolkien –recopilada o no pel seu fill- sempre la tindré present. Són els meus orígens i formen part de mi.