la fortaleza
The keep
(1981)

F. Paul Wilson

Editorial:
Alamut
(2012)

Col.lecció:
Serie fantástica

Núm: ---

Pàgines: 334

Altres edicions:

1982 Edivisión. Best seller Edicisión

1994 (Como "El Torreón"). Grupo Libro 88. Luna oscura, 18

Nazis. Ens sobrenaturals. Transilvània. Tres paraules que combinades atorguen a la novel·la uns aires d’aventura i terror difícils de superar. La fortaleza és una de les darrers apostes de l’editorial Alamut; una novel·la recuperada (ja va ser publicada anteriorment amb el nom de El torreon) i que en el seu moment fins i tot s’adaptà al cinema que s’endinsa en els tortuosos camins de la fantasia històrica i del terror sobrenatural.

El pas del Dinu, a Rumania, és estratègic per l’exèrcit alemany que l’any 1941 sembla capaç de doblegar tota Europa sense dificultat. Es tracta d’un congost perdut per on podrien aventurar-se els russos en cas d’una probable invasió. Així que el general Woermann assumeix la missió de vigilar-lo instalant-se en una antiga fortalesa medieval. Però sembla que l’edifici està habitat per alguna cosa que assassina indiscriminadament als nazis nit rere nit. El terror i la desesperació creix fins al punt que un comandant de les SS és enviat a investigar. Juntament amb un família jueva –pare i filla- arrossegats des de Bucarest per ajudar i un misteriós home pelroig que també sembla cridat a intervenir en la situació, l’autor, F. Paul Wilson ens sumergeix en una història que si bé, sembla estar carregada de simbologia i estereotips típics del gènere, va desenvolupant-se de forma diferent a l’esperada.

L’autor ens presenta una obra d’aires clàssics tot i que ambientada en un període convuls i terrorífic com és la II Guerra Mundial –no és casualitat-. Les descripcions centrades en l’ens sobrenatural que habita la fortalesa són de caire subtil… més dirigides a causar angoixa i desconcert en el lector que no pas en recrear escenes extremes; de fet la primera part de la novel·la està enfocada a provocar terror: El tractament de la foscor quasi com un personatge més de l’obra, la por al desconegut, la desesperació de no saber què o qui està assassinant alemanys… tot això, narrat amb molt de mestratge. Em recorda per exemple a Richard Matheson obrint-nos les portes de La casa infernal. En canvi, a mesura que la novel·la avança i comencen a caure explicacions i respostes, aquella subtilesa, aquella ambientació gòtica, terrorífica, sembla donar pas a la curiositat pels orígens de certs personatges i més endavant, ja al final de la novel·la, en transformar-se en una història de clar accent èpic

La novel·la té un bon ritme i un bon misteri plantejat des del començament. Cal dir que l’autor juga intel·ligentment amb els perjudicis dels lectors en vers al nazis – aquests per una vegada són les víctimes- i també amb la cultura popular al voltant dels vampirs i Romania en particular. Al mencionar personatges històrics com Vlad Tepes provoca que el lector s’acomodi amb un missatge que hàbilment l’autor manipula a la seva conveniència.

Els personatges tenen un carisma especial, tan els oficials alemanys com els jueus que intervenen en l’aventura. Potser no tant l’home pelroig que té un aire més cinematogràfic. El fet però és que resulten creïbles i el seus rols semblen els adequats barrejant una mica elements estereotipats amb personalitats pròpies.

He gaudit molt llegint-la, especialment en la seva part inicial. I cal admirar també com l’autor ha sapigut concloure-la tancant tots els fils i misteris oberts. Molt recomanable per qui vulgui llegir una narració gòtica amb elements històrics que l’enriqueixen encara més.

La novel·la és completament autoconclusiva, tot i que està anunciada com l’inici del cicle de “L’adversari” que contempla diverses novel·les posteriors.

Eloi Puig, 08/02/13