FRANKENSTEIN A BAGDAD
فرانكشتاين في بغداد
(2013)

Ahmed Saadawi

Editorial:
Ara Llibres
(2019)

Col.lecció:
Amsterdam

Núm: ---

Pàgines: 335

Traductor:
Alex Queraltó


Altres edicions:

Castellà:
2019 Libros del asteroide

Cal dir que un títol com Frankenstein a Bagdad, t’atrapa de bon començament.

Quan un sent o llegeix dos noms propis que no tenen, a priori, cap concordança en l’espai i en el temps, el cervell fa clic i et demana atenció sobre ells. Mentre que el nom Frankenstein ens trasllada a una edat moderna europea, a experiments científics ocults o a l’inici de la ciència-ficció literària, el nom de Bagdad, la capital iraquiana, a l’actualitat ens remet a imatges de caos, destrucció, mort i astorament. Així doncs, barrejar aquest escenari convuls amb un personatge, un monstre, que almenys en l’aspecte clàssic, lluita per sortir de la confusió i vol conèixer i entendre allò que l’envolta, dona com a resultat una novel·la com a mínim fascinant i en certa manera provocadora.

Ahmed Saadawi, l’autor, s’ha inspirat, doncs, en l’ésser que va crear el doctor Frankenstein per traslladar aquesta lluita visceral i interior a una ciutat, Bagdad, a començaments del s. XXI, quan la post-guerra va transformar la vida social a la ciutat iraquiana, llavors sota un acèrrim control de l’exèrcit estatunidenc. Frankenstein a Bagdad és un text, òbviament, carregat de simbolismes on el mateix monstre és una metàfora d’una ciutat disgregada en un país que ha patit moltíssim entre guerres amb els veïns, dictadures i invasions estrangeres.

Però prefereixo començar pel començament: A Bagdad, després de la caiguda de Sadam Hussein per part de l’exèrcit dels EUA que van envair el país a l’anomenada Segona Guerra del Golf, o simplement Guerra d’Iraq, la situació de la gent corrent de la capital era completament incerta.  Aquesta és una novel·la coral, amb nombrosos protagonistes que son, essencialment, civils, persones que podrien haver patit els atemptats constants a que es va veure sotmesa la població de Bagdad. Per exemple, trobem a una senyora cristiana que resa cada dia a Sant Jordi per recuperar al seu fill desaparegut fa vint anys a la guerra Iran-Iraq. També a empresaris que comproven com els seus negocis afloren o decauen depenent del sector en que treballen, periodistes que busquen retratar notícies mentre miren de no morir en assalts i atemptats… o també drapaires com en Hadi que està realitzant un acció absurda però simbòlica: El drapaire recull restes de cadàvers morts per les explosions i assassinats i els està unint en un sol cos. Un cos que prendrà vida màgicament i es convertirà en un monstre que farà anar de corcoll tant a la policia de la ciutat com a l’exèrcit invasor.

Aquí voldria recalcar una primera i important diferència amb la novel·la clàssica. El monstre que trobem a Bagdad neix de la màgia, no de la ciència com la criatura creada pel doctor Frankenstein. Ens trobem davant d’una obra de pura fantasia que ens ajuda a entendre la dificilíssima situació de la població civil de Bagdad.

A través dels ulls d’aquests protagonistes i d’altres —com el cap del departament de Seguiment i Persecució de l’exèrcit iraquià— veurem com aquest personatge màgic però creïble assassina, esquartera i pren part de la convulsió del país. El comsedigui —el nom que se li adjudica al monstre— està format per parts humanes de persones de totes les religions, condicions socials, ètnies o procedències. És una metàfora de l’actual Iraq i de les seves gents. Un país que és un mosaic en tots els sentits i que està representat dins el cadàver del comsedigui. Però aquest batibull de sensacions i de caos també es reflexa, com és lògic, en la ment del monstre amb pensaments com: “No hi ha innocents completament purs, ni criminals totalment malvats”, una frase que exemplifica fins a quin punt els objectius que pretén assolir la criatura reanimada es van complicant cada cop més.

És molt interessant com Saadawi ens ofereix una visió tan realista de Bagdad, amb tot el que va passar entre el 2003 i el 2005 i amb un ambientació excel·lent, però tanmateix també insinua de forma constant que existeix un mon fantàstic al voltant de la nostra realitat amb fantasmes, esperits, endevins, astròlegs i en definitiva amb un monstre que posseeix una ànima aliena i que busca venjança. Saadawi també introdueix conceptes fascinants com el dels “seguidors de la por” que són fantasmes que habiten els cossos d’altres atrets pel pànic d’aquests. Un concepte, la por, que certament devia estar molt present en aquells anys tan turbulents i agitats.

Tenim, doncs, un monstre que necessita cossos nous, per tant de més mort, en un cicle inacabable que es retro-alimenta i que sembla no dur a enlloc. Saadawi, sàviament, ens ha descrit una metàfora sobre la violència que engendra més violència. La incomprensió que provoca més incomprensió… i tot a través d’aquesta figura simbòlica que representa la diversitat, la por i la desconfiança d’una ciutat que no semblava en aquell moment tenir cap mena de futur estable. Naturalment, el monstre també té dubtes existencials, potser per la dicotomia de ser un perill per alguns i un salvador per altres. Aquests són alguns dels seus pensaments:

(…) “ En certa manera soc un salvador, aquell que estaven esperant, el desitjat. Finalment els tendons amagats, rovellats per manca d’us, s’han posat en moviment. Els tendons d’una llei que no sempre està desperta. Els crits i els precs de les víctimes i les seves famílies s’han unit per una vegada i han impulsat aquests tendons ocults amb un ímpetu frenètic. Les entranyes de la foscor s’han remogut i n’he nascut jo. Soc la resposta als seus crits per posar fi a la injustícia i castigar als criminals”. (…)

Per acostar-nos tot aquest simbolisme, Ahmed Saadawi escriu amb una prosa eficient que trasllada la mirada per diferents personatges però que acaba deixant de banda al nostre monstre. He trobat una certa sensació de dispersió: A vegades s'oblida d'alguns personatges durant bona part del llibre —Umm Daniel, per exemple— o el mateix Hadi, el nostre drapaire.  A vegades, doncs, no li trobo el to del relat, el veig poc concentrat i m’ha costat empatitzar amb personatges que no apareixen en molts capítols. Un altre petit problema que hi veig és que de tant en tant noto com l’autor ha volgut córrer massa en la trama del monstre mentre que en altres moments sembla que s’encalli i que no sàpiga què fer amb ell. El fet que de cop i volta el monstre posseeixi centenars de seguidors de la nit al dia no s’explica acuradament per exemple. O que a la segona part del volum, la seva presència esdevingui més aviat escassa.

Tornant als protagonistes mortals, aquells on la vida diària a Bagdad pot resultar un calvari, m’he trobat amb alguns capítols amb poc ritme, una mica fora de lloc, com el setè, Àrac i Bloody Mary,  molt enfocats a situacions personals, que poc tenen a veure amb l’obra en general i que sí, serveixen per aprofundir en un història concreta del personatge en qüestió però també ens aparten l’atenció de la trama principal. Aquests tipus de canvi de ritme i de enfocament són els que m’han portat a valorar l’obra de manera més continguda quan per les idees i l’acurada ambientació a què ens fa partícips Saadawi, la novel·la és molt més notable.

Com comentava, l’essència de Frankenstein a Bagdad està perfectament plasmada en aquesta novel·la que reflexa un moment donat la crònica del poble iraquià, però potser la manera de dur-la a terme per l’autor l’he trobat un tant desequilibrada, literàriament parlant. Tot i així, Frankenstein a Bagdad és una novel·la valuosa, que recomano llegir per comprovar un cop més com a través de la fantasia històrica podem exposar emocions i sensacions de determinats moments clau.

Eloi Puig
19/07/2020