EL GRANUJA ESPACIAL Y OTRAS NOVELAS DE MARCIANOS
Martians and madness
(2002)

Aquest volum inlou les novel.les i contes:

El granuja espacial
(1957)


La mente invasora
(1961)


Puerta a la oscuridad
(1949)


Puerta a la gloria
(1950)


Freredic Brown

Editorial:
Gigamesh
(2008)

Col.lecció:
Gigamesh Ficción

Núm: 44

Pàgines: 393

El quart-i últim- volum que recull el 100% de la ciència-ficció d’un autor clàssic com Frederic Brown és a les vostres mans. Molts lectors es preguntaran si les novel.les d’aquets darrer tom estan a l’alçada de les publicades al tercer volum i si val la pena fer-se amb aquest.
No. I sí.
No, no vull semblar ambigu ni quedar bé amb un autor com Brown; el cert és que quasi qualsevol novel·la comparada amb obres mestres com Universo de locos –publicat a l’anterior tom- és poca cosa i això significa que sempre hi sortirà perdent. A més, les dues novel·les curtes presentades aquí no són les més populars de Brown; ara bé, cal dir també “sí”, val la pena fer-se amb el volum per posseir una edició impecable que finalitza els 4 toms dedicats a tota la ciència-ficció que va publicar Brown. Només per això la compra ja està justificada doncs és un autor de la vella escola, amb arguments clàssics de la CF però que donen moltes voltes a bona part de la CF actual, tot i els anys que han passat; no tan en el panorama tecnològic si no més aviat en la facultat d’un autor per escriure amb una fluïdesa innata i amb un estil tan directe com efectiu, per no parlar de la seva extraordinària faceta com a relatista.

En el present recull se li nota el seu amor incodicional per la novel·la policíaca i de misteri; de fet les dues obres aquí presentades no deixen de ser un aparador per que la ploma de Brown ens ofereixi trames policíaques en un entorn de ciència-ficció –no hi falten jutges corruptes, assassins carismàtics, presons, personatges durs, barris baixos, o investigadors afeccionats amb grans dots deductives, tot el que un bon amant de la novel·la negra clàssica espera trobar. L’autor prefereix només fregar breument l’especulació científica i/o social i en canvi centrar-se més en els personatges i les trames policíaques.

Aquest darrer volum conté dues novel·les i també dos contes que no deixen ser ser l’esbós primigeni de la primera d’elles: El granuja espacial. Les dues novel·les són desiguals si les comparem entre elles; la a dalt esmentada és una història que beu molt del pulp i que no acaba de trobar l’argument que potser un lector d’avui dia esperaria i desitjaria; és una història que en termes de fantasia li posaríem l’etiqueta de fantasia heroica, on el protagonista absolut – Crag, un delinqüent habitual, misògen i homòfob- és a punt de ser jutjat per un crim que no ha comès –aquest cop no- quan se li ofereix una oportunitat única de sortir en llibertat, això sí, a canvi d’una feina peculiar. També tenim a una entitat extraterrestre solitària que viatja per l’espai sense res millor a fer que buscar altres formes de vida. Molt interessant és el fet que el xoc cultural que provoca el primer contacte de l’entitat sigui amb una persona indesitjable com Crag, però sembla que això a Brown no li importi massa: es centra més en la psicologia del delinqüent dur i antiheroic que és Crag que no pas en analitzar un primer contacte entre un alienígena i la humanitat.

Fins a aquest punt, la novel·la té un ritme trepidant i es llegeix amb autèntica fruició; Crag, tot i les seves mancances socials és un bon personatge que empatitza amb el lector. Però sembla que Brown no sap que fer amb l’invent que ha creat i després del contacte entre Crag i l’asteroide vivent –l’entitat extraterrestre- se li acaben les idees. La resta de la novel·la – un 50%- es centra en aspectes poc interessants de la ment d’un delinqüent habitual com ara la seva poca predisposició a retirar-se de la mala vida tot i posseir diners a raig. A partir d’aquest clímax al mig de la narració – per altra banda d’un aire pulp deliciós- la novel·la es torna erràtica… com volent omplir espais buits fins a un final un pel absurd i sense massa sentit.

Al final del volum hi trobem dos relats escrits anys abans sobre Crag: “Puerta a la oscuridad” i “Puerta a la gloria”. Sobta comprovar que més que relats ambientats en el mateix univers, són les narracions que, un cop unides, formarien anys més tard El granuja espacial. La primera no aporta res de d’interessant, de fet ni tan sols s’esmenta cap entitat extraterreste. Diverses frases i paràgrafs són pràcticament iguals a la novel·la posterior. El segon relat sí que proporciona un to diferent sobre l’orígen de l’entitat-asteroide però amb un final de la història idèntic al de la novel·la. Sí que es cert que alguns dels diàlegs d’aquest segon conte entre l’entitat i Crag haurien d’haver format part de la novel·la posterior, doncs dónen més versemblança a certes decisions que pren l’entitat; però en definitiva només cal llegir-los si un vol tornar a reviure El granuja espacial amb molt poques diferències. Un cop més, però, cal reconeixer-li a Gigamesh la tasca d’haver també inclòs aquests contes tot i el seu poc interès, per oferir al 100% de l’obra de Brown.

Anem a la segona novel·la; La mente invasora, aquesta, tan argumentalment com resolutivament és molt millor que El granuja espacial, comentada anteriorment. És una història clàssica d’invasió extraterrestre, encara que en aquest cas involuntària, on una entitat sense forma –només té una closca- la qual tot ella és una poderosa ment intenta tornar al seu planeta del que ha estat desterrada utilitzant a qualsevol ésser viu com a hoste. I el planetaTerra, més particularment l’Amèrica profunda, n’és plena de possibles anfitrions per que la ment planegi la millor forma de deixar el nostre planeta.

Però no tindrà les coses fàcils, les peculiaritats a l’hora de posseir a un ésser viu faran que la novel·la esdevingui un estira i arronsa entre la ment invasora i un científic afeccionat a les novel·les de misteri. Una batalla de deduccions, de fintes i atacs i de intuicions i especulacions – a vegades un pèl forçades tot s’ha de dir- que Brown narra sota un ritme exemplar, sense floritures i retratant aquella Amèrica rural de començaments dels anys seixanta. Tot plegat ens dóna una obra que es belluga entre la més pura ciència-ficció de caràcter clàssic i les intrigues i camins que usa la novel·la policíaca per captar l’atenció del lector. Sense dubte la millor aportació del recull.