LA GUERRA DE CALIBÁN
Caliba'ns War
(2012)

James S. S. Corey

Editorial:
Edicjones B
(2017)

Col.lecció:
Nova

Núm: ---

Serie:
La Expansión / 2

Pàgines: 638

Traductor:
David Tejera

Quan al desembre del 2016 vaig acabar-me de llegir El despertar del Leviatán, el primer volum de la saga The Expanse (L’Expansió) em vaig prometre a mi mateix que intentaria seguir-la tan aviat com l’editorial Nova anés publicant els volums. Però no va ser així, i això és culpa meva i de l’excel·lent sèrie homònima que ja per aquelles dates estava veient. Vaig cometre l’error de visualitzar la segona temporada de The Expanse abans de llegir la novel·la i això em va frenar per començar-la donat que tenia molt fresc l’argument i els personatges.

Sigui com sigui, quasi bé un any després que sortís aquest segon volum, La Guerra de Calibán, m’he posat a continuar la saga amb energies renovades ara que la segona temporada de la sèrie em queda lluny. I sabeu què? He fet ben fet doncs tot i que la majoria d’escenes i esdeveniments òbviament els tenia més o menys presents gràcies a l’adaptació televisiva, el fet de llegir la novel·la mesos més tard m’ha fet gaudir-la tant o més com si no hagués sabut res de la trama.

Una criatura misteriosa ataca al mateix temps els soldats de la Terra i de Mart que patrullen de forma permanent i sempre tensa a la lluna Ganímedes. El resultat és un conflicte entre les dues nacions que s’estén com la pólvora (o millor, com els feixos de llum làser) per tot el Sistema Solar. La guerra és a punt d’esclatar i mentre alguns polítics intenten aturar-la, altres sembla que la instiguin. En mig de tot hi trobarem la soldat marciana Bobbie, única supervivent de l’escaramussa amb el monstre, el botànic Prax que cerca desesperat la seva filla desapareguda durant la batalla a Ganímedes i la grandiosa Avasarala, la iaia més mal parlada del sistema però amb poder suficient per capgirar el curs dels esdeveniments.

I és que La Guerra de Calibán aporta més informació sobre la protomolècula que sembla entestada en destruir la vida del nostre Sistema Solar (almenys tal com la coneixem avui dia), ens ofereix escenes d’acció, de grans diàlegs, profunditza en la vida privada dels tripulants de la Roci –especialment Holden- i ens obre les portes als nous personatges esmentats: el científic Prax, la sargent marciana Bobbie i molt especialment la diplomàtica Chrisjen Avasarala. Ai! Aquesta última és l’encert més gran que els autors s’han tret de la màniga per aquesta segon volum. Tot i que a la ment em porta a visualitzar el paper de l’actriu persa Shohreh Aghdashloo a la sèrie, la personalitat d’aquesta sub-secretària de l’ONU no es desmereix gens a la present novel·la i es menja a qualsevol altre personatge de la novel·la. Amb patates.

Cert és que els autors han escrit una aventura amb majúscules que té de tot: Escenes repletes d’acció i també molta intriga política al voltant dels despatxos de la ONU. També és cert que he detectat alguns elements massa cinematogràfics de les pel·lícules d’acció com per exemple presentar-nos un personatge irrellevant que gràcies a la seva mort els autors poden salvar la vida d'un protagonista important. És un element arquetípic de les escenes d'acció quan vols demostrar que la cosa està molt magre i que algú ha de morir però no t'atraveixes a tocar a una figura important de l'argument. Tot i el sacrifici de Miller al primer llibre, crec que els autors comencen a estimar-se molt als tripulants de la Roci… per ara.

Així doncs, tenim més misteri, més intriga, més conflictes entre Mart, la Terra i l’APE (L’Associació de Planetes Exteriors) i sobretot una bomba a punt d’esclatar a Venus on l’asteroide Ceres va desintegrar-se gràcies a la feina feta per Miller a l’anterior volum. La Guerra del Calibán manté doncs el nivell d’exigència, refrescant-nos, com deia, amb nous personatges, i actualitzant la trama argumental perquè ens mantinguem atents a tot allò que envolta la política interna de la humanitat dins aquest petit Sistema Solar nostre, però alhora obrint escletxes perquè comencem a pensar en allò que sembla irracional i que les nostres ments potser no poden analitzar. Em refereixo a tot el que engloba l’atac i reproducció de la proto-molècula que és el punt focal de tota la història.

He gaudit molt de la lectura d’aquesta segon volum. L’editorial Nova sembla que segueix apostant per la saga (i més, des que es va confirmat la renovació de la sèrie) i fa poques setmanes treia el tercer volum, La puerta de Abbadón, de manera que esperem que David Tejera, el traductor, sigui cridat aviat per anar per feina amb les continuacions. Aquest cop no veuré abans la sèrie, tinc massa ganes de gaudir del tercer volum.

Eloi Puig, 16/10/2018