ELS HÍBRIDS MINVANTS
(2017)

Edgar Cotes i
Argelich

Editorial:
SECC
(2017)

Col.lecció:
Minairó

Núm: ---

Pàgines: 101

Els híbrids minvants és un títol més que escaient a aquesta antologia de microcontes. Al títol l'acompanya una molt bona portada obra d'Anna Sanjuan i naturalment un reguitzell de contes curts, microcontes i altres expressions literàries obra del balaguerí Edgar Cotes.

Tot i que l'autor fa temps que es prodiga per les xarxes socials participant en concursos de microcontes (per cert que acaba de guanyar el premi La masmorra de l'androide atorgat pel web El Biblionauta) jo bàsicament li coneixia la seva vessant de traductor. Aquest és doncs la seva primera incursió en solitari en una obra que el defineix la mar de bé.

També haig de dir, però, que no sóc un gran seguidor dels microcontes. Sempre he dit que respecto moltíssim la dificultat d'escriure'ls però tinc un problema i és que se m'obliden aviat. El fet de no poder arrapar-me a cap protagonista o escenari concret i a una història prou assentada per que m'hi senti còmode són aspectes que sempre m'han tirat enrere alhora de llegir aquest tipus de literatura breu. I tot i així, no hi ha any que no caigui algun recull o altre (i en tinc un pendent encara).

L'autor ha agrupat els relats en diferents temàtiques i hi podrem trobar des de contes breus que ocupen un parell de pàgines a altres de només una línia. Tots són difícils de construir però els més curts, més. I aquí és on m'ha sorprès gratament l'autor doncs crec que és en les distàncies curtes on ha fet millor feina: En els microcontes autèntics, aquells que amb 2 o 3 línies expliques una història, una situació, un fet... molt sovint relacionat amb el títol mateix que no deixa ser un preàmbul normalment ben justificat.

Aquesta relació entre les línies del conte i el títol és una simbiosi molt especial que es retroalimenta a sí mateixa. I això ho té molt clar Edgar Cotes que juga sovint un joc subtil per caçar l'atenció del lector, per condicionar-lo sense que se n'adoni, per en definitiva conduir-lo exactament on el vol portar.

Els relats breus que ens presenta Cotes tracten tant de la nostra actualitat (“Mare mortum”) com poden posseir referències fantàstiques (“Perseu”, per cert el relat que més m'ha agradat), científiques (“Principi d'incertesa”), mitològiques (”Caront”) o literàries (“L'home tricentenari”). Sigui com sigui, no hi ha una secció que m'hagi semblat millor o pitjor que les altres. Totes tenen un nivell més que interessant, tot i que tampoc hi he trobat cap aportació especialment remarcable, de les que et queden gravades amb foc al cervell.

Així doncs, una bona manera d'endinsar-se dins aquest subgènere de com plasmar en format breu idees i imatges que ens arriben de forma directa i sense preàmbuls. Molt interessant i recomanat fins i tot per a una persona com jo, que no és un format amb el que s'hi senta còmode com a lector.

Eloi Puig

15/06/2018