HISTÒRIES DE LES TERRES ALBES I ALTRES RELATS FANTÀSTICS
(2016)

Diversos autors

Editorial:
SECC
(2016)

Col.lecció:
Minairó

Núm: ---

Pàgines: 91

Que no es digui mai que la ciència-ficció i fantasia en català no té afeccionats i gent compromesa que intenta pel mitjà que sigui difondre-la i ajudar en la seva normalització. Si ja és difícil trobar novel·les d'aquest gènere en la nostra llengua, les antologies encara ho tenen més magre. Fins ara la majoria dels contes estaven publicats en revistes com Catarsi o en antologies temàtiques de Les Males Herbes, Hermenaute o Orciny Press però des de fa uns mesos una jove editorial s'ha afegit a la oferta de contes publicats de ciència-ficció i fantasia: Es diuen Edicions SECC i aquest és el seu primer volum dins la col·lecció Minairó: Històries de les Terres albes i altres relats fantàstics.

Alícia Gili, escriptora i editora ens presenta “Coll Blanc” un conte ambientat en una Catalunya medieval determinada per fets fantàstics que conviuen amb el dia a dia dels seus habitants. M'ha semblat una narració més que correcte i eficient, amb bona ambientació sobre els bergants i bandolers que poblaven l'edat mitjana catalana però també amb el toc de bruixeria característic de l'època. Té un final evocador que compleix amb els punts fantàstics plantejats. Bé.

El segueix l'estrambòtic “En una galàxia poc llunyana (Relacions simbiòtiques disfuncionals)” de l'imprevisible Sergi G. Oset. Aquest és un relat clarament portat des de l'absurd humorístic però que tot i les excentricitats de la narració se li nota un plantejament i un ús del llenguatge més que interessant. L'argument és el de menys doncs sí us comento que tracta sobre uns rosegadors intel·ligents que poden ser assimilats pels humans, ja enteneu que el seu principal focus d'interès era fer-nos somriure. Curiós.

En menut ens porta “La laia, en Roc i l'infermer de la boira verda” un relat que em va captivar des del començament, amb una prosa sòbria i ben dirigida al voltant de la visita d'uns nens a son pare que jau en un llit d'hospital en moments crítics i on sembla que un infermer estrany li estigui fent coses que no toquen. El final però m'ha deixat molt sobtat i està poc treballat pel meu gust. Una cosa que li sol passar sovint al menut.

Carlos Castro, des d'Extremadura, ens proposa el conte de fantasia més clàssic: “L'arbreda” on uns vigilants han de decidir si continuen salvaguardant un pas a un altre món o no, Un pèl massa curt en la meva opinió.

L'escriptora Sílvia Romero presenta “Seqüeles”, la història que més m'ha fet arrufar el nas. Es tracta d'un relat de ciència-ficció que es desenvolupa dins l'àmbit científic, especialment en uns laboratoris on s'investiga sobre la longevitat. La narració és notable i enganxa però el final l'he trobat massa fora de lloc, cosa que li treu credibilitat i et deixa amb una sensació estranya.

I pel final, l'Hugo Camacho en torna (un altre cop) a oferir el millor conte de l'antologia. Un divertit relat entorn a la mort i als fantasmes titulat ”Transcomunicació bovina”. Aquest és de lluny el conte més divertit i ben escrit de les terres Albes: De fet, és el que aconsegueix que empatitzem més amb els personatges, sigui pels diàlegs o per les situacions amb que es troba el fantasma d'una senyora morta que requereix els els serveis d'una agència d'ultratomba per que l'ajudin a comunicar-se amb el seu fill. Situacions curioses on a més hi un missatge antitaurí i pro-vegà gens dissimulat. La veritat és que la idea m'ha agradat molt i m'encantaria que l'Hugo Camacho continués ampliant aquest món amb més històries. Crec que hi ha molta riquesa per seguir-lo explotant.

Una antologia doncs que obra les portes a poder llegir ciència-ficció i fantasia en la nostra llengua i que espero i desitjo continuï creixent amb més aportacions.

Eloi Puig, 05 de juliol del 2017