HISTÒRIES DE TERROR
The judge's house
The burial of the rats
The squaw
(1891-1914)

Bram Stoker

Editorial:
El Toll
(2010)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 122

Tothom coneix el nom de Bram Stoker (o hauria de coneixer-lo). La majoria de la gent associa aquest nom amb l’autor de la novel·la que va impulsar com cap altre el gènere vampíric: Dràcula. I aquesta gent estaria perfectament ben informada.

Però el nostre benvolgut irlàndès, també va escriure altres novel·les, i contes. I la majoria de la gent – entre els que m’incloc- els desconeix. La profunda acceptació de Dràcula ha fet que la resta de les obres de Stoker hagin passat bastant desapercebudes pel gran públic. I es que l’escriptor també va crear altres històries malsanes entre finals de s. XIX i començaments del XX. Algunes d’aquestes històries van ser recollides per la seva vídua en un volum titulat Dracula’s Guest and other Weird stories i que ara, de la mà de El Toll i de la magnífica traducció d’Emili Gil podem llegir-ne algunes còmodament. A més, els dos primers contes són inèdits en català: “La casa del jutge” i “L’Enterrament de les rates”; el tercer conte, “La Dama de Ferro” ja fou inclòs al volum El convidat de Dràcula (Ed. 3 i 4, 2003) amb el nom de “La dona índia” on a més es publicaren altres contes de l’autor. Només una altra novel·la de Stoker ha estat també traduïda al català (A part de Dràcula, es clar) i és El catau del cuc blanc (Laertes, 2001)

Els tres contes triats per aquesta petita antologia no han estat escollits a l’atzar. Tots ells tenen en comú que són històries de terror – com indica el títol- i casualment totes elles posseeixen en menor o major grau convidats excepcionals en forma de rates o gats.

El primer conte és probablement el millor, “La casa del jutge”, una història de terror psicològic que a mesura que avança guanya en pel que fa al fantàstic. Una narració eficaç que ens mostra les sensacions, pors que experimenta un estudiant que es passa les hores –especialment les nocturnes- llegint i preparant-se uns exàmens en un casalot abandonat del qual corren històries pertorbadores. Poe no tindria res a envejar de l’estil de Stoker en aquest gran relat.

El segon conte,”L’enterrament de les rates” potser baixa una mica el nivell doncs la sensació d’angoixa es veu llastrada per llargues descricions d’una esgotadora carrera per salvar la vida que ha de patir el protagonista quan entra voluntàriament, cridat per la curiositat, a un dels barris més pobres i lugubres del París de finals de segle. Stoker vol donar un cop final esfereïdor que probablement per l’època fóra impactant però que avui dia evidencia que el conte a envellit una mica.

Finalment, el relal que tanca l’antologia és “La dama de ferro”. Un conte especial, curiós, i sobretot colpidor. Ja de bon començament se’ns remou una mica l’estómac al llegir com mor un petit gatet fruit d’una pedrada maldestra. El que vindrà a continuació podria qualificar-se- com ben bé ha comentat l’Emili Gil a l’introducció- com un avançament del gènere gore – de sang i fetge-. Segur que a l’epoca aquest conte va trastocar a més d’un victorià purità. Avui dia provoca una sensació semblant. Molt bo també.

Hem de felicitar dons a El Toll per haver rescatat aquests contes de l’oblit, especialment els dos inèdits i per haver-los publicat en una edició, que si bé modesta, resulta molt encomiable, i on a part de la feina feta pel traductor Emili Gil també s’hi incorporen il·lustracions de Daniel Sánchez.