HOUSTON,
HOUSTON, ENS REBEU?
Houston, Houston,
Do You Read?
(1976)

Alice B. Sheldon
(James Triptee Jr.)

Editorial:
Duna Llibres
(2024)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 142

Traductor:
Ernest Riera

Il·lustrador:
Ricard Efa

Hi ha històries que un cop llegides trobes que son magnífiques i esperes que perdurin dins al teu cap per sempre. Però no sempre és així. Quan em vaig assabentar que Duna Llibres publicava Houston, Houston, ens rebeu? de l’Alice B. Sheldon (que durant molts anys va escriure sota el pseudònim masculí de James Tiptree Jr) la meva ment es va activar i va intentar buscar els records d’aquella novel·la breu. Al moment la va localitzar en el temps i l’espai (ho sigui va identificar més o menys quan l’havia llegit per primer cop i a quin llibre) però en canvi el seu contingut m’havia desaparegut del tot del cap.

Per això faig ressenyes... per intentar mantenir més temps els record que valen la pena d’històries que m’agraden. Havia llegir aquesta novel·la l’abril del 2005 en castellà (això ho sé per la meva antiga bases de dades, no per la memòria) dins un tom enorme titulat Lo mejor de los Premios nebula on hi apareixia precisament per haver guanyar aquest guardó l’any 1976 (també guanyaria el premi Hugo i el Jupiter Arward al 1977). Un recull del millor del millor on, per cert, també hi sortia un relat curt seu que va guanyar el premi al 1973: “Amor és el pla, el pla és la mort”.

Sigui com sigui, tornava a endinsar-me a la novel·la sabent que per algun motiu en el passat l’havia qualificat d’excel·lent. I això que les primers pàgines les he trobat estranyes i un pèl confuses. Amb flashbacks al passat que desconcerten però que poc a poc et van situant en una història que t’atrapa i ja no et deixa. Recollint breument la ressenya del 2005, vaig escriure: “La trobada per part d'uns astronautes d'un missatge radiofònic en un lloc on no hauria de ser-hi és el punt de partida d'un conte original i aclaparador, que envalenteix a l'autora a realitzar un exercici de crítica sobre l'home i els seus instints primaris”

Tres astronautes perduts en una òrbita propera a Mercuri, tres homes que mostren caràcters totalment diferent entre ells, cadascun dels quals és digne d’estudi. Lorimer es el científic del grup, té una ment analista i metòdica però tot i les mil i una vegades que ha repassat les dades dels sensors de la nau, no entén on es troben ni perquè no poden tornar a la Terra. Bud és un típic mascle alfa, barroer i pedant. És bo en la seva feina però poc avesat a situacions d’estrès. Finalment Dave és el comandant de la nau. Quan es veu perdut s’amaga darrera la religió. És creient i és capaç d’eludir responsabilitats sota el paraigües de la seva fe. Pensa que potser Déu els està provant. Té un aire de superioritat moral pel fet de ser home blanc i nord-americà, la nació més poderosa!. Veurem més endavant que tracta a la tripulació que els salva amb molta condescendència.

Tres maneres de pensar que s’han d’enfrontar a un problema greu que sembla ha afectat a la nau després d’unes tempestes solars. Sheldon, després de situar-nos en l’aspecte psicològic dels astronautes ens ofereix un ritme trepidant i un xoc cultural entre el present tal com l’entenen els tres astronautes i la realitat a què s’enfronten quan son rescatats. Un xoc, com deia, tan cultural com social i que té molt a veure amb l’enfrontament de gènere. Sí, l’autora explora camins que en la ciència-ficció dels anys setanta es començaven a encarar de diverses maneres i en especial el feminisme especulatiu. I aquesta història n’és quasi bé un tractat: A vegades subtil però en alguns moments punyent i fins i tot visceral especialment als colpidors moments finals que ens deixen un acabament perfecte.

Sheldon formula preguntes i especula sobre sexe, evolució, maternitat, societat i molt més en un text breu i efectiu en el que podríem definir com un sol capítol de 142 pàgines que no pots deixar de llegir en cap moment.

Dit això, us pot semblar potser que la premissa de la novel·la no s’entén massa però és important que aneu descobrint l’enfocament que ens ofereix l’autora quan llegiu el text sense saber massa on us esteu posant per anar col·locant les peces, les pistes que ens deixa pàgina rere pàgina. Per tant, és imperatiu que no feu cap ullada a la contracoberta de la novel·la doncs apareixen diversos spoilers massa explícits pel meu gust (i aquí hem de renyar als editors doncs el text pràcticament et resumeix la novel·la sencera).

Alice B. Sheldon fou una gran autora amb una obra de format curt especialment destacable als anys setanta i començaments del vuitanta. Per primer cop arriba en català de la mà de Duna Llibres, però pel que sembla l’any que ve podrem gaudir dels seus contes de la mà de Chronos. Tot plegat son grans notícies, especialment perquè poc a poc aconseguim llegir cada cop més clàssics de la ciència-ficció en la nostra llengua gràcies a les editorials independents.

Eloi Puig
27/10/2024