LA INNOCÈNCIA
DELS MOSQUITS
(2024)

Aniol Florensa

Editorial:
Chronos
(2024)

Col.lecció:
Parany

Núm: 01

Pàgines: 288

II·lustrador:
Marc González

No sabeu com n’és de gratificant que el gènere fantàstic t’aporti sorpreses tan interessants com la que ens ocupa. Perquè La Innocència dels mosquits, de l’Aniol Florensa és una novel·la estranya, fresca, crítica i també fantàsticament surrealista. Una novel·la que ens combina una ucronia fantàstica amb una terrorífica i esbojarrada tecnologia capaç de transformar a la gent en insectes.

Aquesta és una història que no amaga el seu paral·lelisme amb la Cuba dels anys seixanta només que aquí l’illa caribenya és diu Bojiba i els revolucionaris que van enderrocar el dictador Batista no son el Ché Guevara i el Fidel Castro. Però tanmateix, amb altres noms, segueix la mateixa línia d’esdeveniments que ocorre al nostre mon amb les tensions de la guerra freda o la crisi dels míssils cubans i la fracassada invasió a Bahía Cochinos. Però tot plegat amanit amb petites dosis de discordança i afegint el concepte de l’insectitzador que provoquen que aquesta ucronia esdevingui fantàstica en més d’un aspecte.

Però no us penseu que Florensa s’encaparra només a descriure’ns aquesta realitat alternativa i especular amb ella. No, a La innocència dels mosquits tenim dues històries entrellaçades i a les que l’autor els hi dedica sempre un capítol alternativament. Per una banda, la trama ucrònica de l’illa de Bojiba i els seus revolucionaris que escombren —a l’igual que a la nostra realitat— el corrupte govern de l’illa i planta cara a la poderosa nació que tenen a l’altra banda de l’estret de Florida. Aquesta part de la història ens acompanya de la maneta amb l’esmentat paral·lelisme, explicant-nos també com els ideals revolucionaris es van trastocant poc a poc. Florensa hi incorpora, a mesura que passen els anys, més elements de ficció i de ciència ficció i ens demostra com pot enganxar una trama basada en fets a priori poc versemblants.

Però per altra banda tenim la història de la Sara, que acaba de parir fa pocs dies i que és empresonada i exposada en un estadi per escarmentar-la. Se l’acusa de l’assassinat de la filla d’un poderós magnat, de un dels mecenes del nou govern de Bojiba i la seva condemna és... la transformació en mosquit. Així és, als malfactors de tota mena que mereixerien la pena capital, se’ls transforma en insectes amb una màquina fabulosa que et permet aquesta metamorfosi.

La Sara-mosquit, desesperada per la seva situació, descobreix que conserva la seva ment, tot i que encabida en el minúscul cervell d’un mosquit, i decideix salvar a la resta de la seva família i intentar netejar el seu nom doncs ella és innocent del crim de la que se l’acusa. L’autor ens aproparà als maldecaps que pot experimentar un insecte per desplaçar-se, alimentar-se o bàsicament sobreviure i poc a poc anirem entenent el perquè de l’insectitzador i què hi té a veure amb la recent història de l’illa de Bojiba.

La novel·la és fresca, irreverent i divertida i encara que amaga un to crític tant amb el poder del món capitalista com amb la ineficiència de certs models comunistes mai s’allunya del to paròdic. Això ens porta a notar com de quan en quan el senyor Sentit de la Incredulitat ens truca a la porta. No l’hem de deixar passar, Que vingui un altre dia. Si ens aconseguim desempallegar d’ell, gaudirem molt de la lectura de La innocència dels mosquits perquè no em negareu que contemplar aquest mètode d’execució tan peculiar que transforma les persones en animalons o descobrir els secrets que amaga la misteriosa corporació de bioenginyeria Tick-Corp, per no dir que també assistireu a batalles viscerals entre insectes i altres artròpodes malèfics... no és motiu per gaudir d’una lectura que , amés, és amena i fluïda. Sí oi?

Deixeu-vos anar... entreu a la ucronia fantàstica que transcorre a l’illa de Bojiba (teniu un mapa a la primera pàgina al que suggereixo que mireu del revés), exalteu-vos amb els missatges revolucionaris i dels líders guerrillers que van eliminar al dictador titella! Emprenyeu-vos amb els mètodes i les formes amb que van governar després i també somieu amb aquesta esbojarrada trama on una màquina permet als humans canviar a cossos diminuts com a càstig.

Com a punt final, l’amor que sembla que processa Aniol Florensa per Cuba i la seva història la podeu entrellucar amb els noms propis dels personatges i topònims (que utilitzen una barreja de la llengua aborigen, el taïno, i de la pròpia imaginació de l’autor) i que teniu detallats al compendi final del llibre.

Aquest és el primer volum de la nova col·lecció Parany de can Chronos. Una col·lecció que com el seu nom indica, sembla dirigida a apressar-nos a les seves pàgines mentre els capítols passin sense aturador per davant dels nostres ulls. Llarga vida, doncs, al Parany!

Eloi Puig
31/12/2024