INVOLUCIÓN
Devolution
(2020)

Max Brooks

Editorial:
Reservoir Books
(2020)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 329

Traductor:
Raúl Sastre

Fa catorze anys, Max Brooks ens va sorprendre a tots amb una novel·la singular que va revolucionar tot un subgènere: Guerra Mundial Z. I si aquella lectura ens va atrapar no va ser pas per l’originalitat de la temàtica sinó per com va enfocar la trama: Sota una perspectiva que mirava cap al passat a través d’entrevistes, articles, notícies, revivint a través de la memòria col·lectiva una suposada gran lluita mundial contra una pandèmia que transformava la gent en morts vivents. Va convertir aquella novel·la en un revulsiu que va iniciar una reconversió del gènere zombi a gran escala.

I ara, en ple 2020, l’autor ens presenta Involución, un nou treball que no amaga seguir — ni que sigui més discretament— la perspectiva que comentava anteriorment: Sota una premissa que ens informa de com acabarà tot, i a través d’algunes entrevistes esporàdiques realitzades a posteriori, Brooks ens trasllada als impenetrables boscos de l’estat de Washington i Oregon (EUA) per narrar-nos una aferrissada lluita per la supervivència entre una petita comunitat experimental i l’atac d’uns Bigfoots. No, no estic fent cap spolier. Recordeu que l’autor segueix la tècnica emprada a Guerra Mundial Z i comença sempre per donar-nos la informació final però no el com va succeir tot.

En aquest cas tenim una protagonista absoluta, la Kate Holland  que a traves d’un diari personal ens narra el seu trasllat a la comunitat de Greenloop, un llogaret a les muntanyes rocalloses, a l’estat de Washington, on s’hi han establert algunes famílies que viuen en harmonia i consonància amb tecnologies adaptades per conviure amb la natura i gestionar els residus i l’impacte ambiental. Són cases domòtiques, efectives que cerquen maximitzar els recursos per reduir al mínim els residus, i també per reciclar-los. És una llogaret de sis cases, aïllades de la civilització però amb totes les comoditats — fins i tot reben productes a  través de drons—. És un microcosmos de modernitat que queda aïllat del món.

Kate i la seva parella, Dan, hi arriben convidats pel seu germà gran que no pot ara com ara establir-s’hi. El matrimoni és jove però està passant una crisi existencial i el canvi d’aires podria ajudar a resoldre la situació. Kate anirà coneixent a les altres famílies i les seves particularitats, especialment de Mostar, una velleta d’origen europeu amb un passat traumàtic —el nom desvetlla qualsevol misteri que l’autor volgués amagar, per cert— però també a una parella lesbiana que ha adoptat una nena india, un escriptor en hores baixes, un altra parella de iaios entranyables, i els Durant, es clar, on ell és un dels organitzadors de Greenloop i ella una fantàstica del ioga i de la connexió espiritual.

Aquest anàlisis involuntari de Kate a través de les seves percepcions que escriu al diari serà un dels punts a tenir en compte doncs sense voler, Kate, anirà definit aquesta microcomunitat i les seves reaccions enfront al daltabaix que provoca primer l’erupció del volcà Rainier i la incertesa posterior, i després el malson en forma de natura esbojarrada. Fins i tot podem pensar que s’enfronten dues disciplines aquí. L’antropologia i l’etologia. Ambdues les haurem de tindre en compte a mesura que avancen les pàgines de la novel·la.

I es clar, hem de parlar dels bigfoots. Les llegendes de micos gegants s’han sentit en diversos llocs del món. Potser el més famós sigui el yeti de l’Himàlaia però els americans també tenen la seva pròpia mitologia —encara que recent— al voltant dels bigfoots, enormes simis que viuen amagats a les profunditats boscoses del nord del país i del Canadà. Fins i tot tenen un nom indígena: Sasquatch i l’autor també en fa, certa mofa:

“El bigfoot es tan americano como la tarta de manzana y las armas en las escuelas”

La novel·la no amaga en cap moment que aquests éssers llegendaris seran part fonamental de la trama —només cal fixar-se en la portada—. Brooks especula de manera científica amb l’existència d’aquesta espècie d’homínids per tot el món però especialment en una àrea tan frondosa i que ha patit tants suposats albiraments com l’estat de Washington. L’autor intenta aproximar-nos a la figura del bigfoots sota una perspectiva enigmàtica amb petites dosis de terror que envolta un entorn preparat especialment per al lluïment d’aquesta llegenda sense entrebancs i mirades indiscretes (ens trobem, recordeu, en una comunitat aïllada on no hi pot haver interferències de l’exterior). El resultat és una aventura satisfactòria, amb capítols potents i que sempre ens manté desperts a la lectura.

El fet que l’autor hagi incorporat les entrevistes i els punts de vista científics dóna un aire de versemblança a la història i ens permet somiar amb monstres que viuen entre nosaltres sense massa dificultats. Alhora, però, la novel·la també és una critica força punyent a les persones que creuen que és possible dominar a la natura o conviure amb harmonia amb aquesta. Que tot és fàcil i ideal i que la natura per molt salvatge que sigui es comportarà en vers l’home si l’home la respecta. I no, precisament una de les lectures que podem extreure d’aquesta novel·la és com el salvatgisme descontrolat de la fauna o la flora pot actuar contra la humanitat per molt predisposat que un estigui a integrar-se a la natura.

(...)” La naturaleza es pura. La naturaleza es real. Conectar con la naturaleza saca lo mejor de ti. Eso es lo que oyes decir a esos pobres gilipollas de mierda que vienen aquí todos los años con su ropa de senderismo recién estrenada (...). Y luego nos los encontramos unos cuantos días más tarde arrastrándose por el fango, medio muertos de hambre, deshidratados, con alguna herida gangrenada.

Todos quieren vivir en “armonía con la naturaleza” hasta que alguno se da cuenta, demasiado tarde, de que la naturaleza es cualquier cosa menos armoniosa”. (...)

Involución és, doncs, una novel·la especulativa que flirteja amb un terror bàsic representat aquí per un perill provinent del bosc i d’un animal mític que no hauria d’existir. Potser la posada en escena de Brooks la trobo un pèl forçada per que els paràmetres que propicien l’aparició del terror, resultin creïbles, però no deixa de ser un exercici entretingut i interessant al voltant de dues petites comunitats que s’enfronten per sobreviure. Llàstima que el punt de vista humà no hagi estat del tot suficient (alguns personatges aporten ben poc a la història) i que no puguem discernir el comportament de la part salvatge de l’equació, però tot i aquests petits serrells millorables, és una novel·la lleugera que es mereix una lectura.

Eloi Puig
05/09/2020