LOS JUEGOS DE NÉMESIS
Nemesis Games
(2015)

James S. S. Corey

Editorial:
Edicjones B
(2020)

Col.lecció:
Nova

Núm: ---

Serie:
La Expansión / 5

Pàgines: 573

Traductor:
David Tejera

La cinquena part de la saga The expanse arriba sota el títol de Los juegos de Némesis amb l’afany de ser un punt i apart en l’exitosa història creada per Daniel Abraham i Ty Franck. Després del parèntesi que significava el canvi d’escenari a un dels nous planetes descoberts a l’altra banda dels anells, i de comprovar que no és or tot el que llueix, l’acció passa un altre cop al nostre vell i intrigant Sistema Solar però aquest cop els autors ens han preparat una trama que sembla que ens adverteixi que res tornarà a ser com abans.

James S. A. Corey (el pseudònim utilitzat pels autors) ens presenta un escenari molt conegut on hem pogut gaudir de les històries de la Roci i la seva tripulació però ja de bon començament intuïm que ara les coses seran diferents. Ja en altres volums se’ns advertia que els moviments migratoris cap als nous planetes modificarien l’status quo geopolític del Sistema Solar però poc ens podíem pensar que seria d’una manera tan dràstica. Cert és que si existeixen milers de nous mons habitables, la titànica tasca de terraformar Mart sembla una estupidesa, però també cal tenir en compte com pot afectar la migració als nous planetes als milions de cinturians que han viscut durant generacions lluny d’un pou de gravetat i on els seus cossos no sempre podran adaptar-se als nous planetes. La nova normalitat a què es veuen arrossegats els deixa en una situació molt delicada. Molts són els que pensen que la humanitat els abandonarà a la seva sort o a una indiferència que els pot destruir com a poble atès que ja no són necessaris.

Aquesta serà la base des d’on els autors ens oferiran una nova novel·la plena d’intrigues, tensions i acció, com ens tenen acostumats, però tal vegada diferent: Per primer cop els quatre personatges principals actuaran per separat i sense el recolzament de la Roci. Sí, una nova visió que intenta aprofundir en personatges per tots estimats però que no havien obtingut l’atenció com el cas de Holden o Miller. Òbviament estic parlant d’Amos, Alex i especialment Naomi. Només cal dir que en aquesta cinquena part serà el primer cop que tinguin capítols dedicats a ells, que ja anava sent hora.

A la primera meitat de Los juegos de Némesis observarem com tots els tripulants de la Roci es separen per dur a terme accions privades que afecten estrictament a la seva vida personal. Només Holden es queda al costat de la seva preuada nau supervisant les reparacions que necessita. Alex tornarà a Mart per tancar — o potser reobrir— velles ferides familiars, Amos viatjarà a la Terra per també fer una última ullada al seu passat i Naomi es dirigirà a un lloc desconegut on li espera una gran sorpresa. Són capítols molt enfocats a descobrir-nos les interioritats d’uns personatges que feia anys que seguíem però que en realitat no coneixíem amb la suficient profunditat. Capítols que semblen donar-los temps per tancar els seus assumptes pendents perquè aviat no hi haurà volta enrere. Una darrera passejada lluny de la llar que simbolitza la Rocinante per evidenciar una cosa que tots ja sabem: Que els seus tripulants ja no tenen on anar o on sentir-se com a casa excepte dins els passadissos i cambres de la seva nau de guerra marciana, la Roci. Aquesta és un àncora que els uneix, que els protegeix i els ofereix com guanyar-se la vida. No cal ser molt llest per entrellucar que ells són més que camarades, són una família i que han de deixar enrere tot el llast del passat.

I d’això es tracta en aquests capítols inicials on s’afegiran també vells coneguts i on quedarà clar que tot plegat només era la calma abans de la tempesta perquè a partir de la meitat del llibre els successos es multipliquen i el Sistema Solar queda exposat a la més gran catàstrofe que hom pogués imaginar. La pau d'humanitat sembla ser una utopia tot i els nous descobriments. Perquè com diu la cita següent, els humans mai assoliran una estabilitat perfecta, siguin on siguin:

“(...) No podemos pretender que esté todo en calma. Somos humanos, al fin y al cabo. Un porcentaje de la especie siempre va a estar formado por estúpidos (...)”.

I Tant Holden, Amos, Alex i com deia, especialment Naomi, es veuran exposats als efectes d’aquesta tragèdia. És a nostra enginyera on aquest cop es focalitza més l’atenció doncs el seu passat aquí és molt important i influencia moltíssim amb els esdeveniments. Els més grans moments de tensió els protagonitzarà ella i només el somriure tranquil —i pertorbador— d’un Amos podrà fer ombra al seu protagonisme.

No comentaré res de la trama principal però sí que aquest volum sembla una preparació per esdeveniments que ja no poden ser aturats i que canviaran per sempre la vida al Sistema Solar i a la expansió de la humanitat. No trobarem aquí massa menció als temes còsmics que la raça creadora dels anells perquè intueixo que tot això ens vindrà de cop més endavant.

Potser és cert que els autors han preparat massa a fons aquest terreny i per primer cop crec que potser sobren algunes pàgines – no per avorrides, però sí per aportar poca cosa nova— i que deixant de banda els temes que afecten a Naomi, la resta de la tripulació ha gaudit d’una trama menys intensa del normal.

Un cinquè volum, doncs, que segueix amb l’esquema pràctic que sempre ha funcionat: Narrativa ràpida i eficient, cliffhangers per parar un tren i personatges carismàtics, sense oblidar una excel·lent ambientació que tot i basar-se en ciència-ficció amb tocs hard segueix arribant amb comoditat a qualsevol lector sense problemes.

Eloi Puig
05/06/2020