KIRINYAGA
Kirinyaga
(1998, 2008)

Mike Resnick

Editorial:
Gigamesh
(2014)

Col.lecció:
Ficción

Núm: 64

Pàgines: 349

Traducció:
Ramón Peña

Permeteu-me que us comenti breument com vaig conèixer l'obra de Mike Resnick:

El primer encontre amb l'autor de Chicago no podia haver estat millor. Va ser durant la lectura de la revista Gigamesh 42 quan em vaig topar amb un conte que em va deixar clavat a la butaca: “He tocado el cielo”. Una de les poques històries que he valorat amb un 10 rodó i que no m'he cansat de recomanar a tothom, especialment als lectors mainstream per evidenciar el gran paper que pot aportar la ciència ficció a la literatura d'idees. Per cert que en aquella mateixa revista també hi havia un altre gran conte: “El sumidero de la memoria” (Premi Ignotus 2006). Uns anys després la revista Catarsi publicava dos contes més de Mike Resnick col·laborant amb Lezli Robyn (inèdits en castellà) titulats “Ànimes bessones” i “L'escalfabanquetes”. Ambdós contes es van endur el Premi Ictineu dels seus respectius anys. Més endavant em vaig assabentar que “He tocado el cielo” formava part d'un recull en forma de fix-up que Mike Resnick va publicar fa unes dècades, un recull que ara tenim a les nostres mans amb el seu títol original: Kirinyaga.

Mike Resnick és un autor molt prolífic, escriptor tan de space operes senzilles com d'històries compromeses, és guanyador de diversos premis Hugo (i molts d'altres) i tot i que posseeix diverses obres publicades a casa nostra (sigui en castellà o català) encara no havia arribat la que per a molts és la seva obra magna, aquest Kirinyaga. Però què té d'especial aquesta novel·la? Per començar m'agrada insistir que Kirinyaga ofereix el que m'esperava: Una excel·lent visió distòpica sobre la creació d'una utopia. Sí, heu sentit bé. Mike Resnick ens planteja el disseny d'una utopia, l'oportunitat per què una societat visqui com vulgui seguint els seus ideals al 100%, eradicant les influències a què han estat sotmesos en el passat. Estem parlant dels kikuyus, una de les tribus originàries de la banya d'Àfrica, (actualment dins l'estat de Kenya). Al segle XXII s'inicia un programa eutròpic des de la Terra on es permet colonitzar petits planetes i viure-hi sense restriccions segons les creences i costums de cada societat que hi habités. Els kikuyus que van voler emigrar, ho varen fer al món batejat com Kirinyaga, en honor a la muntanya sagrada dels seus avantpassats. I l'encarregat de vetllar perquè els costums i la societat kikuyu retorni als seus orígens és Koriba. I ell és el veritable protagonista d'aquesta magnífica història.

Koriba és un bruixot, un mundumugu. Una persona molt intel·ligent que va estudiar a Europa i als EUA però que al tornar a casa, a Kenya, decideix embarcar-se cap a Kirinyaga per ajudar als seus congèneres a tornar als orígens, a buscar la utopia de vida que els europeus els van robar. Això significa que allí es converteix en el mundumugu, la persona de més poder al poblat, el conseller, metge, vigilant de l'ètica i de la moral, dels costums i de les tradicions. A Kirinyaga, doncs, els kikuyus viuen com abans de l'arribada dels europeus a Àfrica, sense les comoditats modernes -a les que tots han renunciat voluntàriament-. Però Koriba sí que té un ordinador amb que pot comunicar-se amb Manteniment, o el que és el mateix amb la Terra per que s'ajusti el clima i permeti bones collites quan és necessari o per demanar transbordadors per assistir als kikuyus que volen marxar.

Fins a quin apunt doncs les creences de Koriba són hipòcrites?. Ell domina el clima, sap perfectament que sense ajuda de la Terra els habitants de la utopia tenen perill d'agafar malalties o no de guarir-se adequadament. Ell demana ajuda al seu déu N'gai, prepara bàlsams, fa sortilegis etc... en un món totalment controlat tecnològicament on fins i tot els animals són clons. Hipocresia? Fe? Fanatisme? Koriba s'erigeix com la última veu davant la Terra, és qui ostenta la decisió final en permetre o no la intervenció dels no kikuyus en els seus afers. És un líder espiritual però que té poder per sobre del cap de la tribu. En el fons Koriba busca el purisme, la tornada idíl·lica, quasi romàntica, al passat on cada persona té el seu paper i no en busca cap més. I això en ple segle XXI vol dir sexisme en vers a la dona (que ho accepta voluntàriament per seguir les tradicions), vol dir no demanar ajuda de cap mena per por a la contaminació cultural. Significa renunciar a que la tribu adquireixi coneixements (els kikuyus pre-colonitzats no sabien llegir o escriure per exemple) i un llarg seguit de topalls que Koriba erigeix de forma ferma i sense subtileses entorn a la seva estimada utopia.

Koriba és un personatge excel·lent, grandiós. A través dels diàlegs i de les faules i alegories que explica sempre té una resposta o una altra per contenir la contaminació cultural que esmentava, per aturar el progrés o el canvi d'idees dels kikuyus, per frenar qualsevol idea que pugui a la llarga fer variar ni que sigui mínimament la societat que ha creat a Kirinyaga. És un personatge entranyable i odiós alhora. Resnick aconsegueix un fet increïble: Que un personatge retrògrad, intransigent i allunyat dels nostres convencionalismes ens atregui de forma hipnòtica, quasi malaltissa, tan pel seu caràcter com per la seva endimoniada tossuderia lapidària.

Mike Resnick, a través de diverses històries ambientades totes elles a Kirinyaga, en forma de fix -up, força l'estabilitat de la utopia de Koriba fins a l límit, fins que ja no discernim si es tracta realment d'una societat ideal o d'una distopia. Com es diu més d'un cop: La teva utopia pot resultar una distopia pels altres. En aquests contes trobarem sempre debats ètics sobre com avançar dins la societat dels kikuyus, raons de si les tribus ancestrals realment vivien en armonia amb el seu entorn – encara que sigui fals, recreat de nou com és Kirinyaga- o si la societat tendeix sempre cap al canvi, cap a l'adaptació. Només cal llegir les respostes de Koriba per saber la resposta.

Aquests contes van afectar sensiblement als lectors i crítics de l'època (parlem de finals dels noranta) doncs més d'un acusava a l'autor de masclista i retrògrad. Fins al punt que el mateix Resnick va haver d'emetre un comunicat negant que les seves idees fossin les mateixes que sortien de la boca del seu personatge Koriba (el trobareu al final del llibre). Una mica com els vells i inacables debats al voltant del feixisme de Heinlein vaja.

Anys més tard la pressió per continuar les històries de Kirinyaga va fer que Resnick escrivís una breu continuació sota el nom de Kilimanjaro, on en aquest cas la tribu que colonitzava un dels planetes eutròpics eren els masai i el batejaven igual que la seva muntanya sagrada. Aquests contes, molt més breus i sense l'ànima de Koriba també han estat inclosos en el present recull.

Gigamesh ja feia temps que anada al darrera de Kirinyaga per traduir-lo. Potser influenciat en part perquè un dels màxims entesos de Mike Resnick en aquest país, el Ramon Peña hi treballa. La traducció del mateix Peña és sublim i es complementa a més amb una genialitat de portada d'Enrique Corominas. Tot plegat fa que en la meva modesta opinió, aquest sigui un dels volums més complets que ha tret Gigamesh en la seva col·lecció Ficción.

A ara a gaudir-la, amb calma, qui no conegui l'obra de l'autor, aquesta és una perfecta excusa per començar.

Eloi Puig, 13 de juliol del 2017