EL KRALEN DESPIERTA
The Kraken Wakes
(1953)

John Wyndham

Editorial:
Alianza Editorial
(2015)

Col.lecció:
Runas

Núm: ---

Pàgines: 243

Altres edicions:

ESPAÑOL:
1955 Adhasa. Nebulae, 13

La primera lectura de l'any no podia tenir un títol més suggeridor per a un servidor: El kraken despierta. M'atreia tant l'esmentat títol, com l'autor (John Wyndham) i realment ha estat un llibre digne i curiós de llegir. Com a kraken que sóc des de fa més de dues dècades no m'he pogut resistir al títol, encara que la menció de l'esmentat cefalòpode gegant provingui d'un poema d'Alfred Tennyson i a l'obra es converteix en una metàfora.

John Wyndham és molt més famós per altres novel·les que va escriure abans i després que la present, com El dia dels Trifids o Els cucuts de Midwich (actualment descatalogat tant en català com en castellà). Jo el conec precisament per la conegudíssima El Dia dels Trifids, tot i que a la cua tinc pendent de llegir alguna obra seva posterior com Choky. Ara, Alianza Editorial ens aporta una nova traducció de El Kraken despierta, potser una de les obres menys valorades de l'autor però que amaga diverses qüestions més que interessants.

Comencem: La novel·la està estructurada bàsicament en tres grans capítols que s'anomenen Fase 1, Fase 2 i Fase 3 (deixant de banda el pròleg) i que es corresponen als diferents estats d'una suposada invasió alienígena que de forma lenta però constant es va produint al nostre món. Però a l'autor no li agraden els atacs directes o violents, prefereix la subtilesa, i de la mateixa manera que ens fa presentar una història altament catastròfica a El dia dels trifids però narrada de forma serena i a un ritme pausat, aquí realitza el mateix tipus d'exercici, encara més subtil, més amagat, com si no volgués desvetllar mai exactament què ocorre a les profunditats marines

I es que la història té un enfocament valent i curiós alhora. És una novel·la que parla de successos importants que es donen per tot el món (boles de foc que cauen del cel, vaixells enfonsats... ) però sota la perspectiva d'un matrimoni de periodistes que si bé intervenen poc en els afers, acaben evidenciant ser una de les màximes autoritats sobre els misteris que estan afectant a les aigües profundes de tot el món.

Es tracta d'una novel·la de ritme mesurat i narrada de forma molt intel·ligent on la informació es va desgranant durant dècades. En aquest temps els nostres periodistes tenen temps de filosofar sobre l'origen i les conseqüències del que sembla un xoc entre civilitzacions. I aquí és on entra de ple Wyndham amb un estil poc provocador i que es centra més en descriure'ns com afecta aquesta suposada invasió a la població de la terra – especialment del Regne Unit- en el món econòmic i social. De fet, bona part de la informació que ens aporta el protagonista en primera persona és recollida a través dels diaris i mitjans de comunicació com la ràdio. De converses amb altres persones etc, ho sigui de forma indirecta. Això evidencia també que l'autor ha volgut donar un aire de credibilitat a la seva novel·la. Sense herois o científics que ho saben tot. El periodisme és el que mou les pàgines del llibre. Per contra això proporciona un ritme que tot i constant no és el que potser estem acostumats avui dia.

La novel·la data del 1953 i és divertit comprovar també com l'autor s'involucra de ple en l'època que va viure amb pulles constants – entre divertides i difamatòries- contra la URSS, però també com s'avança a termes que avui dia són noticia com el canvi climàtic etc. El kraken despierta és doncs una obra que va de menys a més, un cop t'acostumes al ritme i als escassos personatges. Un cop t'adones que per l'autor és més interessant aportar poques notícies sobre els misteriosos alienígenes i comprovar com aquestes afecten a la població mundial, especialment als governs i a les empreses amb grans interessos econòmics. I sense oblidar la seva crítica social i a la manca de recursos de la investigació com a model a seguir per resoldre els problemes que es poden presentar, i més en un afer tan important com aquest.

El punt més feble, però, és el final, que sembla un pèl massa forçat, com passava amb el clàssic La guerra dels mons d'H.G Wells on en dues pàgines es solucionava tot. Cert és que la intenció de Wyndham no era crear expectatives sinó ensenyar com s'haurien de resoldre els problemes però he trobat la conclusió precipitada igualment.

En tot cas, és una lectura agradable que recomano per qui vulgui submergir-se a la recerca del desconegut des d'un punt de vista diferent al que estem acostumats.

Eloi Puig, 28/01/16