LECTURES D'ESTACIÓ
(2009)

Javier Leiva

Editorial:
El Llancer
(2009)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 80

Lectures d’estació és un recull de contes curts – sovint ultracurts- de Javier Leiva. És una antologia eclèctica de relats escrits fa deu anys – mai publicats- que l’autor ha preferit no retocar massa per que conservessin- segons les seves pròpies paraules- l’esperit original. És potser més una edició nostàlgica d’un escriptor novell que no pas una proposta seriosa.

No m’han agradat. Puc semblar massa taxatiu i potser ho sóc però la majoria dels contes pateixen de finals poc dignes, com si l’autor s’hagués posat a escriure sense tenir pensat com acabar els relats, molts dels quals resten sense una trama tancada. I això és essencial en contes d’aquestes característiques: proporcionar una idea, una moralina, un missatge… encara que sigui ambigu, barroc, implícit, subtil o barroer. I el problema dels treballs de Leiva és que bona part dels contes et deixen indiferent, amb un lleguer alçament de celles una vegada els has llegit i amb una pregunta que no saps com formular i que comença amb un “…I?” , que passa ràpidament a una resposta autoreflexiva: “Què n’he tret d’aquest conte?”

Cal dir que l’estil de Leiva es franc, lleuger, fàcil de digerir i que en general li agrada anar al grà. Les temàtiques més utilitzades són les que tenen a veure amb el sexe o la mort i el suïcidi, deixant temps per algun experiment metaliterari sobre les dèries dels escriptors. Descataria el conte “Embriac” per ser un dels més ben escrits i també “Disset pisos”, el més intens i original dels que podem trobar en aquesta petita antologia.