|
CF- ANTOLOGIA
|
||
 |
||
 |
||
 |
||
|
Lenguas maternas Editorial: |
||
| Lenguas maternas y otros relatos | ||||||||||||||||||||||
|
Fa tres anys Gigamesh ens va sorprendre a tots amb dos volums d’antologies de diferents autors que ens acostaven al bo i millor de la ciència-ficció i fantasia internacional. Els dos volums foren La vida secreta de los bots y otros relatos — per a relats publicats el 2017— i el present volum: Lenguas maternas y otros relatos que conté relats del 2018. La idea em va semblar estupenda, tot i que malauradament sembla que no hi ha hagut continuïtat. Sigui com sigui, en aquests dos volums es poden trobar veritables joies amagades com ja vaig comentar amb l’entusiasta ressenya de La vida secreta de los bots. Comencem amb el relat que dóna nom al volum: “Lenguas maternas” de S. Qiouyi Lu. Es tracta d’un conte que parteix amb una idea molt interessant: La de vendre a voluntat un idioma. En aquest futur que ens presenta l’autora existeix una màquina capaç de traspassar d’un cervell a un altre el 100% del nivell de l’idioma que coneixes. La pega és que llavors oblides l’idioma que t’has venut. Naturalment hi ha llengües com l’anglès poc valorades doncs molta gent les parla. La nostra protagonista, d’origen xinès vol vendre el seu nivell d’anglès quan descobreix que no és suficient pels objectius que busca. Llavors li proposen vendre’s la seva llengua materna, el xinès mandarí que el domina a la perfecció. Aquest és un tema que m’atrau molt doncs no vull ni pensar com seria jo mateix sense saber parlar la meva llengua materna. Canviaria la meva identitat, la meva manera de ser? Una llengua materna és part de tu mateix? I si ens desaparegués del cap? Els catalans sempre estem patint per la nostra llengua, força maltractada, i temem la seva desaparició. No em puc imaginar com seria això i com repercutiria en el meu ésser. Com comentava, molt interessant. En canvi amb “Haz como que no me has visto y yo haré como que no te he visto” de Maria Dahvana Headley és una història on no he pogut entrar en cap moment tot i el ritme endiablat i la frescor narrativa. Parla de màgia il·lusòria i de màgia real, d’un fracassat que volta per clubs i motels amb els sues secrets... però no he pogut amb ell. Fins al punt que el vaig oblidar quasi bé completament un cop el vaig acabar El millor conte del recull per a un servidor és sense dubte “Intervención” de Kelly Robson, una molt bona història sobre la criança i educació de nens en un Sistema Solar colonitzat completament per la humanitat. A Saltador, un asteroide amb mobilitat artificial es realitzen programes de reproducció i educació per preparar a nens que mes tard aniran a llocs com Mart o Venus a fer la seva vida. La nostra protagonista, la Jules, és cuidadora i s’hi dedica per devoció. Ha vist desenes de nois i noies abandonar el niu un cop arriben a l’edat adequada i estan preparats (i nerviosos) per afrontar la seva vida adulta. És com una mare per molts d’ells i en el fons tots son com fills seus. És un conte emotiu, narrat en primera persona i que ens porta a planetes, llunes i sobretot a l’interior de les persones. Molt, molt bé. Tornem a baixar una mica el llistó amb “Cuando no había estrellas” de Simone Heller. Aquí topem amb una trama força original on una espècie alienígena es dedica a explorar i pasturar per un planeta semi deshabitat. De quan en quan troba restes de naus on habiten fantasmes. La nostra exploradora haurà de contactar amb aquestes esperits i aprendre d’ells per sobreviure. Sincerament és interessant però no se m’ha acabat d’ajustar del tot dins el cap. Malgrat tot, correcte. Acabem amb "WIDDAM" de Vandana Singh, potser el conte amb la prosa més elaborada i treballada, d’aquella que et sedueix i et transporta sense adonar-te’n. En aquest cas és una història on s’encara al canvi climàtic que pateix la Terra des de fa dècades i on tres personatges —interconnectats a la trama de manera llunyana— evidencien els mals que la humanitat ha propiciat al planeta. Un informàtic indi que viu a la contaminada Delhi, una navajo que treballa en les fèrtils terres dels seus avantpassats i un suec que busca respostes per la tundra lapona. Aquí trobarem reminiscències a joc Horizon Zero Down (sí, també hi ha màquines gegants exercint ordres per drenar i cercar valuosos minerals o simplement aigua) però sobretot aquest contes és una crítica sobre l’ànsia humana per la destrucció que fins hi tot arriba a la Lluna. L’autora, tanmateix, sembla ser una mica optimista amb els petits gestos (que son poderosos com deia el nostre Capità Enciam) i que sempre existeixen noves llavors de l’esperança i del canvi... per transformar qualsevol, societat o planeta. Un recull, doncs on em quedo amb els contes imparells i on no he connectat massa amb el segon. Tot i així, paga la pena llegir històries d’autors —en aquest cas, totes autores— que tenen l’origen o residència (i per tant punts de vista ben diferents) en llocs tan dispars com Califòrnia i Idaho als EUA però també al Canadà, Alemanya i la Índia
|
|
|||||||||||||||||||||
 Aquest text està sota llicència de Creative Commons. |
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
 |
|
|||||||||||||||||||||
