|
Llegir Greg Egan fa una mica de por. Que sigui un dels autors que aposta més fort per la ciència ficció dura és una qüestió que agradarà a molts però també que provoca un cert distanciament dels lectors no acostumats a termes científics poc assimilables.
Aquest recull, però, és bastant eclèctic: Es compon de 10 contes escrits en els anys noranta que exploren temes molt diversos i que no sempre penetren en la ciència-ficció per la via dura.
"Briznas de paja" és la primera història. Ben escrita però amb el missatge una mica opac, com la selva artificial descrita en el conte. Un relat sobre bioenginyeria i transmutacions genètiques que s'entén bastant però que queda una mica descompensat amb un començament calmat i amb bons referents del moment actual on se situa l'acció eclipsat per un final amb les explicacions dels canvis neurològics produïts per una nova droga. Un acabat que no deixa massa marge al protagonista. Egan ha creat una ambientació molt ben treballada per narrar-nos una sèrie d'hipòtesis sobre biogenètica, però amb una trama que té un final pobre.
"Eva mitocondrial" és un altre conte sobre biogenètica que explora les possibilitats de recerca en l'ADN humà. En aquest cas enfocades curiosament a un objectiu social: Debatre sobre el parentiu de tots els éssers humans des que va sorgir l'homo sapiens. El relat és dens en molts aspectes però arriba a conclusions intel.ligibles.
Un dels millors relats és el que dóna títol a l'antologia. Es tracta de "Luminoso", un conte que postula sobre un defecte en les matemàtiques a escala còsmica. Un defecte que a priori sembla no tenir una aplicació pràctica però que en la realitat pot provocar canvis radicals en la nostra concepció de l'univers. En aquest sentit, "Luminoso"amb una barreja precisa d'acció amb aires cyberpunk i desenvolupaments teòrics al voltant d'un superordinador de llum, resulta molt més gratificant que altres contes de l'autor. Òbviament els matemàtics es sentiran més propers a aquesta història, però les conseqüències del defecte esmentat agradaran a qualsevol amant de la ciència-ficció. Molt bé.
"Señor Volición" en canvi baixa el nivell. Un artefacte que obre noves possibilitats, especialment en la llibertat d'acció. Un conte però, resulta una mica espès, amb una idea que recorda el desenvolupament d'una altra novel seva: Cuarantena, almenys en aspectes bàsics de base argumental.
"Crisálida" és sens dubte el millor conte del recull. Perfectament comprensible pel gran públic (que ja és molt) i que analitza un dels aspectes més interessants de la ciència-ficció: La capacitat que les noves tecnologies influeixen en la societat de manera determinant. En aquest cas, Egan ens acosta a través d'una d'investigació sobre una explosió en uns laboratoris en el món dels avenços biogenètics i també a com poden afectar aquests a l'homosexualitat. Un gran conte que es mereix un excel lent per la seva especulació tant en el camp de la genètica com en el social. Chapeau.
També "Sueños de transición" és un gran relat, amb un rerefons dickià on la realitat no queda definida. En aquest cas però, la història s'emmarca dins del corrent més cyberpunk, més tecnològica, sobre la possibilitat de realitzar còpies de la ment de les persones per aquestes van ser traslladades en entorns físics diferents. Com viuen en realitats virtuals en suports mecànics. Recorda lleugerament a Ciudad permutación.
"Fuego plateado" és un conte que utilitza una malaltia terminal i infecciosa per especular sobre l'absència de valors en els joves del moment. Resulta també una narració que es mou sota les directrius d'una investigació sobre la propagació de la infecció i aquí és on Egan intervé oferint algunes meravelles tècniques fruit de la seva imaginació desbordant. El cas però és que la idea inicial queda finalment un tan poc desenvolupada malgrat el final, digne, del conte.
Una de les aportacions més originals d'aquesta antologia és "Motivos para ser feliz”. La capacitat narrativa de Egan és molt alta i aquest conte et manté bastant atrapat des del començament, és, però, una història que si bé original, diria que juga amb la mateixa idea de llibertat, de poder triar entre milers d'opcions, que també podem trobar en obres com Cuarantena. Òbviament aquí estem parlant a un altre nivell que barreja molt bé la recerca biomèdica sobre com curar un tumor que provoca paradoxalment la felicitat i també les repercussions d'aquest cura en el pacient. Programari incrustat al crani, al més pur estil cyberpunk (una altra vegada) però amb una narració que podria ajustar-se als cànons actuals, que podria passar avui en dia. És una història que juga amb contemplar els efectes de la manca total de felicitat però també de tot el contrari: de la plenitud total per tot el que els sentits poden mostrar al nostre protagonista. Òbviament cap de les dues fases és la ideal. Aquí és on Egan juga amb la trama per fer-la versemblant.
"Nuestra Señora de Chernóbil” és un dels contes més normalets de Egan. Una investigació criminal és l'excusa per deixar anar alguns gadgets tecnològics en una trama que atrapa però que no resulta massa satisfactòria. Bé narrada, l'autor demostra que també pot crear trames més a prop de la sèrie negra que de la ciència ficció malgrat els diversos elements que la poblen.
Finalment el que més temia ha arribat en aquest darrer conte, "La immersión de Planck". Egan en plena apoteosi de ciència ficció hard. La conclusió a què m'enfronto és que no he entès pràcticament res. Tot just puc entreveure la idea general de la trama: una mena d'experiment d'éssers virtuals per submergir-se en un forat negre per tal d'estudiar-. Em sembla. L'escriptor australià fa gala d'un llenguatge tècnic, de grans coneixements de física quàntica, d'un sentit narratiu que respecto però que no m'empasso com a simple lector. I com a tal, suspenc el conte perquè l'he hagut de llegir en diagonal, perquè sovint no podia entendre dues frases seguides i perquè considero que més aviat és un relat per ser llegit només per ments afins a la física de partícules subatòmiques i els aficionats als horitzons de singularitats, no per un lector vulgar com jo mateix.
En definitiva, un recull on es pot veure alguns trets que defineixen l'obra d'aquest autor: originalitat, idees trencadores, però també un excés de tecnicisme en alguns relats que poden llastrar els mateixos fins a límits insospitats. Però val la pena intentar llegir l'obra de Egan. La seva capacitat per obrir-nos la ment és gairebé infinita i si a sobre entenem el que ens diu, la seva narració et queda gravada permanentment en la memòria.
Eloi Puig, 23/01/11
|
|
|
