mÁquinas del tiempo
The silver wind
(2011)

Nina Allan

Editorial:
Newsky Ediciones
(2014)

Col.lecció:
Fábulas de Albión

Núm: 09

Pàgines: 201

M’imagino un matí fred entrant en una llibreria de vell. Sense res en ment, només pel plaer de remenar prestatgeries polsoses plenes de possible lectures. M’imagino descobrint un petit volum i apartar-ne la pols, contemplar la seva portada i a l’instant quedar-me astorat, i pensar que m’havia de quedar aquell llibre, sense tenir en compte el seu interior, sense gosar obrir-lo per no perdre de vista aquella il·lustració vintage, de colors pàl·lids i quasi monocromàtics però que sembla cridar-me, sembla amagar un secret.

Aquesta és una sensació semblant a la que em produeix l’edició de Newsky ediciones de Máquinas del tiempo, de Nina Allan. Un cúmul de sensacions que començant pel tacte i la vista sembla que xiuxiuegin a l’orella que aquell llibre té un secret, o almenys que conté paraules sàvies, pàgines de bona literatura.

D’acord, potser exagero una mica i la vena poètica se m’ha inflat un pèl, però sí que és cert que la fantàstica il·lustració d’Eva Ramon es mereix una menció molt especial; i també l’edició rústica, de tacte suau que evoca a llibre antic i a lectura prohibida.

Nina Allan ha escrit una novel·la curiosa, diferent, estranya i fascinant. Máquinas del tiempo és un fix up de relats que units fan força però també és una novel·la per capítols, i també sembla una descripció desesperada de sentiments que es barregen en mil i un sentits, com si l’autora no decidís quin quedar-se, quin escollir per sobreviure i tirar endavant, quin món hauria de prevaldre per sobre els altres.

Intentaré aclarir la situació: L’autora no escriu exactament sobre viatges en el temps, com es podria suposar arran del títol del llibre sinó sobre universos paral·lels, que poden haver estat creats o no per viatges en el temps o per distorsions temporals. Cada capítol – o relat, segons es miri- ens aproxima a la vida quotidiana de Martin Newland en diferents moments de la seva existència. També s’inclouen altres personatges de referència – la seva germana, la seva mare, els seus amics, i el nan Owen Andrews, el rellotger. Però cada univers és lleugerament diferent als altres. En uns, una persona pot esdevenir la germana de Martin i en altre no aparèixer o ser una simple amiga. En altres Stephen és un germà mort que inspira i xiuxiueja a l’orella de Martin mentre que també pot ser un germà d’una altra persona que ha emigrat a Sud-àfrica... en definitiva, l’autora ens planteja diverses possibilitats per gaudir d’una vida, sempre fixant l’atenció en els sentiments, tant de Martin com dels seus acompanyants. No és tan important el resultat, el final del relat, si no com l’autora s’entreté a mostrar-nos aquests sentiments enfrontats de pèrdua, d’esperança, de resignació, inclús de por.

Cada relat doncs ens obra una escletxa a l’univers des d’on podem contemplar breument com és la vida de Martin. Però decidir si aquesta escletxa és real o no, si aquella existència preval sobre una altra, no és la nostra tasca; ni tan sols ho és de l’autora. Són universos paral·lels, tots ells viuen i creixen. Tots ells poden ser reals. Des de l’adolescència incestiva de Martin fins al futur distòpic on Anglaterra expulsa a la gent de color i l’exèrcit controla els carrers – El relat El Viento plateado, potser el millor de tots-. Només hi ha una sola cosa permanent en tots els contes o capítols. El temps, guiat, aturat o sobredimensionat a través dels rellotges que fabrica Owen Andrews.

En algun dels universos, l’autora s’atreveix a insinuar certes teories al voltant de la manipulació del temps que permetrien realitzar aquest tipus de viatges, però que produirien canvis substancials en el passat. No es pot retornar a un moment del propi passat que formi part del mateix univers que un ha deixat. Aquestes insinuacions no van més enllà i deixa al lector un trencaclosques de situacions perquè les reconstrueixi si vol. Dic si vol perquè la intenció de l’autora no és marcar o traçar un camí a través de viatges en el temps o universos paral·lels. Ella vol explorar diferents aspectes possibles en la vida de Martin Newland, busca conèixer el que pensaria en diferents situacions, com reaccionaria davant la felicitat i davant la tristesa, enfront a la por i també al desconcert. Martin Newman és l’experiment de Nina Allan, el seu Frankenstein particular, el seu conillet d’índies present a tots els universos de moltes maneres possibles.

Potser sí que m’hagués agradat un final més categòric, menys obert a especulacions. No era la intenció de l’autora i ho respecto. Entenc la seva fascinació per les màquines de temps, els rellotges, i aplaudeixo la seva visió i el seu estil de com portar aquest cúmul d’idees a bon terme. Tanmateix, insisteixo en que alguna afirmació més ferma sobre aquesta existència d’universos o sobre l’enigmàtic paper d’Owen Andrews hagués resultat definitivament sublim.

Una lectura d’alta qualitat literària, que recull la tradició de la novel·la quotidiana anglesa, amb aquests sentiments amagats o refrenats allunyats de la passió mediterrània per exemple, amb la novel·la especulativa, sense cap base científica però que ofereix un calidoscopi, no tant d’aventures com de sensacions i sentiments similars però diferents que semblen poder saltar d’un univers a un altre amb molta més facilitat que no pas les persones físiques.

Un llibre actual, però presentat com si fos un darrer exemplar d’un autor desconegut en un món on encara hi ha editorials que treuen al carrer petites joies que no tenen lloc en col·leccions tradicionals. I en això Ediciones Newsky s’està convertint en tota una experta.

Eloi Puig, 04/07/14