MENTIDES
SOBRE LA MORT
And What Can We Offer You Tonight
These Lifeless Things
(2023)

Premee Mohamed

Editorial:
Editorial Chronos
(2023)

Col·lecció:
Voyager

Núm: 08

Páginas: 264

Traductora:
Anna Llisterri

Il·lustradora:
Laia Baldevey

Premee Mohamed és una emergent autora canadenca que va ser convidada d’honor a la passada CatCon 2023. Mai abans havia estat traduïda a la nostra llengua i l’editorial Chronos va fer una aposta sincera per aquesta científica guanyadora ni més ni menys que dels premis World Fantasy i Nebula. Així també com del premi Aurora (el màxim guardó fantàstic lliurat al Canadà)

El seu aterratge al català ens arriba amb aquest títol: Mentides sobre la mort, encabit a la col·lecció Voyager (que dirigeix la seva atenció al fantàstic actual) i en forma de dues novel·les curtes una de les quals va guanyar l’esmentat premi World Fantasy i Nebula

I comencem precisament per aquesta obra multipremiada “I què li podem oferir aquesta nit”. Es tracta d’una narració valenta i agosarada que funciona, tanmateix, a batzegades. Comença amb un to surrealista i poc a poc es va encaixant en un mon distòpic amb els límits de la pobresa desfermats. En una casa de vici i perversió on treballa la nostra protagonista una altra companya —la Win— ressuscita després de morir complint amb el seu deure de prostitució. Però la cosa no acabarà aquí per la Win: Vol venjança de l’home que l’ha matat, del poderós que l’ha deixat de banda com un farcell brut. A través de la seva venjança Premee Mohamed sap introduir-nos en un ambient malsà que acaba per aclaparar-te. Els rics i poderosos son una casta especial. Els pobres matarien per poder viure en una casa de vici com la que ens presenta la novel·la doncs com a mínim tenen menjar i estada assegurada. Però la nostra protagonista dubte si ajudar a la Win o fer un pas al costat, sabent que tot pot canviar i que podria tornar a la més estricta misèria.

Poc a poc anem descobrint com funciona aquest mon distòpic amb pinzellades cyberpunks (molta gent tenen implants que realcen algun sentit o simplement l’aspecte). Per exemple un treballador de la Casa de Bicchieri porta unes ales angelicals implantades... cosa que deu provocar el morbo a més d’un client. Descobrirem també els seus barris baixos o la semi-religió a que s’aboquen les prostitutes i gigolós de la Casa per sentir-se part d’una comunitat, de quelcom que els uneix.

Tanmateix, aquesta obra és una barreja estranya. Una història que agafa elements fantàstics sense cap vergonya i que l’autora prefereix no explicar en profunditat. Una trama narrada de forma directa en primera persona que realça les inquietuds i l’ambient decadent a que es veuen sotmesos els protagonistes.

Així doncs aquesta primera novel·la curta m’ha sorprès més del que m’esperava, potser per la seva força narrativa que té en alguns moments, potser perquè el que s’intueix darrera de la trama és esfereïdor. Entenc que hagi estat premiada, son raons de pes. Tanmateix l’element fantàstic —com és que un morta busquin venjança— pot distorsionar una mica la visió global en una persona com jo que m’agrada posseir explicacions per tot.

La segona novel·la curta que trobem en aquest volum és “Aquestes coses sense la vida” i a priori haig de dir que és un tipus de trama que a mi m’atrau més. Premee Mohamed ens acosta un diàleg impossible entre dues dones separades per segles. La primera és una sobrevivent d’un holocaust que ha destruït la civilització terrestre. La segona és una estudiosa que segles més tard analitza les restes d’unes ruïnes i troba el diari de la primera.

De seguida, la científica del present, Emerson, crearà un vincle personal amb Eva, la dona del passat que va perdre la família i que va sobreviure qui sap com. Ella és també una font d’informació de primera mà sobre el terreny, doncs relata a través del diari la invasió alienígena que va acabar amb la major part de la vida de la Terra. És molt esfereïdor posar de manifest que els atacs es produïen entre dimensions, provocant un clar efecte de paranoia entre la població doncs no sabien ni quan ni on es produirien les massacres. Mohamed descriu amb molt encert aquells moments de terror mundial.

(...) “Ells entraven i sortien de l’existència amb un parpelleig, apareixien des d’angles estranys i travessaven cossos com una boira assassina, mentre l’aire era ple de pols i fum. (...) Ells van ocupar la nostra terra, i després van ocupar els nostres ulls, després que el cel s’esberlés, i la terra s’esberlés i ells s’alcessin amb un rugit, entrevistos, una cosa borrosa, un error en l’aire, intuïcions de glòbuls oculars, tentacles, pèl, escates, urpes i dents.”(...)

Però l’autora no s’esmerça a detallar tot el que va passar ni el perquè. Prefereix que les seves pinzellades de terror lovecraftià deixin córrer la imaginació del lector. En aquest punt, a mi personalment, m’hagués agradat més intensitat descriptiva per captar l’horror que devia representar una invasió d’aquesta mena.

La lectura del diàleg per part d’Emerson, doncs, ens narra de manera difusa les aventures de l’Eva per sobreviure en un món trasbalsat, on també hi havia col·laboracionistes. Tanmateix, el present d’Emerson és molt menys interessant —des del punt de vista de la trama— doncs sembla girar més amb l’estira i arronsa amb algun dels seus companys d’expedició sobre què es pot investigar i què no.

El final també és esquerp i particularment obert perquè cada lector interpreti com millor vulgui. El meu parer és que potser la causa-efecte del passat sobre el present podria estar més ben lligada per tancar de manera més rodona. És un final desafiant fins i tot.

Mentides sobre la mort és una interesant carta de presentació de l’autora canadenca. Agradarà més o menys en funció de com us agradin de clares les trames o els finals però hi ha moments molt brillants que apunten a voler seguir de prop la imaginació desfermada per aquesta escriptora d’Edmonton.

Eloi Puig
16/09/2023