EN MOFONGO HO SAP I ALTRES CONTES
(2024)

Diversos autors

Editorial:
Edicions SECC
(2024)

Col.lecció:
Aiguabarreig

Núm: ---

Pàgines: 103

Traductor:
Edgar Cotes

Il·lustradora:
Adrià Colás

El recull que la SCCFF va regalar als primers 100 assistents a la CatCon 2024 va ser aquesta antologia titulada En Mofongo ho sap i altres contes, un conjunt de relats facilitats pels convidats d’honor de la convenció (Carme Torras i Grady Hendrix) i per altres col·laboradors que també han participat durant l’esmentada Catcon 2024.

Comencem amb el Grady Hendrix, el relat del qual dona títol al recull: “En Mofongo ho sap”. Després que Obscura Editorial ens portés per primer cop una novel·la seva al català com fou  Ens hem venut l’ànima, aquest és el primer conte traduït a la nostra llengua de l’autor estatunidenc. I és molt bo. Hendrix ens presenta a En Mofongo, un goril·la molt intel·ligent amb un cervell súper-desenvolupat que sap parlar i maquina plans malèvols per dominar el món. Rau tancat dins una gàbia i és castigat i humiliat pel seu cuidador, l’aventurer que el va capturar. Ara els dos ja son vells, però l’eterna disputa entre l’intel·lecte de Mofongo i la perseverança d’en Steve Savage continu viva. Junts recorden les mil i una aventures que han tingut en les darreres dècades, l’un intentant conquerir el mon amb les seves armes secretes, bases amagades i poders més enllà de l’inimaginable... el segon tallant les ales a en Mofongo, frustrant el seus plans, destruït tot d’invents revolucionaris i acabant amb les ànsies de poder del Goril·la. Hendrix en breus paràgrafs ens transporta a un món descrit en poques pàgines i replet de sentit de la meravella, de bons i dolents, d’emoció, aventura, de grans plans i de grans gestes per aturar-los. Un món que no existeix però que tant de bo hagués existit perquè tant en Mofongo com en Savage estan abduïts per la nostàlgia i el passat. M’ha encantat.

La Carme Torras ens fa tornar a la nostra realitat amb el conte “Investigació sentimental” i de passada fa una picada d’ullet a la CatCon on va ser convidada d’honor doncs la protagonista del seu relat és ella mateixa. Torras especula amb una investigació certament original a la que es veu incorporada: La d’una nova tecnologia, o més aviat l’adaptació d’una tecnologia sensorial que pot permetre sentir els sentiments d’uns actors i cantants d’opera mentre s’està realitzant, encara que la persona observadora tingui deficiències físiques (sordesa, ceguesa etc). Un plantejament senzill sobre una proposta de progres científic fascinant.

“Com un glaçó, com un iceberg” d’Edgar Cotes és potser el seu millor conte que he llegit fins ara. I ho comento especialment per una prosa dinàmica i hipnòtica que ens abdueix i no ens deixa anar. I això que el plantejament és ambigu i poc clar: Un científic (no sabem de quina branca) medita el discurs que farà a continuació i que el portarà a inaugurar un viatge als confins de la Terra per posar en marxa un invent que ha de salvar el món. A través dels diàlegs amb el particular capità del vaixell científic intentarem esbrinar en què consisteix l’invent o fins i tot el problema però en el fons al final ens serà igual perquè la prosa de Cotes aquí agafa una gran revolada i ens transporta de manera molt ferma per sobre les aigües gelades del àrtic. Només diré que el canvi climàtic i certes ombres ens fan pensa en el pitjor. No tindrem un final clarificador però potser la imaginació serà suficient per que ens temem el pitjor. Molt bé.

Ferran d’Armengol ens presenta “El llegat de Drac’oh”, un relat emmarcat dins les històries de l’univers del Concili Fetiller i més concretament vinculat amb pel personatge de la Gesta, protagonista de la novel·la El laberint de Noctiluca. En aquest cas l’autor se centra en mostrar-nos alguns trets característics dels dracs i les víbries. Gesta demana ajuda a un drac per guarir una amiga seva. L’autor ens obre les portes a conèixer més costums i rituals sobre els dracs d’aquest món i de la relació amb els humans.

L’humor irreverent de l’Iván Ledesma es torna a evidenciar en aquest conte titulat “Parlant amb en Fran” on l’Andreu, el nostre protagonista, acut al cementiri a parlar amb el seu germà... mort. I es que sembla que les portes cap al més enllà (El mar de l’essència) estan tancades per algunes fuites d’energia negativa.... que provoca que els morts es vagin descomponent sense poder traspassar definitivament. I mentrestant encara poden passejar i xerrar amb els seus familiars. M’ha semblat una idea divertidíssima i extraordinària. Ledesma crec que només esbossa aquesta premissa i no la desenvolupa totalment perquè això seria una novel·la espaterrant.

La Gemma Solsona ens acosta al conte més clàssic del terror amb “Cop de gràcia”. Una història subtil sobre la presència ominosa d’un cadàver en una finestra. A l’autora li agrada jugar amb les expectatives i amb la por irracional que pot provocar allò que s’intueix i que és desconegut. Molt bé.

Finalment i amb un estil clarament humorístic ens trobem amb “L’últim somni del detectiu: un Fanfic de martell clàssic Universal” de la Sònia Boj. Un títol massa llarg i barroc pel meu gust que ens mostra una història simpàtica on els monstres clàssics de la literatura del terror semblen revoltar-se contra les condicions a què les sotmet el turisme. L’investigador, el detectiu que busca pistes sobre què els ha passat també és per tots conegut. Un relat agradable.

Eloi Puig
25/01/2025