PANTERA
(2021)

Coia Valls

Editorial:
Animallibres
(2021)

Col.lecció:
L'arca

Núm: 06

Pàgines: 278

Pantera és la primera novel·la de Coia Valls que s’endinsa en el fantàstic i ho fa bevent directament de fonts mitològiques. Una obra juvenil dissenyada per funcionar a la perfecció i mantenir un ritme constant i assequible però potser també una novel·la poc arriscada i que peca una mica de conservadora.
 
Anem a pams: Pantera és un projecte que l’autora feia anys que tenia guardat en un calaix i que finalment ha pogut veure la llum per mitjà d’una magnífica edició en tapa dura d’Animallibres complementada per unes excel·lents il·lustracions de Pep Boatella. És una novel·la que busca la complicitat del lector amb la seva protagonista principal: Enma, una noia de Salamanca, universitària, amb un caràcter introspectiu i reservat. De bon principi sabem que acaba de quedar òrfena doncs els seus pares han patit un accident de cotxe. Enma, però, amaga un secret: Posseeix capacitats atlètiques mai vistes, agilitat fora del normal i una tendència a voler saltar pels terrats de la ciutat castellana mentre absorbeix la llum de la lluna, de nit, quan se sent més lliure. Enma és una noia amb unes habilitats semblants a les d’una pantera.

La seva vida queda estroncada per la mort dels seus pares. Els amics li fan costat, especialment en Sergio, un noi que se l’estima, que se la mira com un amor platònic al que no pot arribar. Però Enma descobrirà que l’accident de cotxe dels seus pares no és el que sembla i també que algú ha regirat el seu pis. Una misteriosa carta que prové de l’Àfrica subsahariana serà la gota que fa vessar el got... i propiciarà que l’Enma, el Sergio i un inspector de policia s’embarquin en una aventura per descobrir els misteris del passat de la nostra protagonista.

Coia Valls, com comentava, escriu una novel·la senzilla però efectiva. Prosa clara i pragmàtica. Capítols curts que propicien una lectura ràpida. Frases curtes, centrades en el que vol dir, sense subterfugis ni paràboles. Tot això evidencia una voluntat d’arribar a tot tipus de lectors, especialment els més joves. La novel·la està estructurada en tres parts ben diferenciades que responen al paradigma de la novel·la més convencional: Introducció, nus i desenllaç. Poques vegades he vist tan clarament aquesta separació.

La primera part, introductòria, costa una mica d'arrencar l'interès del lector. Se’ns presenta als personatges i l’inici d’una futura aventura però tanmateix només ens ofereix lleugeres pinzellades de la personalitat i dels poders que posseeix l'Enma. El nus de la història ocorre en un país llunyà, Mali, i descobrim alguns secrets del passat de la noia pantera però m’ha semblat una mica poc centrat, com volent explicar fets transcendents sense saber ben bé com fer-ho, descrivint viatges i personatges que a la llarga he trobat poc desenvolupats i no especialment interessants. L’autora estableix relacions molt intenses entre Enma i altres personatges quan aquests potser no tenen més de quatre o cinc línies de text, cosa que notem una mica artificial (com per exemple amb el noi Guindo).

La part final és més vibrant i ens deixa bons moments. També serà l’evidència més fervent que a l’autora li interessa la mitologia —en aquest cas egípcia—. Es nota que s’ha documentat sobre el tarannà de certs déus, però també sobre els afers quotidians de la capital, El Caire (només una persona que hagi caminat per aquella ciutat sap com es creuen els carrers allí).

La mitologia enfocada a la persona que és Enma, esdevindrà, doncs, una part important d’aquest viatge exòtic. Aprendrem atributs de déus poc coneguts i gaudirem de l’aura que després d’Enma: Entre divina i nostàlgica, aquella barreja de perill i serenor que desprèn un animal tan bell com enigmàtic. I per a complementar-ho tindrem uns secundaris que potser no estan a la seva alçada doncs resulten molt humans amb els seus atributs mundans: Desig, amor, deure, valentia. Són, com comentava el Sergio i l’inspector Vázquez (que no entenem ben bé que hi ha fa a la història) i que podrien haver resultat més interessants però que l’autora relega una mica a simples comparses poc efectives que aporten poc al conjunt.

Una aventura, com deia, escrita amb un ritme i una cadència perfectes per al públic més juvenil però que també resulta poc arriscada. Una història molt blanca, neta, fàcil d’acoster-nos-hi fins i tot i amb alguns detalls que potser trenquen una mica la credibilitat. Però tanmateix una novel·la coherent i dissenyada per arribar a totes les edats que es llegeix d’una tirada.

Eloi Puig
27/11/2021