PANTERA NEGRA
(2004)

Joan Gols

Editorial:
Proa
(2004)

Col.lecció:
Beta

Núm: 152

Pàgines: 151

Al llarg dels anys he llegit diversos llibres estructurats com a un fix-up, ho sigui una sèrie de contes independents però que junts formen part d’uns ens major. Des d’històries de pura ciència-ficció com Los viajes de Tuf a d’altres de temàtica més fantàstica com per exemple Historias imposibles, o El hombre divergente, totes elles molt recomanables. Però sincerament mai m’hagués imaginat llegir contes estructurats d’aquesta manera sobre el fantabulós món del futbol.

Jordi de Manuel  ha creat una antologia eclèctica però alhora convergent sobre tot allò que no es veu però s’intueix d’aquest esport. Per a portar-ho a terme ha escrit 11 contes dedicats a diferents aspectes del que quasi podríem anomenar el show del mil·leni – almenys a bona part del món-. O no és cert que partits com un Barça-Madrid són seguits amb ànsia per milions de persones de tots el globus? I No és menys cert que un esdeveniment com aquest causa que el comportament de centenars de milions de persones es vegi modificat directa o indirectament? Sí, i en Jordi de Manuel ho sap i ens ho explica.

Pantera Negra és doncs una intent d’acostar-nos històries ocultes, a vegades lapidàries, a vegades absurdes, però que combinades ens dónen una gran idea del que la passió per aquest esport pot causar en nosaltres. Podreu observar que el llibre va signat com a Joan Gols (i Camp), tot un símbol del que ens vol revelar l’autor en aquest llibre.

Els contes, com comentava anteriorment ,són eclèctics i tracten diversos gèneres: Des de l’humor –“Secrets de vestidor”, “Precandidat”-, al policíac –“Crim al vestidor blanc-i-blau”- o també utilitzant entorns futuristes de ciència-ficció com a “Llotja”. Fins hi tot tocant el gènere eròtic- (“Gateta”) – per cert un dels relats més rodons.

La qüestió és que sota la premissa que en Joan Gols ha voltat per tot l’estat recollint històries i anècdotes en els estadis de l’esport nacional per excel·lència, aquest ha lliurat a la posteritat aquest compedi entorn al meravellosament desgraciat món del futbol: Jugadors esplèndids que odïen el futbol ( “Pantera Negra”), senyores de la neteja que emmetzinen als jugadors (“Secrets de vestidor”), honorables presidents – tant de Catalunya com de l’equip en qüestió- que munten els seus negocis i les seves campanyes durant els partits (“La Llotja”), equips que per sortir de la ruïna volen emular els Harlem Globetrotters (“on the road”), relacions molt íntimes que acaben de forma inesperada (“Gateta”). Tots ells estructurats en els dos temps que dura un partit, més la mitja part, l’avantmatx i la pròrroga i els penals.

És doncs una manera d’enfocar el tema força innovadora, intel·ligent i molt, molt amena. La prosa de l’autor és fluïda i plena de picades d’ullet al lector. Pel que fa a la qualitat dels contes, hi ha una mica de tot, però cal tenir en compte que la visió global ha de ser la que prevalgui sobre les individualitats…-ara em sento com si fos un entrenador fent el discurs previ al partit-.

Igualment però, destacaré entre els millors contes “Pantera Negra” on se’ns mostra el punt de vista d’un dels millors porters de tots els temps; “Gateta” o com una perfecta nit de sexe es pot veure estroncada per la més gran de les absurditats, “Secrets de vestidor”, una entranyable conversa de dones de la neteja que ens obren els ulls allà on no arriben les càmares de televisió, “Crim al vestuari blanc-i-blau” o com l’investigador Marc Sergiot –personatge de diverses novel·les políciaques d’en Jordi de Manuel- resol un crim sense poder provar-lo – aquí m’hagués agradat un final més resolutiu-, “Fins al barret” que ens ensenya la cara més fosca dels que viuen obsessionats pel futbol; o la divertida “Precandidat” que ens trasllada a una conversa informal entre un possible candidat  a la presidència del club i un assessor. Els altres contes reflexen el que l’autor volia transmetre però no són especialments atractius.

Uns relats doncs que enfoquen la seva mirada als presidents del club, als jugadors, als àrbitres i liniers, als espectadors de la grada, les dones de la neteja, els afeccionats calents, als mossos d’esquadra, els presidents i polítics, els afeccionats malaltissos i als entrenadors –per cert que l’entrenador que apareix a “Crim al vestidor blanc-i-blau” tingui de cognom Koniec, té mala baba, pobre.

En tot cas, una obra diferent que tot i que no esmenta el nom de cap club, òbviament fa referència al Barça i on podem riure i també reflexionar sobre el paper que fa aquest esport en les nostres vides.

D’aquí molt poc, Jordi de manuel presentarà una segona part, titulara Orsai. L’espectacle del futbol continua doncs!

Eloi Puig, 25/04/12