PARA LLEGAR AL OTRO LADO
(2008)

Editorial:
Ediciones Newsky
(2015)

Col.lecció:
Nevsky prospects

Núm: 28

Pàgines: 185

Altres edicions:

3444 XX. xx, xx

Europa és un conjunt de pobles tan diferents però tan semblants alhora que el mosaic de fronteres polítiques que podem apreciar contemplant la portada de Para llegar al otro lado em deixa bocabadat. Comprovar que una fina línia pot separar la Unió Europea de països que semblen perviure aïllats em deixat pensatiu i perplex alhora. Una línia que separa la realitat dels somnis dels menys afavorits.

Vladimir Lórchenkov – moldau de naixement- devia pensar quelcom similar quan va escriure aquesta epopeia absurda i cruel sobre les ànsies de millora del poble de Moldàvia, una nació amb un estat com qui diu acabat d’estrenar i encaixat entre la Unió Europea i el gegant rus, una nació que no sap cap on navegar ni a què aspirar però que Lórchenkov s’encarrega de disseccionar de forma surrealista a través d’una sàtira política carregada d’humor negre, realisme màgic i molta mala llet.

Itàlia i no Israel és la terra promesa pels moldaus. Itàlia! Amb el seu art, la seva gent oberta, les seves aixetes d’on raja mel i on tothom té una feina digna! Oh, Itàlia! Bressol d’emperadors, inventors i artistes que cal admirar! Itàlia! Sempre Itàlia! Aquest és l’objectiu que es marca el poble de Larga, a la Moldàvia més rural: Viatjar a Itàlia i per fi viure en condicions dignes, fugir de la misèria, marxar d’una terra que no els dóna de menjar, d’uns polítics corruptes hereus de l’antic règim comunista. Buscar la llibertat i la fraternitat del poble italià!

Mossens visionaris que impulsen santes croades, presidents del govern que desitgen saltar en paracaigudes sobre la terra promesa, enamorats d’Itàlia que només parlen noruec, artesans de la mecànica capaços de muntar submarins i avions amb les peces d’un tractor. Tot això i més són els elements que ens presenta l’autor per descriure’ns sota el prisma de l’humor però també amb una vena acusadora i reflexiva, el llarg camí que encara hauran de recórrer els moldaus per integrar-se en algun lloc que no els rebutgi, que els aculli amb els braços oberts

Lórchenkov ens estructura una novel·la sense personatges principals – tot i que alguns porten més la veu cantant que altres-, sense capítols, amb constants flashbacks al penós passat comunista que marcava la vida diària dels pagesos del poble de Larga. Una estructura que convida a no deixar de llegir el llibre doncs a cada pàgina podem trobar un exemple més de la misèria i l’absurditat de les aspiracions dels moldaus. Però l’autor és també tendre quan vol, ens narra les peripècies d’una gent senzilla, valenta, que només vol tornar a començar. Aquest punt d’innocència contrasta amb el salvatgisme que poden fer gala els moldaus. Un poti poti, un aiguabarreig torbador per part de l’autor que amb aquesta obra denúncia injustícies però també se’n riu del seu propi poble, una decisió altrament molt sàvia.

No he estat mai a Moldàvia tot i que fa uns anys vaig estar apunt d’anar-hi un parell de dies – les estrictes normes de la companyia de lloguer del cotxe m’ho va impedir- però sí que he visitat la Romania profunda, la veïna de Moldàvia, aquells prats i boscos que ofereixen una estampa bucòlica a les valls del Maramures o de Bucovina on la gent és franca i amable i et conviden a beure a casa seva sense importar que no els entenguis gens. M’imagino aquella Romania molt semblant a la Moldàvia que ens descriu Lórchenkov. Sí, exagerada i absurda però amb una base real des d’on treballar aquest anhel per una vida millor, n’estic segur.

Para llegar al otro lado és una divertida i punyent sàtira política, entre els sketchs dels Monty Python i el realisme màgic, una denúncia als problemes reals de la immigració a l’Europa actual explicada sota la mirada dels habitants d’un poble moldau que busca arribar a la bella i bonica i Itàlia.

No us la perdeu, tot aquells que tingueu sentit de l’humor crític i que gaudiu amb les històries explicades amb una ironia profunda però meditada.

Eloi Puig, 12/06/15