PERÍMETRE
(2016)

Jair Domínguez

Editorial:
Catedral
(2016)

Col.lecció:
---

Núm: ---

Pàgines: 155

Aquesta és la primera novel·la que llegeixo del polifacètic Jair Domínguez. I ha estat una mica per casualitat doncs si no fos perquè ha arribat com a finalista dels IX Premis Ictineu, no la coneixeria. Això evidencia per una banda que les editorials s’han d’esforçar més per arribar al seu públic potencial però també que dins les col·leccions en català trobem sorpreses com aquesta que mai diríem que existeixen.

Perímetre és tot el que m’esperava d’un autor com Jair Domínguez: una novel·la molt visual, directa, sense concessions i amb un subtil humor negre. Una novel·la que pot parlar de moltes coses i de res, depenent del prisma amb la que ens la mirem. Una obra, que de fet, podria catalogar-se com ciència-ficció post apocalíptica però també com a western modern, com a aventura introspectiva, com a Thriller... Podria tenir mil etiquetes de fet. La mateixa contracoberta ens diu:

Com Saint-Exupéry, filmat per Tarantino

Una declaració d’intencions que es compleixen al peu de la lletra.

Perímetre és una obra curiosa que beu del món audiovisual però que també té la seva pròpia línia d’acció, un criteri propi: a vegades és barroera però també poètica; sovint realitza al·legories religioses i també tempteja al lector amb metàfores poc definides o situacions impactants com cercant la seva complicitat. No és una novel·la que agradarà a qui busqui un estil clàssic però sí a aquells que cerquin novetats que no es solen publicar en català de forma habitual.

L’Enginyer és un pistoler, un solitari, que vaga pel Desert, pel que queda d’una planeta dessolat que sembla hagi passat per una guerra o una fatalitat. Busca al genet negre que ha assassinat la seva família i ha destruït el seu poble. I aquesta recerca el porta a trobar-se amb personatges curiosos o amb bandolers sense pietat però també amb altres que ofereixen raigs de llum que l’il·luminen breument pensant que encara hi ha esperança. Però la venjança, la necessitat d’assolir un final per la seva història l’impulsa a continuar, a recordar el passat i a buscar uns solució al seu conflicte intern.

Perímetre és una novel·la un tant onírica, amb passatges que semblen extrets d’una ment febril o allunyada de la realitat, però també amb capítols dedicats a la cruesa de la vida de l’Enginyer. No és una novel·la de personatges doncs el paper d'aquests és testimonial i Domínguez no tracta de desenvolupar-los doncs enfoca la seva atenció a al mon subjectiu que envolta a l’Enginyer i la interacció amb el seu entorn. La trama és senzilla i cerca més narrar un viatge interior que no pas documentar o descriure l'escenari on ens trobem. Tanmateix això no li resta interès a l'obra, tot i que a un servidor potser li ha mancat una mica més de farcit al plat.

Una novel·la doncs, interessant, que es llegeix en un parell de tardes i que resulta més que refrescant. No és un tipus d’obra a la que jo m'hi enganxo amb facilitat però li reconec la seva capacitat de tirar pel dret i trencar amb els estereotips més clàssics.

Eloi Puig, 31/10/2017